Notícies

L'associacionisme cultural, eina d'entesa i cohesió

El valor de les associacions culturals escapa molt més enllà de la recerca del plaer de formar part d’un col·lectiu o participar en una activitat lúdica.

 Així ho demostra l’estudi “Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català”, finançat gràcies a la I Beca de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. Les conclusions de la recerca, desenvolupada i escrita pels sociòlegs Marta Rovira i Enric Saurí, són contundents: l’associacionisme cultural és una magnífica eina d’aterratge i adaptació pels nouvinguts que arriben a Catalunya.

Convida per Òmnium Cultural Cerdanyola del Vallès (Dilluns 30, Bar Grau), Rovira va presentar els resultats de la investigació, publicats en el desè exemplar de “Canemàs: revista de pensament associatiu”. Entre el públic que va respondre a la cita, hi havia molta set de coneixement. Com acull l’associacionisme cultural català les persones nouvingudes a Catalunya? Quines són els principals obstacles a l’hora d’integrar-les? I les principals possibilitats? Quines maneres tenen d’aproximar-se al teixit cultural català?

Josep Viana, president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, va refermar el compromís de la confederació cultural  amb la recerca entorn el fet associatiu. Viana va presentar la Beca de l’Ens i la revista “Canemàs” com dues de les millors eines que la cultura popular ha sabut dotar-se per adquirir i difondre coneixement.
“A l’Ens estem convençuts que la cultura popular necessitat replantejar-se contínuament. Si la cultura és democràcia, podem afirmar que la cultura popular és democràcia participativa”, afirmà. Unes declaracions que podrien resumir la filosofia del conjunt de la presentació, i que foren àmpliament secundades per Marta Rovira, el tècnic de cultura Oriol Cendra i les persones del públic que prengueren la la paraula acabada la presentació.

Seguint la línia iniciada Viana, Cendra va ressaltar la importància del teixit associatiu cultural com un espai comú entre la població autòctona i els nouvinguts. No som gaire conscients de les semblances existents entre la cultura catalana, va alertar, i moltes expressions culturals importades pels “nous catalans”. Els marcs mentals que hem construït ens empenyen en fixar-nos contínuament en les diferències que ens separen, impedint-nos adonar-nos de les moltes similituds que compartim
A continuació, Rovira va esbossar aspectes fonamentals plantejats en l’estudi. Primerament, va denunciar la voluntat assimiladora de moltes societats occidentals, entre elles la catalana. Convé comprendre, va subratllar, que les persones nouvingudes a Catalunya, ja sigui a la dècada dels anys 50 i 60, ja sigui durant les primeries del segle XXI, tenen un bagatge cultural adquirit. Intentar “assimilar-los” significa creure, a la pràctica, que el seu cervell és una tabula rasa susceptible de ser plena amb tots els ritus, valors i creences que desitgem.

La realitat, afortunadament, és menys simplista. Sempre que un grup ètnic arriba a una comunitat, va subratllar Rovira, existeix un procés de mútua influència i aprenentatge. Els col·lectius de cultura popular són un actiu immens per facilitar aquest procés. Permeten trencar les barreres que la societat d’acollida, o sovint les autoritats dels mateixos grups ètnics, basteixen.  
 
Enfront la cultura del “consum festiu”, associada a la diversió ràpida, immediata i fàcil, les entitats culturals ofereixen una via de coneixement i autorealització. Ofereixen una dinàmica en la qual el mitjà acaba sent més important, moltes vegades, que la finalitat: preparar una obra de teatre amateur pot ser tant o més gratificant que estrenar-la; innovar una coreografia gegantera tant o més plaent que portar-la a plaça; idear una catifa tant o més divertit que col·locar les flors al carrer... En aquests espais, on el què és molt més important que el qui, els nouvinguts poden  

Acabada la presentació, la cinquantena d’assistents iniciaren un ric i fructífer diàleg entorn la cultura amateur com a eina d’aclimatació cultural.  Entre l'ampli ventall de temes tractat pel públic, no escassejaren les felicitacions a l'Ens per haver promocionat l'anàlisi i la reflexió en el sí de la cultura popular. 

menú de notícies