s un recorregut que comença per les terres de veïnes –de l’Aragó, el País Valencià, les Balears o Andorra–, s’atura especialment en els països d’Europa, com França, Itàlia, Anglaterra o Alemanya, on la tradició és també centenària i molt arrelada, i arriba també fins a Amèrica, Àsia i Oceania. La proposta permet descobrir els trets comuns i les diferències, els significats i funcions que les diferents cultures han atorgat als gegants (rituals, religiosos, de propaganda del poder polític…) i altres curiositats.

En aquest viatge, coneixerem que, poc després del primer gegant conegut de la història, un Goliat que l’any 1424 desfila pel Corpus de Barcelona, a Bèlgica apareix també un Goliath acompanyant per David; o que un dels gegants més grans del món es troba a França, i és un imponent Gayant de Douai, de 350 quilos de pes i 8 metres d’alçària. Més lluny, trobem el gegant Yagoro d’Osumi, al Japó, que rememora les històries dels antics samurais; o la figura de la gran mare Iyà Nlà del poble ioruba de Benín, que forma part de danses rituals com a rogativa en moments de sequera, epidèmies o funerals.

L’exposició també posa de relleu com Catalunya, a més de terra de constructors, ha estat terra d’exportadora de gegants. Així, a Alemanya podem trobar la geganta Elisabeth-Christine de Wolfenbütel, del taller Can Boter de Tiana, i a Anglaterra, els gegants Guerra i Pau de Shanffield, d’en Jordi Grau.

En el marc de l’exposició, el dijous 21 (20h) s’ha organitzat una xerrada a càrrec de Jan Grau, activista cultural, expert en patrimoni i un dels pioners en l’estudi dels geganters a Catalunya. Grau, vinculat a l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, aprofundirà en tots aquests temes i explicarà més curiositats sobre tot tipus de figures que podem trobar arreu del món: des de gegants tribals, éssers fantàstics i colossals fins a petits gegantins.