L’actriu Màrcia Cisteró va recollir ahir dilluns al vespre des del teatre Romea de Barcelona el 51è Premi Margarida Xirgu que la fa entrar en l’extensa i distingida família de les grans actrius catalanes. Ho va fer molt emocionada i “aclaparada” en veure’s al costat de grans noms com Núria Espert, Anna Lizaran, Míriam Iscla, Clara Segura o Emma Vilarasau, “quan hi ha molta altra gent que també s’ho mereix”, i “una mica sobrepassada” per tota l’estima rebuda en els últims dies des que es va donar a conèixer el seu nom.

El jurat ha reconegut l’actriu barcelonina per la “versatilitat escènica” que ha demostrat en quatre obres ben diferents al llarg d’aquesta temporada: Tots ocells, A Macbeth song, Les bacants, Opereta imaginària. En elles, i sota direcció d’Oriol Broggi (els dos primers) i d’Albert Arribas (els segons), ha estat lady Macbeth i el seu sanguinari espòs, infermera, soldat israeliana, sacerdotessa seguidora de Dionisos o personatges estrafolaris d’opereta, i fins a quinze “personatges que no són protagonistes, sinó aquells que solem anomenar, matusserament, secundaris”, va afirmar Arribas, i que són els que sostenen les funcions. “Amb ells Cisterò ha demostrat que no hi ha vides petites igual que no hi ha personatges petits”.

En l’habitual oda a la guanyadora, els dos directors van completar el retrat de Cisteró destacant-ne algunes de les seves virtuts: forta, segura i transmissora de seguretat, inspiradora, ordenada, minuciosa i generosa a l’hora de “deixar-se portar pels altres i d’escoltar als altres”. També van remarcar “el sentit de la precisió amb què aborda els seus personatges, plens de matisos” i la seva “cura per la llengua, la consciència que la llengua és memòria coral i tenir-ne cura és tenir cura de la memòria col·lectiva”. “Sense ella el nostre petit espai de teatre seria molt més petit”, va glosar Broggi, director de La Perla 29 i amb qui l’actric ha treballat en una desena de muntatges des de l’any 2000.

El moment més esperat de la vetllada va ser el lliurament de l’anell Xirgu, una joia única i personalitzada que rep l’actriu premiada. En aquesta ocasió, Cisteró no el va rebre de mans de l’anterior Xirgu, Agatha Roca, que no va acudir a l’acte per compromisos professionals, sinó de Mont Plans, guanyadora de l’edició del 2023. De crear l’anell s’ha encarregat la joiera Maria Díez Serrat, qui ha transformat la trajectòria personal i professional personalitat de Cisteró en onze boletes d’or que la mateixa actriu va ajudar a fondre.

Durant l’acte, Cisteró va admetre que ha estat una temporada intensíssima i que ha hagut “treure hores d’on no es pot” per portar a terme els quatre espectacles, assajant Opereta imaginària al matí i fent funcions de Macbeth song al vespre. Però assegura sentir-se una afortunada i haver gaudit molt: “Quan et donen una oportunitat de transitar per totes aquestes vides, és un regal immens”. L’actriu va declarar la seva estima profunda al teatre i va explicar que amb el que més es queda és però allò que el públic no veu: “La complicitat amb els companys, la sensació de sentir que formes part d’un engranatge”.

Cisteró va agrair el públic el seu compromís amb el teatre: “Algú que s’esforça a comprar l’entrada, sortir de casa i anar al teatre, i combregar i deixar-se portar per un viatge que et proposen, això es mereix tot el meu respecte”. I a la pregunta de què li agradaria fer en un futur, té clar que el seu desig és “treballant i treballar”.

Els premis Margarida Xirgu s’atorguen anualment des de 1973 a la interpretació femenina més rellevant de la temporada teatral barcelonina, i són un dels més longeus de l’Estat espanyol en l’àmbit de les arts escèniques. Estan impulsats per la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya (FGTAC) i la revista Núvol, conjuntament per l’Ajuntament de Molins de Rei, la Fundació Romea i l’Institut del Teatre.

La gala també va comptar amb les actuacions de la soprano Eulàlia Ara i el pianista Josep M. Escribano, en homenatge a la soprano Conxita Badia, de qui es compleixen 50 anys de la seva mort i es va poder veure el tràiler del documental Les Xirgu, produït per Núvol i que recull la història del premi i amb entrevistes a bona part de les actrius que l’han rebut.