Una Verge Maria donant el pit al seu fill. Un Sant Josep sostenint en braços l’infant Jesús. O la Sagrada Família refugiada entre les runes d’un edifici destruït per la guerra. Són algunes de les propostes que presenta l’exposició Pessebrisme, mirades: amb ulls de dona, que es pot visitar aquest Nadal al Centre d’Artesania de Catalunya, al barri Gòtic de Barcelona. Organitzada per Federació Catalana de Pessebristes, la mostra vol visibilitzar i posar en valor l’aportació de les dones en aquest àmbit, tradicionalment molt masculí.
La part central són una quinzena de diorames, de diferents estils, temàtiques i tècniques, tots creats per dones artistes. Hi trobem pessebres tradicionals, inspirats en paisatges hebreus i amb figures clàssiques, com un naixement de Maria Valldeoriola, de l’Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès, o una representació de la fugida a Egipte –però en aquest cas, per mar– , obra d’Elena Asensio, dels Pessebristes de Palau-Solità i Plegamans.
Hi ha també propostes més contemporànies, situades en escenaris més pròxims i en contextos actuals, com un poblet lluminós en Alsàcia (de Maite Marsiñach i Montserrat Massagué, de l’Agrupació de Pessebristes de Sabadell), una escena del carter reial (Fina Martínez), o de l’Home dels Nassos (Aurora Cardona). L’obra de Montse Santander és un estudi deshabitat d’un pintor, on la Verge, el nen i sant Josep descansen entre tubs de pintura, teles i pinzells, i s’escalfen en un foc que ells mateixos han pintat. L’autora, del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès, explica que ha deixat les figures de fang en blanc, com a símbol de puresa i per fer-los destacar entre els colors vius de l’entorn.
L’Associació Pessebrista de Tarragona participa amb una obra col·lectiva, un Naixement a Ca la Garsa, una zona situada en el call jueu de Tarragona i que és l’únic vestigi arquitectònic que queda de la comunitat hebraica a la ciutat. Maria Antònia Martorell, presidenta de l’associació i una de les creadores, explica que han volgut potenciar el paper de les dones, i per això, “excepte sant Josep i un mercader, la resta dels personatges que hi apareixen són femenins: una mare amb un nadó a l’esquena, una nena amb una nina en braços o dues pastores”.
També s’hi poden veure obres englobades dins la categoria de pessebrisme social. És el cas del diorama de Remei Mestres, dels Pessebristes de Banyoles, que ha substituit la tradicional establia per un edifici en runes on es refugia una família entre el fum i els enderrocs, fugint de les bombes d’Ucraïna, de Gaza o de qualsevol altra guerra. O de la proposta de Marta Roca, també de Banyoles, on els protagonistes s’arrauleixen en un porxo abandonat entre cartrons, i mentre la Verge Maria dibuixa uns Reis a la pared, el nen Jesús descansa en braços del pare.
Una segona part de l’exposició recull diverses figures femenines dels pessebres que han estat modelades també per dones. Hi ha Verges en escenes més quotidianes i altres personatges femenins en rols que normalment fan els homes, que busquen trencar els estereotips, com la caganera que proposa Aurora Cardona, dels Pessebristes de Rubí, o una terrissaire, en què l’autora, Lourdes Navarrete, dels Pessebristes de Tarragona, ha volgut també representar-se a ella mateixa treballant el fang.
L’exposició es complementa amb el relat, en forma d’imatges i testimonis escrits, de les artesanes presents actualment a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, on la dona sempre ha tingut un rol important, tant en la venda com en la producció, però sovint invisibilitzat.
Repensar el paper de les dones
Un dels objectius de la mostra és precisament fer visible l’aportació central de les dones en un àmbit que tradicionalment ha estat molt masculí, tant en els personatges com en l’activitat pessebrista. Perquè “dones n’hi ha, i moltes, però normalment, s’han quedat en segona fila, a ajudar”, explica Maite Marsiñach, de l’Agrupació Pessebrista de Sabadell. La participació d’elles en les entitats ha anat creixent, però encara no és paritària. L’Associació Pessebrista de Castellar del Vallès compta amb majoria femenina (51% dels associats són dones), però no és l’habitual. Rosa M. Bruguera, dels Amics del Pessebre de Badalona, explica que de la quarantena de socis de l’entitat només hi ha dues dones. A Banyoles, l’artista Remei Mestres va guanyar, l’any passat, el primer premi en el concurs de l’Exposició de Pessebristes: va ser la primera dona en 58 edicions.
Podem parlar d’una mirada diferent de les dones en la creació pessebrista? Per pessebristes com Montse Santander o Elena Asensio, no hi ha una diferència significativa entre l’obra creada per un home i una dona. Igualment, M. Antònia Martorell considera que, independentment del gènere, “cada pessebrista ha d’aportar alguna cosa sempre: ha de transmetre un missatge, fer que l’espectador visqui en aquella obra i s’emocioni”.
En canvi, Bruguera creu que “la sensibilitat femenina i masculina és diferent”, i això es pot reflectir d’alguna manera en l’obra, en la temàtica o en els punts de vista. De fet, ella aporta a l’exposició la figura que s’ha escollit pel cartell, la Verge Maria donant el pit al nen Jesús. “És un tema excepcional, de fet jo no n’he vist cap altra”, reconeix.
