Durant la celebració de l’any jubileu (1950), Stefanucci, Pérez-Cuadrado i Garrut havien establert els primers contactes per crear la nova entitat. La proposta va començar a prendre forma en l’Exposició Internacional de Literatura Pessebrista celebrada a Donosti (Nadal 1951), i es va oficialitzar pocs mesos després a Barcelona, en el marc del I Congrés Internacional de Pessebristes. La capital catalana va ser escollida com a seu del congrés fundacional en reconeixement de la llarga trajectòria que ja atresorava l’Associació de Pessebristes de Barcelona, representada per Garrut.

Des de llavors, la UNFOEPRAE ha celebrat vint congressos internacionals, durant els quals es prenen decisions estratègiques i es lliuren els Premis al Mèrit Pessebrista, que s’han atorgat a una vintena llarga de pessebristes catalans: Antoni Moliné, el citat Josep Maria Garrut, Lluís i Montse Carratalà, els germans Castells Badia o Josep Maria Porta, entre altres.

En representació de la Federació Catalana de Pessebristes, Albert Català ostenta actualment la presidència de la UNFOEPRAE. Des d’aquest rol capdavanter, Catalunya lidera la celebració del 800è aniversari del primer pessebre, atribuït a Sant Francesc d’Assís a la cova de Greccio (1223). El punt àlgid de la commemoració es viurà amb la celebració del XXII Congrés de la UNFOEPRAE, previst a Sevilla entre el 29 d’octubre i el 5 de novembre de 2023.

 

Més de 350 pessebristes van assistir a la trobada telemàtica organitzada per la UNFOEPRAE, dissabte 28 de maig, per celebrar el setantè aniversari de l’entitat. L’acte va comptar amb les intervencions d’Albert Català; el seu antecessor en la presidència de la federació, Johann Dendorfer; i de Domenico Pompili, bisbe de Rieti, on pertany el municipi de Greccio.  Tots els assistents van veure el vídeo commemoratiu de la UNFOEPRAE, així com píndoles de cadascuna de les vint-i-una entitats europees i sud-americanes que conformen l’entitat.