De què ha de servir que el pessebrisme sigui inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat? Quins és el seu futur en el marc d’una societat molt secularitzada? Com evitar caure en dinàmiques de folklorització i garantir el relleu generacional? Són algunes de les moltíssimes preguntes que s’han formulat en el seminari “Pessebrisme i Patrimoni”, celebrat aquest dissabte al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili. Amb l’organització d’aquest acte, a càrrec de la Federació Catalana de Pessebristes (FCP) i l’Associació Pessebrista de Tarragona, s’ha tancat el programa de commemoració dels 800 anys del pessebre.

Des del públic, algunes veus van apuntar que precisament per això—per blindar el pessebrisme—s’ha impulsat la candidatura del pessebrisme a la UNESCO. Leticia Arbeteta va mostrar-se disconforme amb els criteris que està seguint l’agència de les Nacions Unides en els darrers anys. La historiadora de l’art va denunciar que els criteris polítics passen per davant dels culturals o tècnics; en lloc de valorar la qualitat dels expedients, i la seva adequació als criteris de la Convenció, va lamentar que es prioritzés el cafè para todos, és a dir que tots els Estats -i dins aquests, totes les regions—comptessin amb elements inscrits a la Llista Representativa.  Arbeteta va subratllar que les directrius sobre patrimoni immaterial han de protegir tant el pessebre (objectes) com el pessebrisme (creadors).

La conservadora va oferir una lliçó magistral sobre l’evolució històrica del pessebrisme i les particularitats artístiques que ha adoptat en els països mediterranis i a l’Amèrica llatina. Aspectes sorprenents per les persones no especialitzades en la matèria,  entre les quals em compto, com ara que els pessebres antics incorporessin elements passionals per recordar el posterior sacrifici que faria Jesús, o bé conèixer que entorn la seva representació se celebraven moltes expressions musicals, poètiques i evidentment teatrals.

D’altra banda, Arbeteta va assenyalar que els il·lustrats (s. XVIII) van combatre el ric univers simbòlic que tenien els pessebres d’època medieval i moderna, apostant per introduir una visió més històrica. Bona part d’aquests simbolismes que s’han perdut o difuminat giren entorn la figura de Jesús. Ara com ara, poca gent és conscient que es presenta despullat per remarcar-ne la condició humana o bé que a la Península Ibèrica l’establia té de fons una escena nocturna, en concordança amb la tradició mística hispànica. En l’àmbit dels Països Catalans, Arbeteta va explicar que El pessebre de Jesús de Palma de Mallorca (1480) és el més antic de la cristiandat en ús.

Acabada la sessió matutina, la cinquantena d’inscrits al seminari vam visitar els diorames exposats a la seu de l’Associació Pessebrista de Tarragona. Després d’un bon dinar farcit de converses sobre associacionisme, patrimoni i pessebres, vam retornar a la Universitat Rovira i Virgili, on estava prevista la taula rodona Reptes del pessebrisme com a expressió del patrimoni cultural immaterial, amb les intervencions de la presidenta del CoNCA Vinyet Panyella, el doctor en Antropologia Jordi Montlló i l’historiador i tècnic de patrimoni de la Catedral de Barcelona Nil Rider. La periodista Gemma Aguilera va moderar l’intercanvi d’opinions.

Panyella va desitjar que la inscripció del pessebrisme a la Llista Representativa de la UNESCO serveixi perquè les entitats tinguin més suport institucional (equipaments i subvencions) i per incentivar la recerca local i per part de grups universitaris—la proposta de crear una Càtedra per a l’Estudi del Pessebrisme va sobrevolar tot el seminari. Rider emplaçà que el reconeixement no es converteixi en un mer “diploma” i esdevingui una eina de lluita per garantir la protecció patrimonial—via declaració com a BCINs o BCILs—dels pessebres. Com a complement d’aquesta mirada, Montlló va demanar ser autocrítics i incorporar nous significats al pessebrisme que transcendeixin l’esfera religiosa.

La folklorització del pessebrisme va ser un dels debats que van dedicar més minuts del debat. Rider va comparar tots els personatges que s’esmenten en el poema Les figures del pessebre, de Joan Llongueres, amb les que actualment es poden trobar a les parades; Panyella es va plànyer que les administracions s’han desinteressat per la Fira de Santa Llúcia i no han sabut calibrar l’impacte negatiu que tindria el turisme massiu; al seu torn, Montlló—autor d’una tesi doctoral sobre la matèria—va manifestar que “gairebé tots els artesans de la Fira s’han mort” i va responsabilitzar del seu declivi a la gestió de l’Ajuntament i de la manca de criteris patrimonials de l’Associació Fira de Santa Llúcia.

Algunes intervencions del públic van reclamar que, més enllà de criticar l’actuació de les administracions, les entitats siguin capaces de fer autocrítica.  Rider va apel·lar a respectar totes les maneres de participació en el pessebrisme. És lícit que un grup reduït de persones requereixen tenir un alt nivell artístic per qui desitgi formar part de l’entitat que han constituït. I en el revers de la moneda, s’ha d’evitar qualsevol forma de menyspreu cap als pessebres de taula, potser fets amb pocs recursos, potser d’una qualitat relativa, però que són l’excusa perfecta perquè els veïns de l’escala es visitin i es desitgin un bon Nadal. El pessebrisme associatiu té la responsabilitat de cavalcar entre aquestes dues dimensions.

La lectura de la relatoria, per part del gestor cultural Pau Llacuna, va donar pas als parlaments de cloenda, a càrrec de Ramon Albornà i Albert Català, presidents de la FCP i la UN-FOE-PRAE respectivament. Acompanyat a la taula de la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona Lurdes Malgrat, Albornà va manifestar que la Llei del Patrimoni Cultural Immaterial era anhelada, però també temuda pels creixents requisits administratius que es demanen a les entitats. Tot seguit, Català va mostrar-se convençut que la candidatura del pessebrisme a la UNESCO compleix tots els requisits que demana la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, i va explicar que les aportacions del seminari s’afegiran a l’expedient que s’està preparant.

Així va acabar una jornada de debat marcada per la valentia de les propostes que es van exposar. Durant la taula rodona, Vinyet Panyella assenyalava que aquests dies de campanya electoral, la classe política està desgastant fins al paroxisme els conceptes de vertebració, comunitat, identitat, cohesió, transversalitat, etcètera. El seminari “Pessebrisme i Patrimoni” va tenir la gran virtut de fugir d’aquests tòpics tan còmodes, però que si es queden en això, si es queden en la proclama i l’autocomplaença, impedeixen avançar. El pessebrisme s’ha atrevit a repensar-se seriosament. Només això, aquesta voluntat de mirar-se sincerament al mirall, ja és un èxit col·lectiu que invita a mirar el futur amb confiança.