Notícies

'Catalunya i Futur', protagonista de la primera Conferència de l'Ens

Pere Pugès i Josep Ferrer, protagonistes de la primera Conferència de l'Ens
Josep Ferrer i Pere Pugès, vicepresidents quart i cinquè del Congrès Participatiu 'Catalunya i Futur' han estat els primers convidats de La conferència de l’Ens. Introduint les seves intervencions, Josep Viana va mostrar-se molt satisfet per la inauguració “d'un cicle de ponències que neix amb una voluntat oberturista i transversal”. Amb aquesta nova iniciativa, ha subratllat el president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la confederació cultural vol oferir un fòrum que escapi de l’estricte àmbit de l’associacionisme i la cultura popular. “Hem de forçar un debat ampli a tota la ciutadania—ha apuntat—. Aprofitar l’empenta que l’esclat del moviment sobiranista ha generat els darrers set anys per plantejar-nos quin país volem”.


Pugès ha explicat per quins objectius decidí constituir-se  ‘Catalunya i Futur’. El debat és positiu per se, però estèril, al capdavall, si no va encaminat a consensuar propostes. Calia una plataforma d’àmbit nacional capaç de plantejar quines línies estratègiques ha de seguir Catalunya en les darreres dècades des d’una perspectiva científica i participativa. Això significa, fent un diagnòstic acurat de les mancances actuals, plantejant models alternatius que n’esmenin els principals defectes, i posant a deliberació pública les solucions més eficients.
 
La metodologia del Congrés
Per estructurar òptimament el debat, ‘Catalunya i Futur’ ha organitzat els àmbits d’anàlisis en sis àrees: una de diagnòstic, i cinc propositives (Estat del Benestar, Medi Ambient, Economia, Administració i Paper de la Ciutadania). Cadascuna d’elles compta amb l’assessorament d’un Comitè Científic responsable de definir mesures innovadores capaces de superar les problemàtiques actuals. En total, seran sotmeses a debat més de 200 propostes, moltes d’elles de gran transcendència: polítiques sobre model energètic, crisi migratòria, reptes culturals, envelliment de la població, exposició demogràfica, sostenibilitat ambiental, ús de moneda social, etcètera.

Com es concretarà l’adjectiu participatiu que qualifica el congrés? Pugès ha identificat els tres moments que exigirien la participació activa del públic: el procés d’esmenes a les ponències marc sorgides del procés de deliberació inicial; un segon procés d’esmenes, aquesta vegada a la proposta de conclusions dels comitès científics del congrés; i finalment, el Congrés Nacional ‘Catalunya i Futur’, previst el maig del 2018, en el qual tothom qui ho desitgi podrà defensar presencialment els seus posicionaments.
Els ciutadans disposats a presentar suggeriments podran fer-ho telemàticament a través del think tank Exigents.cat. De fet, no només podran exposar la idoneïtat de les seves idees, sinó també valorar les proposades per altres participants (en el clàssic sistema de votacions telemàtic m'agrada/no m'agrada). Aquestes valoracions seran una informació que el Comitè Científic haurà d'atendre molt seriosament a l’hora de decidir quines mesures filtra com a conclusions.

“Des de les primeres passes del Congrés, hem tingut la voluntat de ser el màxim de transparents—ha exposat Pugès—. És una condició imprescindible per demostrar a la ciutadania que aquest és un procés obert que necessita de la seva participació. Res ens agradaria més que les conclusions finalment aprovades no s’assemblin gens a les ponències marc. Voldria dir que molta gent ha participat en la deliberació!”

Secundant aquest desig, Ferrer ha apuntat que Catalunya gaudeix d’una gran avantatge respecte d’altres països alhora d’emprendre processos participatius: “la xarxa associativa fa que la gent se senti partícip de la societat, i per tant, se senti cridada a participar en els debats de país”. De les sinergies entre els acadèmics i la ciutadania n’ha de sorgir una simbiosi perfecta. L’estructura metodològica impulsada pel grup promotor de ‘Catalunya i Futur’ esdevindria infructuosa sense una potent xarxa social que l’alimentés, traslladant els debats genèrics plantejats al conjunt del país. No comptar amb l’associacionisme en la construcció del nou país seria un error històric, equiparable al comès durant la Transició, quan molta gent que participà activament en l’enderrocament del règim franquista fou relegada a un segon o tercer pla.
 
Una proposta de país i un missatge al món
La voluntat per traslladar el debat al conjunt del país no serà merament teòrica. Per una banda, es comptarà amb la participació dels experts disseminats arreu de les comarques. Per l’altra, se celebraran debats presencials als quatre punts de la geografia catalana. Cadascuna de les tres àrees propositives de l’àmbit social (Estat del Benestar, Medi Ambient, Economia) seran debatudes durant tres setmanes entre el 15 d’octubre i el 15 de desembre. Passades les festes nadalenques, es plantejarà quina ha de ser la configuració política de la Catalunya contemporània. O expressat en altres termes, quina funcions han de regir l’Estat i la ciutadania, i quin rol d’actuació s’ha d’establir entre ambdós ens.

“Catalunya ha de participar en el disseny de noves solucions—ha insistit Ferrer—. Per les nostres condicions sociodemogràfiques, ens podem oferir com a laboratori d’idees per a construir un nou paradigma mundial. Les nostres propostes han de ser un referent per la seva capacitat d’innovació”. Un debat que calia afrontar independentment del sentit de les votacions del referèndum de l’1 d’octubre, o de l’estatus jurídic que Catalunya gaudeixi els propers anys.

Les conclusions del procés deliberatiu seran consensuades entre febrer i maig, i sotmeses finalment a votació en l’esmentat Congrés Nacional. Si l’opció independentista guanya el referèndum convocat l’1 d’octubre, les conclusions que s’hauran extret es proposaran com a marc teòric per a la Constitució Catalana, sotmesa a consulta –segons contempla la Llei de Transició Jurídica—aproximadament el juny de 2018.

Independentment de la decisió presa pels catalans aquest diumenge, el congrés participatiu serà l’embrió d’un Congrés Internacional. La seva celebració comptarà amb un centenar de reconegudes personalitats a escala mundial i servirà per elaborar l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’. A través d’aquest manifest, la societat catalana expressarà a la resta del món com desitja que sigui el segle XXI. Un repte tan ambiciós, expliquen des de Catalunya i Futur, com complexos són els reptes que els catalans necessitem encarar. 

Acabada la dissertació, tots els assistents van brindar amb una copa de copa per celebrar que l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català ha inaugurat seu social, ubicada al Carrer València 558 6è 1è de Barcelona. 

menú de notícies