Entre aquestes, destaca la celebració de la 33a Ciutat Gegantera, que se celebrarà el 17 de setembre a Tortosa, com a capital de la Cultura Catalana 2021. Poques setmanes més tard, concretament el 10 d’octubre, Moià acollirà el 3r Concurs Nacional de Ball de Gegants. Enmig d’aquestes dues dates, es preveu que una representació de colles geganteres també pugui participar en el 33è Aplec Internacional, que tindrà lloc a L’Alguer entre el 24 i 26 de setembre. Atesa l’actual situació sanitària, l’ACGC s’ha vist obligada a cancel·lar la Fira del Món Geganter que s’havia de celebrar a Tordera.

Més enllà de l’agenda d’activitats

El Calendari del Món Geganter 2021 també incorpora articles de reflexió i divulgació. A El Ball de gegants ahir i el ball de gegants avui, l’expert en cultura popular Jan Grau ofereix un breu recorregut històric des de l’edat mitjana fins als nostres dies. Un viatge en el temps que té moments molt destacats, com l’aparició de les gegantes al segle XVI, o la generalització dels balls, documentada ja a finals del segle XIX.

Ja far gairebé trenta anys que funciona el Cos de Monitors de l’ACGC. Una llarga experiència que han volgut plasmar en un article on detallen les funcions que desenvolupen: promoció de balls protocol·laris,  implicació en les activitats de l’Agrupació i sobretot l’organització de cursos i jornades formatives sobre tipus de músics, nocions coreogràfiques, tècniques per agafar els gegants, etcètera.

Establir criteris i definicions és imprescindible en qualsevol activitat humana. A La competència en el ball de gegants. Una anàlisi sobre el concurs, Àlex Garcia-Miquel defensa que la valoració dels participants a un concurs geganter és difícilment objectivable, motiu pel qual aquests haurien de prioritzar el judici artístic i estètic. D’altra banda, a Els Balls col·lectius, Aleix Roca proposa una definició concisa de quins balls podem enquadrar en aquesta denominació.

Els darrers articles tracten sobre projectes de catalogació. A Cens de Balls de Gegants, Xavier Navarro anuncia que el Cens de Balls de Gegants, impulsat el 2016 per l’ACGC, ja compta amb 630 registres. Per Navarro, la qualitat d’un ball de gegants no depèn exclusivament de la coreografia. Cal tenir presents quatre elements: el gegant, el ballador, la música i l’entorn. Finalment, a Les danses vives dels gegants, Montserrat Garrich explica el mètode de treball de l’Inventari de Danses Vives de Catalunya, del qual n’és directora, i on hi ha una presència important de danses geganteres.

En el Calendari també es poden veure les fotografies guanyadores del Concurs Fet Geganter 2020.