Notícies

Què ballen al meu poble?

Ball de cercolets, de Vilafranca.
Balls de festa major, balls de Carnaval, balls amb bastons, amb cercolets, amb morratxes, en parelles, d’homes, d’infants, balls parlats, balls rodons… L’Inventari de Danses Vives de Catalunya (IPCIDV), impulsat per l’Esbart Català de Dansaires, vol catalogar totes les danses vives que s’escampen arreu del territori català. Dissabte 4 de febrer (12:00h), La Casa dels Entremesos acollirà la presentació de l’Inventari, que comptarà amb la intervenció del senyor Lluís Puig. El director general de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya detallarà les línies mestres de la catalogació.

L’IPCIDV s’emmarca en el procés de promoció del patrimoni cultural immaterial promogut des de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, que n’ha fixat els criteris de descripció i ha facilitat la seva difusió a través del portal dansesvives.cat.  Mitjançant aquest assessorament, i l’exemple d’altres inventaris promoguts per la Generalitat de Catalunya (IPCITE,  ImmaterialPenedès, Prioritat i l’Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny), l’Esbart Català de Dansaires ha pogut començar una catalogació detallada i exhaustiva.
 
Montserrat Garrich, reconeguda arxivera i directora del projecte d’inventariació, reclama la implicació de tota la ciutadania catalana: “totes les persones que disposen d’informació han de contactar amb nosaltres. Volem conèixer la localització de les seves danses (nom, població, i data i lloc on se celebra), qui les balla (homes, dones, parelles, infants...), quina entitat n’és la responsabilitat, la història i evolució del ball, i els seus elements tècnics (coreografia i acompanyament musical)”.
 
La catalogació dels balls es concep com el pas previ a la seva documentació, difusió i promoció. Des de l’Esbart Català de Dansaires, s’insisteix la col·laboració dels quatre punts cardinals de la geografia catalana, ja sigui aportant dades, informació o imatges relatives a qualsevol ball genuí de les respectives terres.  L’Institut Ramon Muntaner col·laborarà en la gestió de la informació rebuda i en la difusió del projecte a tots els centres d’estudis de parla catalana. Tots els informants poden adreçar-se a dansesvives@esbartcatala.org.
 
Des que Lluís Puig va publicar el Calendari de dansa tradicionals catalana (1998), no s’ha tornat a publicar cap estudi sobre la salut de la dansa catalana. Garrich destaca: “L’inventari demostrarà que estem vivint un bon moment, i que les manifestacions festives han augmentat considerablement els darrers 20 anys”.  
 
 
Tradició arxivística de l’Esbart Català de Dansaires
Amb aquesta nova iniciativa, l’Esbart Català de Dansaires  (Creu Sant Jordi i la Medalla d’Honor de Barcelona) renova el seu compromís amb la recerca acadèmica i la producció bibliogràfica entorn la dansa catalana. Una voluntat que es remunta als mateixos orígens de l’associació (1908), quan un grup d’estudiosos encapçalats per Aureli Capmany decidí crear un grup de documentació i difusió dels balls catalans. Joan Amades, president de l’Esbart i impulsor de la seva Biblioteca (1926), en fou un dels màxims còmplices.
 
Malgrat que Capmany havia ideat crear l’Arxiu Tradicional de Dansa Catalana l’any 1910, aquest no fou una realitat fins a 1941. El fons, que segueix ben vigent, classifica informació de balls catalans segons criteris topogràfics, musicals, gràfics, o relatius al calendari. Un llegat molt ampli, i en el qual destaquen les referències a danses catalanes del segle XIV. Des de l’Esbart Català de Dansaires (info@esbartcatala. org) es facilita tota l’ajuda necessària per consultar-lo i fer-ne servei.
 

Més imatges: 

menú de notícies