Al capdavall, no cada dia es reuneixen en un mateix espai tantes figures destacades. Ens referim a la popular Cucafera de Tortosa, documentada des del segle XVI, i durant anys un exemplar únic en la geografia catalana; al Drac de Vilafranca del Penedès, que des de 1601 fa espetegar coets i llança foc per la boca; a l’Àguila de Girona, que acumula gairebé 300 anys de cercaviles a la ciutat de l’Onyar (1722); a la Mulassa de Reus, pràcticament coetània (1725); i també al Bou de Barcelona, construït -la versió actual- l’any 1993 per participar en les festes de la Mercè, Santa Eulàlia i Corpus, però documentat ja des de 1467.

Completen aquesta selecció el cap de l’Àliga de Cervera (1738), sens dubte una de les peces més reveladores del bestiari festiu històric; els caps de la mulassa (1691) i el bou (1956) de Solsona, en aquest darrer cas el més antic que es conserva a Catalunya; i  les Guites de la Patum Infantil de Berga, que a mitjans dels anys cinquanta s’erigiren en les primeres bèsties pensades específicament pels infants.

L’exposició El Corpus és bestial ha estat comissariada per Nil Rider, qui destaca a Tornaveu que la situació pandèmica probablement ha afavorit poder reunir totes aquestes figures per primera vegada. També han col·laborat en l’exposició Mercè Ayora (coordinadora), Nico Alonso (producció), Arnau Cristóbal (disseny i producció audiovisual),  Judit Solanich (suport lingüístic), Xavier Malet (Santa Eulàlia Bestiari Infantil), Andrea Moliner (veu en off) i Amadeu Carbó.

En paral·lel a l’exposició, l’ABPC ha publicat extenses fitxes sobre el bestiari festiu que s’exposen al Born CCM en el seu web corporatiu.