Notícies

El País a l'Escola supera els 40 anys ple de força

Sardana de germanor de la cloenda d'El País a l'Escola.
Divendres 5 de maig s'han aplegat davant de la Catedral de Barcelona 932 nens, provinents de 21 escoles, per ballar sardanes i ball de bastons, dins de l'acte de cloenda de la 41a edició d'El País a l'Escola, organitzat per la Confederació Sardanista de Catalunya. A l'avinguda de la Catedral hi havia nens de 21 escoles, d'un total de 24 centres que enguany s'han apuntat a la iniciativa, els quals de gener a maig han rebut sessions setmanals impartides per monitors de la confederació que aplega els sardanistes.


"Fa molts anys que hi participem i sempre hem decidit que rebin les classes els nens de tercer de primària, ja que amb el que aprenen, un any després, quan cursen 4rt, participen en la Festa Major que celebra l'escola i fan una demostració de sardanes i ball de bastons", exposa Carles Capellades, mestre de primària de l'escola Vedruna Gràcia. Les escoles que participen del programa El País a l'Escola escullen el curs de primària que rebrà les classes setmanals, tot i que l'habitual és que es faci a tercer o quart de primària, una edat idònia per posar una primera pedra en el coneixement de la sardana i el ball de bastons, balls representatius de la cultura popular catalana.

"No et puc dir amb certesa si de les escoles que hi han participat algun nen o nena de gran ha format part d'una colla o grup sardanista, però sí que cada any em passa que quan torno a les escoles a impartir els cursos, sempre em trobo amb exalumnes que em reconeixen i em diuen que a les festes del seu poble quan hi ha hagut una ballada de sardanes, ells s'han posat a la rotllana; això és molt bonic", expressa amb la satisfacció Montserrat Muñoz Llobet, que participa com a monitora de sardanes des dels inicis d'El País a l'Escola, a més de ser una de les responsables del cus per a nens i adolescents d'El Corte Inglés. Muñoz incideix en la importància d'aquestes iniciatives per crear un cuquet als més petits, i alhora proposar una activitat que els permetrà apreciar la cultura del seu país. "Realment s'ho passen molt bé, aquest any han gaudit moltíssim amb el ball de bastons", afegeix Capellades.

A la cloenda de l'edició d'enguany cada escola ha ballat dues sardanes, de les quals com a novetat, a més de l'estil de punts normals, les escoles podien escollir realitzar una sardana de punts de fantasia, també dits lliures. Per acabar la cloenda a l'avinguda de la Catedral, tots els nens han ballat una sardana de germanor. Entre les escoles que han ballat els punts lliures, s'ha reconegut amb un premi l'escola Milà i Fontanals del districte de Ciutat Vella de barcelona. "Ha estat una bona iniciativa la incorporació de sardanes de fantasia", diu Nuri Escudé, vicepresidenta primera de la Confederació Sardanista de Catalunya i membre de l'organització d'El País a l'escola, que afegeix que enguany hi ha hagut un augment de les escoles que hi han participat, de les quals hi ha hagut també un increment del nombre de centres que no són de Barcelona. Així, han participat al programa escoles de Santa Susanna, Artés, Sabadell. Cerdanyola, Olesa de Montserrat i Montcada i Reixach. "Estem molt contents de la campanya d'enguany, tant del desenvolupament de les sessions a les escoles durant el primer semestre de l'any, com de la cloenda a l'avinguda de la Catedral, en la qual han vingut escoles que són veteranes del curse, però que no participaven en la cloenda, com és el cas de l'escola Tabor de Barcelona", expressa Víctor Rodríguez, coordinador d'El País a l'Escola i encarregat de la divisió d'ensenyament de la Confederació Sardanista de Catalunya. 

menú de notícies