La primera Assemblea de Pau i de Treva que està documentada va celebrar-se el maig del 1027 a Toluges (Rosselló). Presidida pel bisbe Oliba de Vic, s’hi van aprovar dos importants decrets: la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres (espai protegir de trenta passes al seu entorn) i una treva de la violència des “de la novena hora del dissabte fins a l’hora prima del dilluns”. D’aquesta manera, el clergat i la pagesia començaven a protegir-se contra la violència provocada per la revolució feudal.
Amb el pas dels anys, s’ampliaren els períodes de treva, els motius pels quals podia invocar-se, i s’aconseguí que els nobles també participessin dels acords. L’èxit del procés afavorí que el gruix de disposicions pactades fossin integrades en els Usatges de Barcelona, document base del dret consuetudinari català. Per aquest motiu, les Assemblees de Pau i Treva són considerades una de les principals bases del sistema pactista i la tradició parlamentària que s’instauraria a Catalunya durant la baixa edat mitjana.
L’ENS de l’Associacionisme Cultural Català s’adhereix al Manifest del Mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva com a mostra de suport als valors que l’impulsaren: erradicar la violència com a mitjà per superar els conflictes i l’establiment d’un sistema polític basat en el dret, la deliberació col·lectiva i la recerca de consensos.