Pessebres monumentals, diorames i fragments; escenes tradicionals i contemporànies; propostes de denúncia social i muntatges inspirats en l’actualitat local. El pont de la Puríssima ha servit de tret de sortida d’una gran part dels pessebres que es poden visitar aquest Nadal arreu de Catalunya, on la muntanya i el monestir de Montserrat, amb motiu del seu Mil·lenari, tenen un protagonisme destacat. Les exposicions organitzades per les entitats de Federació Catalana de Pessebristes esperen repetir les bones xifres de l’any passat, que van atreure a més de 780.000 visitants.

L’Ajuntament de Lleida acull fins a l’11 de gener la XX Biennal del Pessebre Català, organitzada per Federació Catalana de Pessebristes. L’esdeveniment vol ser un aparador del moment creatiu del pessebrisme català i de seva diversitat estilística. S’hi exposen una quarantena de pessebres, cedits per entitats de la federació de vint-i-tres municipis: Badalona, Barcelona, Calldetenes, Castellar del Vallès, Castellterçol, Fraga, Lleida, Mataró, Montràs, Móra la Nova, Palau-Solità i Plegamans, Premià de Mar, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Pere de Ribes, Tarragona, Terrassa, Tortosa-Terres de l’Ebre, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vilassar de Mar. Destaquen les figures de Josep Vives, Lluís Carratalà, Montserrat Ribes, els Germans Castells, Roser Albuixech, Agustina Carbonés o Salvatore de Francesco, entre altres.

La Federació Catalana de Pessebristes presenta a Montserrat una exposició dedicada al Mil·lenari de l’abadia. La mostra consta de deu diorames creats pels membres de la federació. Compta amb la col·laboració de l’Associació Pessebrista de Vilanova i l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa. Es pot visitar durant totes les festes de Nadal i fins al 2 de febrer, a l’Espai expositiu del Mil·lenari, sobre l’Estació del Cremallera.

El Mil·lenari de Montserrat és també el tema de la 75a edició de l’exposició de pessebres del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès. L’entitat, que té una forta vinculació a la capella local dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, presenta una vintena d’obres (15 diorames, 4 vitrines i 1 caixa) inspirades en la muntanya i el monestir, tant en el seu simbolisme religiós com en el seu paisatge. Entre les recreacions, s’hi poden veure escenes tradicionals en racons emblemàtics de Montserrat, com un Naixement a la roca foradada, una Anunciació a Maria en el claustre gòtic, una Visitació a Santa Isabel en el racó dels llantiols, l’arribada dels Reis d’Orient amb l’antic cremallera, o l’Anunciació als pastors a les Agulles des del camí de la Portella. També hi ha referències a la història d’aquest indret, com la destrucció del monestir per part de les tropes napoleòniques i el origen de les matonaires de Montserrat que donà lloc al mercat de les pageses, explica Montserrat Ribas, escultora del grup.

Per descobrir la història i les curiositats dels diorames s’han organitzat visites guiades, de la mà de membres del grup pessebrista: els dies 13, 20 i 27 de desembre i el 3 de gener. Reserva prèvia a través de formulari del seu web. 

A Mataró, la ruta de pessebres (entre el 6 de desembre i el 6 de gener) ofereix un recorregut per vuit espais del centre de la ciutat per descobrir els pessebres o exposicions que ha muntat l’Associació de Pessebristes del municipi. Dos dels punts neuràlgics són l’Església de Santa Anna, amb el pessebre tradicional i els diorames, i el Pessebre de l’Ajuntament, un dels més concorreguts, especialment per famílies i escoles. A l’Ateneu de la Fundació Iluro es pot visitar l’exposició “Els Reis. Il·lusió i màgia al pessebre”, que explora la història i les representacions artístiques de les figures dels Reis d’Orient en l’imaginari del pessebre català, i els seus valors simbòlics i socials. També s’hi destaca com artesans i fabricants de joguines han reinventat aquestes figures, convertint-les en peces carregades de màgia, expressivitat i emoció.

El pessebre monumental de Parets del Vallès, que s’estén en una superfície de 230 metres quadrats, té l’honor de ser el pessebre sobre taula més gran de Catalunya. Enguany el muntatge està dedicat al món dels cultius i ret homenatge a la vida rural i al treball de la terra. El recorregut inclou camps d’oliveres, d’ametllers, arrossars, horts amb tomaqueres i patateres, un camp de blat presidit per un molí de vent fariner. A més, aquesta edició incorpora cases de nova construcció i nombroses figures creades amb impressió 3D, juntament amb un efecte de transició entre el dia i la nit que intensifica la immersió de la visita.

El Mil·lenari de Montserrat ha inspirat també la Unió Pessebrista de Vilanova i la Geltrú en el pessebre municipal instal·lat a la plaça de la Vila. El muntatge vol destacar la rellevància espiritual i cultural del monestir i el seu paper com a espai de preservació de la llengua i la identitat catalana. La peça central mostra la silueta de Montserrat vista des del Penedès, amb una masia que acull l’escena del naixement i l’arribada dels Reis, i tres diorames dedicats a espais emblemàtics del massís.

El projecte incorpora la participació d’alumnes nouvinguts dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, que han col·laborat en l’elaboració dels textos explicatius. El pessebre ofereix també audiodescripció per a persones amb discapacitat visual.

El Monestir de Sant Esteve de Banyoles acull la 61a Exposició de Pessebres de l’Associació de Pessebristes de Banyoles, que enguany ha crescut fins a 48 diorames exposats, tots ells inèdits. La mostra comprèn pessebres tradicionals i d’altres de temàtica contemporània, i entre ells destaquen dos dedicats al Club Natació Banyoles amb motiu del centenari de l’entitat. Un d’ells és el diorama titulat “Un Moment Màgic!”, que representa els Reis d’Orient, en un dels racons del Club, envoltats de piragües i rems, preparant els regals destinats als nens i nenes. L’obra, elaborada per Lourdes Pascual i Marta Roca, ha guanyat el premi al millor pessebre contemporani de l’exposició. Acompanyant l’exposició, els dies festius hi haurà espectacle de llum i so al Monestir (en tres sessions a les 18 h, 19 h i 20 h).

L’humor i l’originalitat són els protagonistes del pessebre que, des de l’any 2010, presenta laCasa dels Entremesos de Barcelona i que elabora l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella. El muntatge, que creix i es renova cada any, presenta una seixantena de figures fetes en paper maché, on destaquen gegants, bestiari i altres personatges i grups de cultura popular i escenes de la cultura popular de la ciutat. Enguany, una picada d’ullet a l’actualitat, amb dos porcs senglars amb les seves cries corrent al costat de l’expresident de la Federació.

A més, en el mateix centre l’exposició ‘Mira qui caga’ ofereix una selecció de caganers de la col·lecció de Don Xabier Añoveros Trías de Bes, amb figures tradicionals, curioses, minúscules i úniques.

El Pessebre dels Pensaments de Móra la Nova celebra 15 anys, amb una exposició d’una vintena de diorames, pessebres i fragments; una mostra de cartells i una col·lecció de més de cinquanta pessebres de tot el món d’Albert Freixa. Al voltant de les exposicions, s’organitzen nombroses activitats per a tots els públics com tallers, conta contes, bingo popular o tasts de vins.

Amb motiu dels seus 40 anys, la Federació Catalana de Pessebristes ha estat convidada a participar en l’Exposició Internacional de Presépios (pessebres) que es fa a la localitat portuguesa de Santo Tirso. L’entitat ha aportat una quarantena de diorames procedents de les entitats de la federació, que mostren el moment artístic i creatiu del pessebrisme català. Es podrà visitar fins al 7 de gener a l’ajuntament de Santo Tirso.