Notícies

Què ballen els catalans del segle XXI?

Ball de cercolets de l'Esbart Català de Dansaires, entitat co-organitzadora de l'inventari
L’Esbart Català de Dansaires afronta l’equador del projecte d’Inventari de Danses Vives de Catalunya, que des de la primavera del 2016 ja ha catalogat 500 danses que es ballen arreu de Catalunya.

 Actualment el projecte, un working progress en el qual les danses catalogades s’afegeixen a la web del projecte (per entrar, podeu fer clic aquí), fa una crida per tal d’ampliar el nombre de danses catalogades. Tothom qui estigui interessat pot afegir el ball que tingui en coneixement, ja sigui una recuperació, un ball creat seguint les traces de balls perduts o una dansa completament de nova creació. Per a fer-ho, poden escriure al correu electrònic dansesvives@esbartcatala.org per demanar informació o descarregar-se la fitxa present al web.
 
“Ara és un bon moment, ja que molta gent va als seus pobles d’origen i pot contactar-nos per indicar-nos els balls que ha vist o en els quals ha participat”, explica Montserrat Garrich, directora del projecte, organitzat per l’Esbart Català de Dansaires, juntament amb l’Institut Ramon Muntaner, amb l’impuls del Departament de Cultura i el patrocini de l’Obra Social “la Caixa”. L’objectiu del projecte és aconseguir una fotografia de què es balla a Catalunya. De manera que es cataloga qualsevol tipus de dansa que es balli actualment en qualsevol població, però no repertoris de grups de danses, ni grups de dansa o esbarts, així com tampoc aplecs de sardanes. Ara bé, si un poble té una variant pròpia d’una forma de ballar la sardana, podrà ser inclosa; de tal manera amb els balls de les formacions de diables o els balls parlats.
 
“Amb el cens aconseguirem l’inventari dels balls que periòdicament són en actiu, habitualment en els contextos festius”, afegeix Garrich.  L’últim inventari de danses va aparèixer el 1999, de manera que amb l’Inventari de Danses Vives de Catalunya es podrà saber què ballen els catalans durant el segle XXI. “Hem constatat que hi ha hagut un increment de balls, ja sigui danses que s’havien perdut però que la documentació històrica ha permès recuperar, com pobles que han creat el seu ball integrant elements ja presents en les danses de la zona, i fins i tot creació ex novo, que s’acaba integrant en el ritual festiu d’un poble”, indica Garrich.
 
El projecte actualment té el seu pilar en la pàgina web, en la qual l’equip que coordina Garrich amplia la informació que els arriba, afegint informació del context i origen del ball, i també imatges o enregistraments del ball. El projecte es preveu que finalitzi el 2018, moment en el qual es farà balanç de tots els balls censats. 

menú de notícies