El 2024 se celebraran dos-cents anys del naixement del mestre Josep Anselm Clavé (1824-1874), músic, compositor, escriptor i polític. La Federació dels Cors de Clavé que agrupa unes 160 societats corals i 5.000 cantaires –hereus de la Coral Euterpe fundada per l’autor de Les flors de maig, i germen del moviment coral a Catalunya i Espanya–, ultima els actes de commemoració d’un programa que s’estendrà tot l’any i que vol reivindicar el llegat musical d’Anselm Clavé però també el seu compromís artístic, polític i social. Parlem amb Bruno Nájera, director i president de la Federació.
Divendres celebreu la XII Mostra de Cors de Clavé al Teatre La Faràndula de Sabadell, que l’heu plantejat com una prèvia al Bicentenari. Com serà l’acte?
Serà una actuació especial, perquè la primera part serà una mostra de cors vallesans, i en la segona estrenarem la cantata Un cant a la vida. Ho fem a Sabadell perquè tant el compositor de la música com l’autora de la lletra són d’allà. Per una banda, el text és de la poetessa Rosa Maria Mestres, que va ser membre d’Amics de l’Òpera de Sabadell i va cantar a les corals Talia i Al·leluia. Per una altra banda, el compositor és Xavier Teruel, molt lligat als cors de Clavé, que ens ha fet aquest regal molt a mida dels nostres cors, una obra musical que conjuga poesia i orquestra i que incorpora dues sopranos.
Quin és el propòsit de la celebració del Bicentenari?
Sobretot volem posar en valor la figura de Josep Anselm Clavé, no només com a músic, sinó com a gran defensor i activista pels drets dels homes, de les dones i dels treballadors. En la faceta musical, va ser un gran revolucionari del cant coral, que va composar nombroses obres en català per les formacions dels cors d’homes. I va ser el pare del moviment coral modern, no només a tota Catalunya sinó també a Espanya, en fundar la Coral Euterpe, la primera associació de la història.
Per la Federació, el Bicentenari és també una oportunitat per mostrar a la societat el gran potencial que té la nostra federació com a institució que som. Volem fer-nos un lloc en el món de la programació i la cultura, com a pioners no només del cant coral sinó de l’associacionisme.
Quins són els principals actes del programa?
Hem programat molts actes, alguns amb altres disciplines de cultura popular. Els més importants són la recuperació de L’Aplec del Remei (1858), la primera sarsuela en català, que es tornarà a reestrenar en una programació durant tot l’any. Per les festes de Santa Eulàlia de Barcelona farem un gran tribut, un concert que fusionarà el rock català i els Cors de Clavé, amb el grup Sau30 i Pep Sala, que servirà d’obertura de l’Any Clavé. Serà el dia 9 de febrer a la plaça Sant Jaume.
El 20 d’abril de 2024 estrenarem a l’Auditori de Barcelona la cantata El jove Anselm Clavé, composta per Andrea de Escalada, amb mil nens d’escoles de música i conservatoris de Catalunya, Orquestra Simfònica, narradors i altres disciplines de cultura popular, coproduïda pel Departament d’Educació.
Per les festes de La Mercè acostumeu a fer l’acte central de la Federació. Com serà el concert?
Tindrem òpera a la fresca amb L’Aplec del Remei. I serà una Mercè especial on la figura d’Anselm Clavé estarà molt present, com a prohom barceloní que va ser i pioner com a empresari de les arts al passeig de Gràcia, on va realitzar moltes temporades de concerts i balls per a la burgesia i la classe treballadora.
També impulsarem uns esdeveniments que hem anomenat ‘Festivals 200’ per tota la geografia de Catalunya, a càrrec de tots els nostres cors federats.
Un altre dels actes centrals del Bicentenari serà l’estrena d’una òpera Josep Anselm Clavé.
El 6 d’octubre farem l’estrena absoluta de l’òpera sobre Josep Anselm Clavé, composta pel mestre Josep Mut –històric director de la Banda Municipal de Barcelona– a l’Auditori de Barcelona i en un concert participatiu. I encara quedarà una de les quatre obres corals especials que farem: l’oratori La llum eterna, que estrenarem al Nadal, i que clourà el programa del Bicentenari.
Teniu previst fer activitats a les escoles i als joves?
Sí, arran de la cantata infantil, a les escoles i conservatoris treballarem la figura d’Anselm Clavé amb una auca. També, per tal d’apropar la seva figura als més joves, hem demanat alguns youtubers que ens facin una sèrie de vídeos que compartirem a les xarxes socials, i el dissenyador Ignasi Blanch ens farà una nova imatge de Clavé, transformat en un músic del segle XXI.
Com s’han transformat els cors de Clavé en aquests dos-cents anys?
Les grans transformacions han estat la professionalització dels directors i directores, l’entrada de les dones a les societats corals, el sorgiment de molts compositors catalans, i la creació dels espais, ateneus i sales de concerts inclusives, on tothom pot accedir a la cultura. I la gran xarxa que hem creat entre tots els cors.
El propòsit de Josep Anselm Clavé era apropar la música i la cultura a la classe treballadora, entenia el cant coral com una eina per a la igualtat social. El seu missatge continua vigent avui dia?
Sí, molts dels seus escrits, dels seus anhels, les seves lliçons, el seu llegat estan a l’ordre del dia i són plenament vigents. Crec que Anselm Clavé va ser un personatge avançat al seu temps. Va ser compositor, polític, periodista i escriptor absolutament contemporani. Si llegeixes algun dels seus textos trobes que els podria haver escrit perfectament avui.
Per nosaltres el cant coral és un vehicle transformador. De fet, els Premis Clavé han sigut una eina cohesionadora del cant coral i una manera de reconèixer el talent que tenim avui dia, de les formacions corals i dels professionals que hi treballen, directors i compositors d’obres estrenades pels nostres cors.
