L’Aplec del Remei és l’única sarsuela conservada íntegrament d’Anselm Clavé. És també la primera obra cantada en català, i pot ser considerada “l’embrió de tots els musicals que tenim avui dia en cartellera”, destaca Bruno Nájera, president de la Federació del Cors de Clavé. Es va estrenar el 1858 al Gran Teatre del Liceu, però des de llavors i només fins recentment, ha estat pràcticament oblidada. Amb motiu de la celebració del Bicentenari Clavé (1824-2024), l’entitat ha volgut recuperar una de les seves obres més cabdals i atípiques del compositor, polític i periodista barceloní, en què convergeixen el seu sentit de l’humor i els seus ideals revolucionaris i que marcà l’inici de la cultura catalana moderna.

La nova producció, amb l’Orquestra Simfònica i Cor Anselm Clavé i cinc cantants lírics, recorrerà mitja dotzena de municipis, festivals i festes des del mes vinent fins a finals d’any. També comptarà amb la col·laboració de diferents cors claverians, que aniran rotant per les diverses funcions: la Coral de Camprodon, Loreley de L’Esquirol, la coral del Centre de Caldes de Montbui, la Societat Coral L’Esperança d’Arenys de Mar, entre d’altres.

L’estrena oficial serà el 20 de juliol en el Festival Issac Albéniz de Camprodon, però abans, el 7 de juliol es farà una preestrena a la Catalunya Nord, en el marc de l’Aplec de Cultura Nacional de Prats de Molló (Vallespir). I al setembre es podrà veure per les festes de La Mercè de Barcelona, en una versió especial, “divertida i més divulgativa”, amb el mateix equip artístic i amb la presentació de l’actriu Brigitta Lamoure.  

L’Aplec del Remei és una rara avis dins la producció musical de Clavé, qui va comprendre nombroses cançons populars perquè els obrers poguessin trobar-se i cantar-les plegats en els cafès, però cap altra sarsuela (o almenys no en tenim constància). Tot i això, hi trobem l’empremta musical del mestre i els seus ideals revolucionaris. La història, que segueix el model de vodevil de Les noces de Fígaro, és una trama d’embolics amorosos que tenen lloc en un balneari de Caldes de Montbui durant la festa de l’Aplec del Remei. Clavé ho aprofita per satiritzar els governants i la monarquia i reivindicar el fet associatiu, inclús des del mateix títol –“Aplegar-se és el remei, sembla voler dir”, apuntava el director Albert Arribas–, en un context polític en què l’associacionisme obrer estava prohibit per les autoritats polítiques i perseguit durament.

La recuperació de L’Aplec del Remei ha estat fruit d’una tasca d’arqueologia musical. La sarsuela es va estrenar el 30 de desembre de 1858 al Gran Teatre del Liceu amb notable èxit (es van fer nou funcions); el 1864 es va presentar al desaparegut Teatre Odeon de Barcelona però després va ser oblidada i inclús va ser considerada com a una obra de ‘tercera divisió’. L’any 2017 la Federació dels Cors de Clavé va trobar en el seu arxiu el llibre del director i una de les primeres edicions del llibret de l’espectacle. “Vam tenir molta sort, explica el seu president, perquè en aquella època quan acabaven una obra el destruïen o desapareixia”. Mentre que les partitures dels músics van ser localitzades en un calaix en un magatzem del Liceu pels Amics del Liceu.

L’any 2016 L’Aplec del Remei tornava de nous als escenaris, després de prop de 150 anys, i es presentava al Teatre Nacional de Catalunya en un muntatge del director Xavier Albertí, que recollia les principals cançons de la sarsuela i altres composicions de Clavé. I en la temporada 2017-2018, la Federació presentava una altra versió, basada en el material trobat en els seus arxius.  “Ara no volíem que aquest espectacle torni a amagar-se en una biblioteca sinó que sigui més viu que mai”, insisteix Bruno Nájera.

En aquesta ocasió, l’espectacle serà en format concert amb un narrador, basat en el treball de revisió –de les partitures, les harmonies i extensions dels instruments– que va fer el musicòleg Francesc Cortès des de la Universidad Complutense de Madrid i la Universitat Autònoma de Barcelona. “El resultat és una versió actualitzada que sona més brillant que mai”. L’espectacle comptarà amb la producció musical i la direcció del mateix Nájera.