A Veneçuela quan es presenta un llibre es fa un bateig simbòlic: s’aboca aigua, a vegades licor o cava o pètals de flor, sobre el primer exemplar, hi ha padrins, invitacions i se celebra el nou nom. És un ritual de pas, una mena de gestació social de la publicació, un moment en què el llibre es deixa anar perquè comenci a caminar pel seu compte.
Rosa Maria Canela Balsebre va explicar aquesta anècdota a l’inici de la presentació del Canemàs 27, ahir al vespre a l’Espai Ferrer i Guàrdia de Barcelona, que dedica el seu dossier central als ritus de pas, i que ella s’ha encarregat de dirigir. En aquesta ocasió no hi va haver bateig (“havia pensat fer-ho però al final no m’hi vaig atrevir”, va admetre l’antropòloga), però amb aquest exemple va voler remarcar com els ritus de pas impregnen molts moments de l’àmbit privat i l’associatiu, i la importància que tenen “els gestos, les cerimònies, per assenyalar i fer-nos prendre consciència dels canvis cabdals que es produeixen a les nostres vides. Per les entitats, col·lectius, ajuntaments, perdre temps en pensar sobre això és important”.
Canela –acompanyada a la taula d’Aida Mestres, de la Fundació Ferrer i Guàrdia, amfitrions de l’acte; Toni Serés, director del Canemàs, i del periodista Guillem Carreras com a moderador–, va esbossar la proposta i continguts del dossier: un recorregut estructurat en cinc capítols per les diferents etapes i formes de celebrar la vida –des de la benvinguda o inici fins al comiat–, i des de diverses mirades. L’antropòloga va explicar que, en l’arrencada del projecte fa prop d’un any, als articulistes només els va donar una indicació sobre com havien d’encarar el seu escrit: “que fos útil per a les associacions”, que els servís d’orientació i de guia per saber “com cuidar, acollir i fidelitzar els seus socis i sòcies”. Perquè els rituals són una oportunitat d’enfortir els vincles, i així els rituals, a través del moviment associatiu, ajuden a vertebrar la societat.
Sense revelar massa coses per evitar els espòilers (i provocar que algú s’estalviï la lectura), Canela va apuntar algunes idees destacades que proposa cadascun dels textos, que no pretenen ser estudis exhaustius sinó convidar els lectors “a estirar els fils per continuar la recerca”. El dossier arrenca amb un capítol introductori de Joffre Villanueva, qui ofereix context i reivindica un major protagonisme de l’associacionisme en establir nous ritus de pas. Sílvia Bartolomé explica com celebrem l’arribada, moment d’acolliment i de benvinguda, “en una realitat social en què cada cop el comú perd força”. Eloi Gispert aborda els ritus de pas relacionats amb el comiat, i lamenta que “la nostra societat no ens prepara per dir adeu, és la nostra assignatura”. Marina Espinach reflexiona sobre el trànsit i la festa i com aquesta, per mitjà del trànsit que vehicula, pot ser un fort potenciador de canvi i de subversió d’un ordre dominant”. Finalment, Glòria Ballús se centra el protocol i en els detalls de la cerimònia, des de la posada en escena fins a l’espai i la música.
La directora del dossier va afegir dos apunts més per a la reflexió. Primer, “el fet que normalment associem els rituals de pas al moment de la defunció, que celebrem més els comiats que l’arribada, hauria de fer-nos pensar que alguna cosa no va bé”. En segon lloc, va insistir en la importància de recuperar els rituals per part de l’associacionisme: “L’Església ha tingut un domini sobre els rituals i amb la dictadura ens els van prendre. Hem de conèixer bones pràctiques i formar-nos per celebrar i no deixar que empreses, o tanatoris, ho celebrin per nosaltres a cop de talonari. Hem de ser valents per tornar-ho a fer nosaltres”.
Altres continguts
A banda del dossier central, Toni Serés va desgranar els altres continguts que també formen part del Canemàs 27, amb la complicitat d’alguns dels articulistes que es trobaven entre el públic: un text sobre el llegat d’Anselm Clavé, a càrrec de Pere Baltà; un recorregut pels 35 anys del Fes Ta Festa, de Pep Adell; la història de les passions des del seu origen fins al dia d’avui, per Reyes Barragan; una reflexió sobre la crisi infinita de la sardana, d’Òscar Crespo; una panoràmica sobre els dolços tradicionals dels Països Catalans, de Marta Ibáñez; una crònica sobre ‘La festa domesticada?’, de Martí Torra-Merín i Marta Contijoch; una aproximació l’art en els castells, de Maria Lluïsa Gené; una visió dels projectes socials de l’Orfeó Lleidatà, de Xavier Quinquillà, i la conversa que Joan Ramon Gordo i Joan Maluquer van mantenir amb Assumpció Maresma.
Finalment, l’acte de presentació va acabar sense bateig del llibre, no va haver aigua, ni licor, ni cava ni pètals, però sí es va repartir entre els assistents una petita bosa de confit amb el nom i data del nouvingut: Canemàs 27, 26-0-2024. Perquè, com afirma Rosa Canela en el pròleg: “Celebrem, festegem com ho feien les anteriors generacions i com ho faran les que segueixen”.
