Els primers reconeixements van ser lliurats a dues entitats que fa deu anys que organitzen activitats singulars del calendari lúdic català. Bitlles CAT Argentona ha aconseguit consolidar les tirades de bitlles a l’estació d’esquí de Guils Fontanera i així apropar el món de les bitlles a jugadors no habituals. D’altra banda, la FCJEDT també va reconèixer la valentia de l’Associació de Bitlles de Lleida, que ara fa una dècada va apostar per difondre les partides des d’una òptica cultural i patrimonial, no pas esportiva. “Mantenim les bitlles perquè les estimem, no pas perquè competim”, va resumir la seva representant.

Els Premis Baldufa en la categoria Una vida dedicada al joc van ser atorgats a una persona, a una entitat i a un grup. La persona, Daniel Mauri, en agraïment al lideratge que ha tingut perquè les bitlles visquessin una segona joventut al Pallars; el grup, l’Associació Anem de Bòlit d’Argençola, més coneguda com les Dones d’Argençola, per la tasca d’internacionalització del joc de comptar canes; finalment, es va retre un viscut homenatge a mitja dotzena de jugadors en actiu que tenen més de noranta anys. La millor demostració possible que els jocs son per totes les edats.

Un altre moment emotiu de la Gala va ser el lliurament del Premi Baldufa a Lluís Puig i Gordi, definit per Víctor Baroja com el pare de la Federació Catalana de Jocs, Esports i Deports Tradicionals. La persona, va confessar el seu president, que com a director general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural va emplaçar les entitats de base a unir esforços en una entitat federativa. Puig va defugir la paternitat de la federació, però sí que va mostrar orgullós d’haver-ne sigut un dels impulsors, i va mostrar-se satisfet per l’augment de visibilitat que està experimentat el col·lectiu en els darrers anys.

També en la categoria Amics del Joc Tradicional, Amadeu Carbó i Martorell va rebre el Baldufa en reconeixement a la difusió del joc tradicional a través del programa radiofònic Fes ta Festa, així com en conferències i llibres de cultura popular. En el discurs d’agraïment, el folklorista barceloní va reivindicar tres grans intangibles que el joc aporta a la cultura catalana: inclusió social, llegat patrimonial i vertebració comunitària.

Tot seguit, l’Associació per a la Difusió del Folklore va rebre el Balfufa en la categoria Entitats Amigues. El president Ivan Besora va recordar que la col·laboració d’Adifolk amb entitats de jocs tradicionals es remunta al 26è Aplec Internacional celebrat a Verona el 2013.  Des de llavors, les modalitats lúdiques han estat presents en les trobades organitzades per Adifolk arreu d’Europa.

Els dos darrers premiats de la Gala van ser-ho a títol pòstum. Jordi Llorente, membre de la Junta Directiva, va recordar la importància que va tenir Gaspar Aguayo i Serra (1928 -2011) per aconseguir que les bitlles entressin al segle XX com un joc modern i actual. La federació també va concedir un Baldufa a Isidro Bori Solé (1959 – 2023), mort al mes de novembre durant una partida de bitlles.

En el parlament de cloenda, Baroja va sentenciar que “un dia sense haver jugat almenys una estona és un dia perdut”. Pot semblar una frase una mica exagerada, pròpia d’algú molt compromès i aficionats als jocs tradicionals,  però no ho és pas. Perquè els jocs no son, com sovint son presentats, una manera d’evadir-nos la realitat. Potser sí les ofertes recreatives individuals, com ara les escura-butxaques que encara es permeten als bars o els tap games que tanta gent té al telèfon mòbil. Però no pas els jocs tradicionals que omplen de vida els carrers, els sorrals, els parcs, les places… Aquests exerciten la destresa física, la cooperació grupal, l’empatia per endevinar les intencions de l’adversari, el treball coordinat per assolir un objectiu estratègic. Hi ha res més humà que això?