Des de Nadal i fins a Reis, els ateneus, centres socials, sales parroquials, casinos i teatres d’arreu de Catalunya s’omplen d’espectacle, tradició, història, nervis per reviure les aventures de Rovelló i Lluquet, Garrofa i Pallanga, Josep i Maria, Satanàs, àngels i dimonis.  La nova temporada dels Pastorets ofereix enguany més de tres-centes representacions a una seixantena de municipis, la gran majoria sota en paraigües de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Hi podem trobar propostes clàssiques i versions lliures o musicals, muntatges centenaris, funcions especials d’aniversari o gamberres pel dia de Sants Innocents.

A Berga celebren 125 anys de Pastorets. El passat 13 van iniciar la temporada amb una activitat especial en forma de concert amb les bandes sonores dels pastorets, però les representacions dels Pastorets comencen el dia de Nadal. Per primera vegada, el muntatge tindrà quatre dones al capdavant: Anna E. Puig, Sònia Ferrer, Laia Coma i Maria Corominas. Les directores han anunciat canvis en el decorat, que estrenaran l’espai del temple, seguint l’objectiu que totes les localitzacions estiguin ambientades al Berguedà, i també nova vestimenta dels pastors i pastores. Hi haurà funcions fins a l’11 de gener.

El dissabte 3 de gener s’ha programat una representació d’agermanament, amb actors i actrius dels Pastorets de Molins de Rei i de Sant Quirze de Besora, poblacions on també es porta a escena l’obra de Serafí Pitarra.

Declarats Patrimoni Cultural de la Ciutat de Mataró i guardonats amb la Creu de Sant Jordi, els Pastorets de la Sala Cabanyes són un muntatge més que centenari, que es representen ininterrompudament des del 25 de desembre de 1916 (amb l’única excepció dels anys de la Guerra Civil). Basats en l’obra L’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies i amb música dels mestres Enric Torra, Felip Vilaró i Miquel Ferrer, els Pastorets de Mataró aquest any posen el focus en la inclusió.

Es tracta d’un gran espectacle, on participen 350 persones, entre els actors i equip tècnic. A més, compta amb una orquestra de dotze músics interpreta la partitura amb els arranjaments de Joan Vives, que va renovar les més de 60 peces originals del repertori. Aquest any, a més, s’hi incorpora un cor situat al soterrani del teatre per reforçar les escenes cantades.

La principal novetat d’aquesta temporada és que dues de les deu funcions (els dies 10 i 11 de gener) seran plenament accessibles per a persones amb diversitats auditives i visuals. Comptaran amb audiodescripció, subtítols adaptats, bucle magnètic individual i so amplificat amb auriculars.

El muntatge de Joventut de la Faràndula, a Sabadell, es representa des de 1947 i és un dels Pastorets més emblemàtics i el més visit del país, amb un rècord de 6.900 espectadors. Més de cent actors i figurants representen l’obra basada en l’obra de Josep Maria Folch i Torres.

En aquesta ocasió l’obra estrena direcció, en mans de Jaume López, que va havia estat al capdavant del muntatge en temporades anteriors. En aquest cicle, hi haurà nou funcions al teatre La Faràndula, des d’aquest dissabte fins a l’11 de gener, sempre a les sis de la tarda.

Els Pastorets a la capital de l’Alta Segarra també estan d’aniversari: enguany fa cent anys del seu naixement i, des del mes d’octubre ja han començat a commemorar l’efemèride amb activitats com una exposició fotogràfica o l’edició del llibre Els Pastorets de Calaf (1925-2025), coordinat per Josep Maria Solà.

El dia 25 inauguren les funcions dels Pastorets, que presentarà diverses novetats, com un nou ball d’àngels, la incorporació de nous actors i millores en la il·luminació i els efectes especials. A més de les funcions habituals (25 i el 28 de desembre i els dies 4, 6, 11 i 17 de gener), hi haurà dues funcions especials, els dies 3 i 18 de gener, que comptaran amb la participació d’actors i actrius històrics dels Pastorets de Calaf. Sota la direcció d’Albert Latorre, les funcions tindran un format singular, combinant escenes clàssiques amb projeccions audiovisuals i vídeos de testimonis que comparteixen records, anècdotes i experiències relacionades amb aquests cent anys d’història dels Pastorets de Calaf.

Els actes del centenari es clouran el desembre de 2026 amb la inauguració d’una plaça que portarà per nom “Pastorets de Calaf”.

A la colònia de l’Ametlla de Merola, al Berguedà, l’Associació Cultural Esplai representen un muntatge de personalitat pròpia: La Flor de Nadal, un text de Francesc d’Assís Picas, amb música de Josep Conangla, ambdós fills de l’Ametlla. En la representació, Creu de Sant Jordi l’any 2007, hi participen unes dues-centes persones, repartides entre actors, figurants, tramoies, maquillatge, vestuari, tècnics i infraestructura, una xifra que supera inclús al nombre d’habitants de la mateixa colònia.

La nova temporada incorpora millores tècniques en el muntatge i augmenta el planter més jove, amb més d’una vintena de nens i nenes, que participen de manera activa en les parts corals del muntatge i en els quadres escènics.

L’Associació Cultural Esplai de l’Ametlla de Merola ha iniciat la producció i la renovació de tota l’obra musical, amb l’objectiu d’estrenar-la el 2028, amb motiu de la celebració dels 150 anys ininterromputs dels Pastorets a la localitat.

Hi haurà quatre funcions: el 26 de desembre a les 6 de la tarda i els diumenges 28 de desembre i 4 i 11 de gener a les 5 de la tarda.

Els Pastorets al Teatre Municipal de Girona estrenen enguany una nova història, que tindrà com a protagonista la Jana, una noia comercial de formatges. Ella serà el fil conductor de l’obra i qui guiarà el públic per les diferents trames amb els pastors, els àngels i els dimonis, combinant humor, música, tradició i tocs d’actualitat. Hi participaran un centenar d’actors i una trentena de persones en l’equip tècnic.

Les funcions seran els dies 25, 26, 27 i 28. El dia de Nadal, la funció començarà a les 18.30 h, una hora més tard respecte a les altres sessions, que comencen a les 17.30 h. 

A l’Orfeó Reusenc torna  Belluguet i Bieló. El Nadal dels Pastors, una adaptació única a Catalunya amb text de Josep Morera i música d’Emmanuel Bosser que es representava en el teatre de l’entitat des de 1930 i es va recuperar el 2013 al teatre de l’Entitat.L’obra compta amb una cinquantena d’actors, sota la direcció escènica de Jordi Mateu, i amb les veus de l’Orfeó Reusenc, dirigits pel mestre Albert Galcerà, que interpreten les reconegudes cançons d’una partitura que no passa mai de moda.

Funcions els dies 27 i 28 de desembre i 3 de gener.

Els Pastorets d’aquesta entitat al centre de Barcelona són una adaptació lliure del text de Josep M. Folch i Torres, en versió musical. Aquest any estrenen decorats nous i música en directe. Les representancions van començar el passat cap de setmana i tornaran el dia 3 i 4 de gener.  

A més, el 28 de desembre, coincident amb el dia dels Sants Innocents, estrenaran els Els Pastorcills, una versió ‘gamberra’ dels Pastorets i no recomanada per a menors de 12 anys. Asseguren que serà “una funció carregada de gags, moments inesperats, un humor que no s’atura, i sempre amb una mica de música. Una aventura coneguda entre el cel i l’infern girada de voltes que farà gaudir els adults i que, qui sap, potser s’acabarà convertint en tradició al Centre”.

Els Pastorets de la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot, a Barcelona, s’han representat des del 1926 i gairebé de manera ininterrompuda. Enguany presenten una versió lliure de l’obra Pinzellades Bucòliques: Ara ve Nadal, de Domènec Miquel i Ribas, que posa èmfasi en l’eterna batalla entre el bé i el mal en la vida quotidiana dels personatges. El guió original ja combinava diferents gèneres artístics: comèdia, melodrama i teatre musical; en la versió el Clot s’han afegit altres novetats, com la participació d’un cor de gòspel i versions de cançons actuals (pop/rock) amb banda de música en directe, i també temes d’actualitat.

Funcions els dies 3 i 4 de gener a l’Escola del Clot.