Notícies

Josep Guzmán: "Les entitats han de treballar pels seus veïns"

osep Guzmán, president de la Coordinadora d'Entitats del Poble Sec
La Coordinadora d’Entitats del Poble Sec (CEPS) ha estat guardonada amb el Premi BBVA CX a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català.

 En la justificació de la resolució, el jurat va destacar la “contribució a dinamitzar el teixit social d’un barri, així com enfortir les relacions veïnals i l’associacionisme”. Fundada el 1989, la CEPS agrupa més de 110 entitats de tota índole: escolars, veïnals, musicals, esportives, solidàries, etcètera. Un conglomerat que la permet garantir el dret a l’accés a la cultura a tots els habitants del Poble Sec i fomentar la inclusió social de les persones més desemparades.

Hem parlat amb el seu president, Josep Guzmán, per conèixer millor les activitats que desenvolupa l'entitat. Guzmán ens explica que, més enllà de donar cobertura cultural i social a les entitats del Poble Sec, la Coordinadora treballa en enfortir els vincles veïnals entre generacions i comunitats ètniques diferents. 

Què significa viure al Poble Sec?
Al Poble Sec la gent hi troba la vida d’un poble al bell mig de la ciutat. Les persones ens reconeixem pel carrer, sabem qui som, ens posem cares... Existeix una relació veïnal d’ajuda i suport molt potent. Fa pocs dies, una persona d’origen paquistanès li deia a un vocal de la junta de la Coordinadora: “Quan travesso l’Avinguda Paral·lel, em sento com a casa”. El teixit associatiu és molt potent a tot Catalunya, però considero que els vincles veïnals que hem sabut crear al Poble Sec no els gaudeixen a altres barris.

Des de 28 anys, coordineu les entitats d’un barri de l’envergadura del Poble Sec. Quins consells donaríeu als barris que volen crear una coordinadora de les vostres característiques? 
Fa pocs anys vam començar a organitzar un Sopar Popular anual des de la Coordinadora. En la primera edició, vaig voler felicitar a les set entitats que decidiren tirar endavant la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec. En aquell moment, molts van pensar que era una bogeria. Agrupar en una única coordinadora entitats veïnals, musicals, esportives, escolars, etcètera, semblava una tasca impossible. A dia d’avui, podem dir que ha estat una experiència d’èxit.

El consell que donaria a les persones que volen formar una coordinadora és que aquesta sigui tant transversal com sigui possible. D’altra banda, que s’evitin qualsevol tipus de protagonisme. No importa quina persona o entitat ha organitzat un esdeveniment, sinó el resultat que aquest ha tingut en la vida del barri. Cal recordar contínuament que totes les entitats són importants, independentment de la seva grandària. Més a llarg termini, també els recomanaria que treballin en aconseguir un fet primordial: que les entitats treballin pensant, no pas amb els seus socis, sinó amb els seus veïns.

Quina relació estableix la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec amb les associacions que en formen part?
Partim d’una convicció molt bàsica: la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec i les associacions que en formen part són la mateixa cosa. No existeix la CEPS per una banda, i les entitats per l’altra. En aquest sentit, vull destacar que el Premi Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català que acabem de rebre és un reconeixement a cadascuna de les associacions que formen part de la nostra Coordinadora. Nosaltres, tècnicament parlant, no fem res; simplement coordinem.

Doncs parlem de la coordinació que realitzeu. Deu ser una tasca complicada...
Ningú coneix millor les iniciatives que s’organitzen al Poble Sec que les entitats que les impulsen. Per això, des de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec tenim molt clar que elles són plenament sobiranes. Nosaltres no volem ni tenim cap potestat per indicar com han de preparar els seus projectes. Ens limitem a publicitar els projectes que s’estan duent a terme per fomentar les sinergies i el contacte entre totes elles. El nostre lema és “Fent xarxa, fem barri”.

En què es tradueixen aquestes sinergies?
Per respondre aquesta pregunta, us posaré un exemple concret. La delegació d’Òmnium Cultural al Poble Sec porta la Flama del Canigó. A través dels contactes que té la Coordinadora, hem aconseguit que aquesta activitat gaudeixi de la col·laboració del Foment Excursionista de Barcelona, el Club Atlètic Running, l’Associació Ciclista de Montjuïc i els Amics de la Sardana del Poble Sec. Els excursionistes baixen la Flama des de Montjuïc a la Plaça Sant Jaume; els atletes la recullen allí i la porten fins al Poble Sec; els ciclistes els acompanyen fent de cinturó; i els sardanistes esperen que arribi l’últim rellevista per obrir la rotllana i acabar l’esdeveniment amb aquesta imatge tan bonica i simbòlica. Tot i que aparentment aquestes cinc associacions no tenen res a veure, ens les trobem participant en una iniciativa comuna. Els intangibles d’aquests vincles són extraordinaris.  

Com a Coordinadora transversal, gaudiu d’una perspectiva privilegiada per analitzar l’actual situació del moviment associatiu. Quina valoració en fa?
M’agradaria destacar un tema no suficientment tractat: el relleu generacional. Al Poble Sec, com possiblement a tots els barris de Barcelona i poblacions de Catalunya, és difícil que les noves generacions entrin a les entitats ja existents. Els joves són poc proclius a formar-ne part, i les persones grans a deixar pas. Idealment, les entitats haurien de renovar-se de manera progressiva, i els seus presidents haurien d’exercir-ho pocs anys. Tenim un dèficit en la renovació de les Juntes Directives. Ningú és imprescindible. Quan un nou grup humà assumeix les responsabilitats de les entitats, la Junta Directiva sortint té la temptació de guiar-lo excessivament. La seva responsabilitat és ensenyar com funciona l’entitat, no pas ensinistrar els nous càrrecs perquè realitzin les mateixes accions i procediments que ells han practicat. Hem de mentalitzar-nos que la cultura i la vida associativa és inevitablement canviant.

Més enllà del relleu generacional, també és molt important que l’associacionisme del segle XXI treballi amb rigor. Això significa, establint un codi ètic, complint les lleis de transparència, celebrant anualment les assemblees generals... Si les entitats volem millorar la nostra gestió, hem de ser autocrítics.

En el transcurs del segle XX, el Poble Sec ha rebut diferents onades migratòries que han alterat la composició del barri. 
L’any 2013, la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec va anar a Brusel·les per participar en una jornada sobre moviments migratoris europeus organitzada per la Unió Europa. Els responsables d’aquest simposi es van sorprendre extraordinàriament que a Barcelona hi hagués un barri que, malgrat tenir el 30% de població emigrada, no presentés els problemes de convivència que sofreixen altres societats amb unes característiques semblants.

El Poble Sec té unes característiques singulars que afavoreixen la convivència. 
Efectivament. A diferència d’altres indrets, el Poble Sec no té una associació específica per les persones nouvingudes. No hi ha “xilens”, ni “hondurenys”, ni “paquistanesos”, en el sentit figurat del terme. No ens agrada gens definir les persones pel seu origen. Ens trobem més còmodes explicant que al barri hi ha realitats culturals diferents. Com a federació transversal, la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec és de gran utilitat. En els nostres equipaments, s’hi reuneixen sense cap tipus de problemes representants de les tres religions existents al barri (cristians, musulmans i evangelistes). Convé un canvi de mentalitat per part de les autoritats. La nostra experiència va ajudar entendre als responsables de Brusel·les que les coordinadores transversals són preferibles a les entitats d’immigrants. Tot i que aquestes treballen amb bona voluntat, segueixen la lògica de l’aïllament i la fragmentació.

Més enllà de compartir un mateix paraigües institucional, com s’aconsegueix que la població nouvinguda se senti arrelada al barri on conviu?
És una tasca difícil i lenta, però també es poden organitzar accions molt fàcils i eficients. Una secció del Centre de Recerca Històrica del Poble Sec acompanya tots els nouvinguts que ho desitgen a fer un recorregut pels carrers del barri. Aquesta acció tant senzilla – explicar què és i què significa el Paral·lel, les Tres Xemeneies de la Fecsa, els refugis de la guerra civil...—crea un sentiment de pertinença molt important. Cal conèixer un lloc per a poder-s’hi vincular, i per això ens sembla una tasca esplèndida.

Totes les iniciatives impulsades des de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec busquen un benefici indirectes pel barri, però teniu alguns projectes específicament dedicats a la labor social.
L’any 2001, la Coordinadora va prendre consciència que havíem d’implicar-nos-hi directament. És una tasca que haurien de fer les administracions, però no sempre poden cobrir totes les mancances socials. A mi no m’agrada parlar de “labor social”, sinó de “serveis a la comunitat”. Nosaltres tenim més poder per atreure voluntaris, i més coneixement del terreny sobre el qual estem treballant. Hem creat una xarxa entre totes les entitats dividida en tres sectors (gent gran, adults i nens)  mitjançant la qual treballem en la resolució de tot tipus de problemàtiques: infants desatesos, famílies desestructurades, avis desemparats...

Des de la Coordinadora, tanmateix, us negueu a utilitzar el concepte “assistència”. 
Pensem que no és l’adequat.  Al nostre entendre, no podem limitar-nos a cobrir unes necessitats o de complir amb l’expedient, traient els avis a passejar o bé aportant aliments a les persones sense gaires recursos. Es tracta de crear vincles veïnals potents. Per això ens neguem rotundament que les administracions externalitzin aquests serveis a empreses. Pensem que cada comunitat té les seves singularitats característiques. No podem extrapolar el model de funcionament del Poble Sec a un altre barri de Barcelona, o acceptar que una companyia que no coneix la realitat social de cada lloc ofereixi serveis pels quals no està preparada.

Com vau viure la nominació com a Premi Antoni Carné a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català?
Fins cinc segons abans de la nominació, quan en Toni Albà pronunciava la justificació, no sospitàvem que podíem ser els guanyadors. Aquell moment, just abans que el grup teatral Filagarsa representés Kbarret, el recordo com una nebulosa. Va ser un moment molt intens. Quan vaig retornar al meu seient, vaig enviar un missatge telefònic a la seu de la Coordinadora per comunicar la notícia... I els treballadors de la Coordinadora no s’ho van creure! [riures]. Va ser necessari que el tresorer de l’entitat, l’Antoni Reig, els hi confirmés [riures]. Quan vam portar el guardó al Poble Sec, tots els treballadors i voluntaris van sentir-se molt alegres i contents. Personalment, va suposar una gran satisfacció. 

Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català han estat possibles gràcies a la implicació de BBVA CX i Fundació Antigues Caixes Catalanes, col·laboradors principals del certamen, i el patrocini de Previsora General, Estrella Damm, Arç Cooperativa i Fundació Catalunya Cultura.   

menú de notícies