Les aliances i xarxes van centrar el primer dia del congrés, el dissabte 1 de febrer al vespre. En la inauguració, Mateu Tres, president de l’Agrupació del Bestiari Festiu, va recordar que “la cultura popular és una tradició viva i dinàmica que necessita d’aliances per poder créixer i consolidar-se” i per assolir els Objectius de Desenvolupament sostenible.

Jordi Mullor, vicepresident de l’Agrupació del Bestiari i representant territorial del Barcelonès de Bestiari, va instar a construir una xarxa internacional sobre imatgeria festiva, un inventari de figures i espais de contacte i intercanvi entre diferents actors per, en última instància, impulsar projectes institucionals i col·lectius relacionats amb aquest àmbit i crear, de forma oficial, el dia europeu del bestiari festiu. Mateu Tres va parlar el model de gestió col·lectiva, va destacar la dependència excessiva de les subvencions públiques i va demanar col·laboració a les administracions per arribar a acords estratègics i facilitar el mecenatge privat.

L’acte d’inauguració va comptar amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández, qui va anunciar la imminent aprovació per part del Govern del projecte de Llei de patrimoni immaterial, que té com a objectiu elevar el patrimoni immaterial català al “màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic”. Així, els béns identificats com a més representatius es declararan Béns Culturals Immaterials d’Interès Nacional o d’Interès Local. Per la titular de cultura, la nova llei ha de servir per “per protegir un patrimoni que cada cop té més presència i més importància socials, ja que és un vehicle d’expressió cultural, de participació i de cohesió social de primer ordre”.

En la segona jornada, el diumenge al matí, Tomàs Molina va compartir taula amb Jordi Mullor per debatre sobre els canvis en el calendari festiu a causa del canvi climàtic. El meteoròleg i presentador de TV3 va destacar que els principals impactes es notaran en les festes de foc i festes d’aigua a l’estiu, com les falles del Pirineu, que “tenen data de caducitat”, però també en les festes de foc que es fan a l’hivern en zones de muntanya, ja que cada cop el risc d’incendi és més elevat.

Els dos ponents van insistir que aquest no és un escenari del futur sinó del present, que moltes afectacions ja les estem veient avui dia. De fet, van recordar que molts actes i moltes celebracions ja han començat a introduir canvis per adaptar-se al nou context de sequera i les altes temperatures, per exemple: anul·lació d’alguns correfocs en sequera, la regulació de les fogueres de Sant Joan, la utilització de pirotècnia de baixa intensitat o la transmutació de moltes festes majors d’estiu en festes petites, mentre que, a l’inrevés, les festes petites d’hivern ara han esdevingut festes grans. Mullor també va posar l’exemple de la festa del Mamut de Viladecans, que tradicionalment incloïa una remullada multitudinària i que s’ha reconvertit en els últims anys en una dansa de la pluja.

Però a més, la cultura popular també enfronta altres grans canvis: la irrupció de les noves tecnologies i les noves eines de comunicació, el canvi demogràfic i social (l’any 2030 serem 9 milions de catalans i 3 milions seran persones amb avis no nascuts a Catalunya, va recordar Molina), la globalització i la massificació de les festes. Els dos ponents van coincidir que tot això representa un repte però també pot ser una oportunitat i van destacar la capacitat d’adaptació de la cultura popular, que haurà d’evolucionar.

Per Tomàs Molina, les festes majors d’estiu –moltes d’elles al voltant del 15 d’agost, festivitat de la Mare de Déu d’agost– “es traslladaran a la primavera o a la tardor”. O potser “es mantindran aquells actes que se celebren en llocs tancats però els que es fan en espai oberts es traslladaran a l’hivern”, va afirmar Mullor, qui va insistir també que per això serà necessària una autorrelació per part de les entitats en col·laboració amb les administracions.

En la mateixa jornada, Meritxell Martín, antropòloga i membre de la Cascade Collective for Cultural Sustainability, i Youssef Sultan, educador social i responsable de l’àrea d’acció comunitària a ASME Associació Sant Martí Esport, van reflexionar sobre com la cultura popular i l’associacionisme contribueixen a teixir comunitats i cultures. Per Martín “el bestiari festiu –i qualsevol altre àmbit de la cultura popular– és un antídot contra l’aïllament i la fragmentació” que viu la nostra societat actual, i ho fa reconstruint vincles i superant fronteres individuals a través de la col·laboració. Quan surt al carrer, “converteix els espais quotidians en escenaris de lluita, festa i celebració”, i és un “laboratori de governança participativa on la ciutadania és protagonista de la transformació social”.

Sultan va posar la mirada en el futur, i va afirmar que la cultura popular continuarà teixint comunitats sempre que trobi la manera de seguir abanderant les complexitats de la societat actual, de barrejar-se, no quedar-se estàtica, de donar espai a les noves generacions i d’incidir en les polítiques públiques.

El congrés va servir com a tret de sortida dels actes de l’Agrupació de Bestiari per les festes de Santa Eulàlia. Dissabte es va inaugurar l’exposició de Bèsties infantils a la balconada del Born CCM (que es podran visitar fins al 13 de febrer) i el diumenge es va celebrar just davant de l’equipament, a la plaça Comercial, una nova Jornada bestial, amb tallers i una cercavila pels carrers del Born.

Podreu recuperar les ponències del Congrés en el canal de Youtube de l’Agrupació.