Notícies

El gran repte de la restauració dels Gegants Reis d'Igualada

La colla de geganters de Dessota amb el Rei i la Reina restaurats i l'Àliga de la ciutat.
La restauració dels gegants de Reis d’Igualada –“la més difícil en 16 anys d’experiència”, en paraules del seu artífex, Aitor Calleja– ha permès recuperar l’esplendor d’uns gegants que el 24 de juny de l’any vinent celebraran el seu 75è aniversari. Quasi com en un procés d’arqueologia, on els cops de sort, unit al talent de Calleja, han compensat la dificultat d’una tasca que en un principi semblava impossible, s’ha pogut recuperar els rostres originals d’uns gegants, sepultats entre capes i capes de restauracions al llarg dels anys. Una feinada que ha culminat el dia 23 d’agost d’enguany, quan dins del marc de la festa major d’Igualada s’han mostrat la Reina i el Rei restaurats.

 
Els gegants Reis d’Igualada es van presentar per primera vegada un 24 de juny de 1943. El model dels gegants corresponia a les figures dissenyades per l’escultor i decorador Lambert Escaler, fill de l’escultor aficionat Benet Escaler, qui va regentar la botiga El ingenio, de Barcelona. No se sap del cert si el motlle finalment va ser construït a la popular botiga barcelonina de gegants, capgrossos i disfresses, “el que sí se sap és que aquests gegants es van adquirir segons un acord del 4 de juny del 1943 a la sastreria teatral Casa Paquita de Barcelona”, explica Lluís Ardèvol i Julià, secretari i vicepresident dels geganters de la colla Dessota d’Igualada, i coordinador de la comissió tècnica de la restauració dels Gegants Reis. L’impuls de la restauració ha estat dut a terme per l’Associació Cultural Dessota, gestora de la imatgeria popular municipal igualadina.
 
Des d’aleshores el pas del temps havia produït diversos estralls en els gegants. Les diverses intervencions amb massilla, si bé reparaven alguns danys, a força d’afegir capes i capes havien fet perdre les fesomies originals i alterat els colors dels gegants. L’estat del gegant Rei és extremament delicat, arran d’haver patit diverses caigudes. Se’n coneixien les caigudes del 2001 a Òdena i l’any 2005 a Capellades, que a més de malmetre’n la fisonomia van afectar-ne el bust. Amb tot, a través de la restauració s’ha conegut que el gegant ja havia entrat al taller de l’Ingenio el 1951 per restaurar els efectes d’una caiguda. Això s’ha sabut perquè entre la perruca –també de cartó-pedra com la resta del gegant, però extraïble– i l’esfera del cap, s’hi han trobat pàgines de diari, datades d’aquell any, arrugades per donar major volum. A més, el Rei ha pogut haver sofert altres caigues, ja que els més veterans de la colla gegantera recorden que entre els anys 80 i 90 es va arribar a decapitar, dany que es va reparar unint amb el cap al bust emprant la fibra de vidre.
 
“He treballat amb el màxim respecte al gegant i he emprat el cartó-pedra, respectant el seu material d’origen, tret de la part del coll que s’uneix amb el tronc, que com que tenia fibra de vidre, el millor ha estat seguir amb aquest material”, explica Aitor Calleja, constructor pamplonès de 31 anys, que fa 16 anys que es dedica a la seva passió: la construcció i restauració de gegants, capgrossos i altres peces d’imatgeria. El jove constructor coneix el cartó-pedra, material amb el qual continua treballant per als encàrrecs que rep. “És un material que permet un treball amb molts acabats i el temps ha demostrat que gegants centenaris construïts amb aquest material es conserven força bé, si no han estat sotmesos a caigudes; pel que fa a la fibra vidre, que només fa uns 30-40 anys que s’empra, encara no sabem l’estat de conservació al qual arribaran gegants sorgits d’aquesta tècnica”, argumenta Calleja.
 
Capa a capa fins a trobar una grata sorpresa
 
El procés de restauració, després de diverses trobades i un contacte costant de Lluís Ardèvol i Aitor Calleja,  i ajudat d’una bona documentació a través de fotografies de l’època que es conservaven, ha partit d’un decapatge, per tal d’arribar a la fesomia original. Fet que no només ha permès recuperar els colors originals dels gegants, sinó “descobrir les faccions del seu rostre”. “En treure la massilla de parts com ara la boca, van aparèixer detalls com clotets a banda i banda d’uns llavis que van mostrar la seva forma original, però el nostre cop de sort el vam tenir quan vaig arreglar l’entrecella enfonsada del gegant Rei: de sobte les diferents parts de la cara (pòmuls, forma de la mandíbula) van emergir i van prendre la seva forma inicial”, explica Calleja, que admet que la restauració del gegant Rei d’Igualada ha estat el seu repte més exigent, i que ha comptat amb l’ajuda de Mikel Eraso.
 
El treball de restauració ha permès recuperar les parts visibles dels gegants (cap, cabell i mans), però pel que fa al bust i els braços s’ha creat de bell nou. “Precisament va ser el despreniment d’un dels braços en la festa major de 2016 que ens va fer plantejar seriosament la restauració”, exposa Ardèvol. Aprofitant aquesta oportunitat s’ha dotat als braços del gegant Rei d’una posició que recorda l’original però és més relaxada i més aerodinàmica. “La posició tan oberta dels braços del Rei entorpia el seu pas i també ha contribuït a la gran suma de caigudes del gegant”, exposa Calleja. El cos i braços antics es podran visitar al Museu de la Pell d’Igualada, espai que té una sala que habilitada com a Casa de la Festa,  de manera que s’hi pot robar la imatgeria festiva de la ciutat, a la qual s’hi han afegit els restaurats Gegants Reis.
 
Tot a punt per a celebrar els 75 anys
 
“Hem recuperat els gegants tal com van ser estrenats, i som conscients que la tasca no era fàcil, de fet diversos constructors a qui vam contactar ens ho havien donat per perdut”, explica Lluís Ardévol, que reconeix el talent de Calleja, qui ja coneixia Igualada, ja que va ser l’artífex de la construcció des de zero dels Gegants Vells de la ciutat través de les poques fotografies que es tenen d’uns gegants igualadins desapareguts durant la Guerra Civil.
 
Amb la restauració dels Gegants Reis, l’Associació Cultural Dessota fa un pas més en la seva voluntat de ser un exemple de conservació i impuls de la imatgeria igualadina. A aquesta iniciativa se suma l’estrena, l’any passat, del Ball solemne dels gegants d’Igualada, composició a càrrec d’Aniol Noguera i amb coreografia del mateix Lluís Ardèvol, fet que suposa l’ampliació dels balls de la colla, ja que només disposava del ball de gegants d’Igualada, segons l’adaptació de Martí Marsal. De ben segur que per l’any vinent, celebració del 75è aniversari dels Gegants Reis, els ciutadans d’Igualada podran lluir de gegants i de nous projectes i esforços que preparà l’entitat. 

menú de notícies