Els pessebres vivents són una de les tradicions nadalenques mes participatives, que mouen més de deu mil voluntaris i són visitats per prop de cent mil persones. L’any passat van celebrar els 800 anys del primer pessebre (el que va fer Sant Francesc d’Assís el 1223 a Itàlia), una commemoració que es clourà aquesta temporada amb un acte especial en forma d’estrella de llum. Parlem amb Assumpció Garangou sobre el present i el futur d’aquesta tradició i els principals reptes que encara la federació.
Quins són els objectius i els reptes de la nova legislatura?
La majoria de la gent que ha entrat en la junta ja hi era quan Àngels va assumir la presidència ara fa quatre anys. Per això el propòsit de la Federació és seguir les línies que ja hi teníem marcades: intentar esperonar i fer créixer la tradició dels pessebres vivents.
La temporada passada va estar marcada per la celebració dels 800 anys del primer pessebre? Crec que encara teniu previst fer alguna activitat dins d’aquesta commemoració.
Estem acabant de lligar l’acte de cloenda, que serà una macroestrella de Nadal. Segurament es farà al novembre, coincidint amb el tancament del programa #Pessebre800anys i amb l’inici de la pròxima temporada dels Pessebres Vivents.
Com valoreu la temporada passada?
La valoració és molt positiva. El principal acte va ser el gran pessebre vivent que vam fer a Montserrat, el 19 de novembre, i que va servir de presentació de la temporada. Estem molt contents dels resultats. Perquè ens vam trobar gairebé nou-cents participants dels diferents pessebres, i això en una època difícil, quan els pessebres justament estan arrencant les representacions. I també perquè va ser una jornada d’unió molt especial: en les assemblees o les trobades acostumen a assistir només les juntes directives, però allà ens vam trobar moltes persones que hi participem en les representacions.
A diferència d’altres àmbits, els pessebres vivents és una activitat molt circumscrita al Nadal. Quines activitats feu la resta de l’any?
Cada pessebre és un món i s’organitza d’una manera diferent. Hi ha pessebres que també representen les passions de Setmana Santa, que estan lligats a grups de manaies o d’armats, altres que participen en els carnestoltes o que col·laboren en activitats de la seva població. Hi ha pessebres estàtics, amb moviment, els que depenen d’una parròquia o que són independents…
Jo estic al Pessebre Vivent de Bàscara, i allà és una feina que ens ocupa pràcticament tot l’any. L’època més intensa va de la tardor, quan comencem a preparar la temporada, fins a finals de gener, quan ja s’han fet les representacions. La resta de l’any estem pensant, preparant, creant peces noves. I també organitzem alguna activitat que aglutini tot el poble, com una arrossada o un sopar commemoratiu. Ara estem col·laborant en la XXXIII Fira i Exposició de flors silvestres, el 26 de maig.
Quanta gent mouen els pessebres vivents?
A la Federació som cinquanta pessebres federats. Hi ha de més grossos i de més petits, però entre tots movem més de deu mil persones, entre actors, figurants i personal que ajuda al muntatge i a la preparació. De visitants, tenim més de cent mil persones. Abans de la pandèmia havíem arribat a cent trenta mil visitants; des de llavors el nombre ha anat creixent, i un dels reptes que tenim és arribar a aquella xifra. De de la pandèmia el número ha anat creixent, i entenem que es podrà arribar a aquest sostre.
En una societat laica, quin és el sentit dels pessebres vivents? Què continua movent la gent a fer pessebres?
La gent ho fa sobretot perquè és una tradició del poble, perquè ho has fet sempre, comences des de petit, t’enganxa i continues, i després hi portes els teus fills petits. En aquest moment no pesa tan l’aspecte religiós com la tradició i el fet de fer alguna cosa en comú. I és una celebració molt identificativa del Nadal. El Nadal de 2020, durant la Covid, recordo que alguna gent ens deia: “No sembla Nadal, falta alguna cosa”, i faltava fer els pessebres.
Pel que fa al públic, els motius són similars. Venen famílies senceres –pares avis i nets– i també colles d’amics, després de la trobada o del dinar. És una activitat molt familiar, i no hi ha tantes coses que puguin fer de manera conjunta els avis, els pares i els nets. Els pessebres formen part de la nostra tradició i la nostra cultura.
Ara que parles de famílies, la dificultat pel relleu generacional és un problema comú a les entitats de l’associacionisme cultural. És també el vostre cas?
També depèn de cada pessebre. En general, per treballar trobes molta gent jove que té moltes ganes de fer coses. Però és cert que a l’hora d’agafar responsabilitat, costa una mica més. Però en general, aquests relleus hi són; ajuda el fet que els pessebres vivents siguin una activitat tradicional i que no impliquen un compromís fort durant tot l’any.
Les persones immigrades o d’altres cultures, també hi participen en els pessebres? Teniu estratègies incorporar aquestes persones?
Sí participen, ajuda el fet que molts d’aquests pessebres es fan a municipis petits o a les escoles, i els mateixos nens són qui arrosseguen els pares. És una activitat molt transversal, que pot arribar a tothom, no necessita una preparació, és fàcil participar-hi.
Com han anat evolucionant els pessebres els últims anys?
En el contingut, els pessebres representem el naixement de Jesús, i quant a la temàtica no hi ha gaire marge pels canvis. Però més enllà d’això, els pessebres són molts i molt variats. Hi ha muntatges que es mantenen en la línia tradicional i altres que han apostat per les noves tecnologies, i fan servir efectes especials, de so, llum, i imatges per oferir uns espectacles més actuals que no es podia veure anys enrere.
