Notícies

Salvador Giner pronostica la fi dels profetes

El catedràtic en sociologia Salvador Giner.
El futur de la religió és un d’aquests temes que acostumen a generar encesos debats de sobretaula, i també el títol de la sessió inaugural del cicle La Conferència de l'Ens, celebrada dimecres 10 de gener. La seu de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català -entitat editora de Tornaveu i organitzadora de la xerrada- ha congregat desenes de persones desitjoses de conèixer les principals conclusions que Salvador Giner ha publicat recentment en un assaig homònim. Prèviament, el sociòleg barceloní ha volgut apuntar la gran densitat associativa existent a Catalunya, sense la qual seria difícil entendre la “gran efervescència cultural del nostre país”.

Els grans referents de la teoria sociològica van atribuir una gran importància a l’estudi del fenomen religiós. Durkheim a Les formes elementals de la vida religiosa, Tocqueville en el segon volum de La democràcia a Amèrica, Marx en la denúncia sobre l’alienació humana, o Weber a L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme, van analitzar l’enorme influència de les religions en la configuració de les societats contemporànies. Fetes aquestes recomanacions, Giner ha plantejat la gran pregunta: “És possible un món sense religions?” El moviment il·lustrat i racionalista sorgit a l’Europa del s. XVIII, encapçalat per Voltaire, així ho creia. El professor, en canvi, s’ha mostrat escèptic: “estudis recents publicats a les revistes Nature i Science demostren que fins i tot els ximpanzés fan actes religiosos i construeixen terrenys sagrats. Les religions —ha conclòs— són connatural al capteniment humà”. 

Malgrat no apuntar-ho explícitament, Giner ha suggerit que les religions es defineixen, no pas pel seu caràcter transcendent i sobrenatural, sinó ideològic i providencialista. A diferència dels cultes, que es poden exercir individualment, impliquen una organització legitimada per un sistema de creences que “dóna sentit a la vida, afirma què s’ha de fer als creients, i estableix diferents nivells de culpabilitat”. És indiferent, en aquest sentit, la naturalesa mundana o celestial de la creença. Tot i ser contraintuitiu per a moltes persones, el concepte religió civil no és necessàriament un oxímoron.

És difícil preveure quina incidència tindran les religions durant les pròximes dècades en l’esfera pública. Giner ha desitjat que es respecti les creences del conjunt de la ciutadania. Les esglésies han de renunciar a imposar una forma de vida, com tradicionalment han aspirat, fins i tot en països de creació recent com Estats Units o Canadà; el moviment laïcista, per altra banda, ha de construir el seu discurs apel·lant a la llibertat de consciència i rebutjant les accions anticlericals. Pel sociòleg barceloní, les religions del segle XXI adoptaran un caràcter més volàtil. “Probablement vindran del món anglosaxó i no tindran profetes. En canvi, assistirem a una sacralització de molts camps de la vida quotidiana”, ha pronosticat. Viurem una religiositat difusa que es canalitzarà en el culte a estils de vida, celebritats, o fins i tot (en un nivell més inconscient) cap a noves tecnologies.

Els déus, fins ara inaccessibles en regnes no terrenals, podran ser vistos, tocats i fotografiats.

menú de notícies