El diumenge 23 de novembre al matí la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya donarà el tret de sortida a la temporada 2025-2026. Ho farà des del municipi de Bàscara (Alt Empordà), amb un acte que reunirà la majoria de la cinquantena de pessebres que formen part de la federació. El programa inclourà esmorzar, activitats i jocs per a tots els públics, actuació musical, sorpreses i una breu representació. “Serà una festa dels pessebres, no només de la gent que els munta o dels membres de la junta, sinó de tota la gent que s’hi relaciona d’alguna manera, fent de personatge o anant-los a veure”, explica Maria Assumpció Garangou, presidenta de l’entitat.

En l’acte es presentaran les xifres i les novetats de la nova temporada, que enguany oferirà prop de 230 funcions a més de quaranta municipis i que tornarà a implicar a més de 10.000 persones en les escenificacions. El calendari arrencarà el dissabte 6 de desembre a la Masia de Castelló (Baix Camp), Cànoves (Vallès Oriental), Prullans de Cerdanya, Navata (Alt Empordà) i Santa Pau (Garrotxa), i finalitzarà el diumenge 11 de gener, amb representacions a Tona (Vallès Oriental), Sant Fost de Campsentelles (Maresme) i Sant Guim de la Plana (la Segarra).

Els pessebres vivents uneixen tradició, espectacle i participació popular, i en aquesta temporada tornarem a trobar pessebres molt diferents: estàtics o en moviment, teatralitzats, parlats i altres amb música pròpia (com el de Prats del Rei), i de dimensions molt diverses, des de les set escenes del pessebre de la Torreta de La Roca del Vallès, fins a les quaranta que presenten el Pessebre dels Estels o el de Joanetes. Alguns muntatges recreen escenes bíbliques mentre que altres se centren en la nostra tradició rural i pagesa, com el Pessebre dels oficis perduts de Sant Guim de la Plana. A més, hi ha funcions en els nuclis històrics dels municipis i edificis medievals –en el monestir de Sant Salvador a Breda o sota les restes del castell e Fals–, o bé en paratges naturals, boscos o rius, que conviden a descobrir el patrimoni cultural i natural.

Molts pessebres arriben amb novetats: canvis d’emplaçament o de recorregut, noves escenes, renovacions de vestuari, d’equip o incporacions de noves tecnologies. Enguany també serà especial a alguns pessebres que celebren aniversaris, com el de Fontcoberta, al Pla de l’Estany, que arriba al mig segle de vida, o el de Jesús de Tortosa, la Torreta i Cànoves, que fan 40, 30 i 10 anys, respectivament.

La temporada passada 2024-2025, en que es celebraven els 800 anys del primer pessebre, les representacions van rebre un total de 127.798 visitants, la millor xifra després del pic de l’any 2020, just abans de la pandèmia. Garangou explica l’interès dels pessebres vivents pel fet que s’han convertit en una tradició molt transversal i intergeneracional. “Són dies d’àpats familiars, i a la taula s’aplega gent de totes les edats, des d’uns avis a uns nets, i si busques una activitat que pugui aglutinar tothom una visita a un pessebre va molt bé”, explica.

Alguns dels primers pessebres ja han posat les entrades a la venda a través dels seus canals, però serà a partir del 23 de novembre, dia de la presentació, quan s’activarà la plataforma de venta online de la Federació.