El municipi de la Seu d’Urgell s’ha omplert aquest cap de setmana de calderetes, olles i perols, l’olor de fumat i de vianda i el fum de la llenya amb motiu de la XI Trobada d’escudelles, ranxos i sopes històriques. Ha estat l’edició més gran i participativa de totes, amb colles procedents de quinze municipis i en què s’han servit prop de 12.000 racions en forma de tastet als assistents.

Dissabte 16 ja es van celebrar alguns actes previs –com una xerrada sobre la Confraria de Sant Antoni Abad de la Seu, a càrrec de l’historiador Lluís Obiols, i també música i ball– que van servir per obrir boca per a l’endemà, el dia central. Com ja és habitual, el diumenge la jornada va començar ben aviat, quan a quarts de sis del matí es van començar a encendre els focs i es van instal·lar les olles, peroles i calderes al llarg del passeig Joan Brudieu. Després de restar bullint tot el matí, al migdia es va fer la presentació oficial conjunta de tots els plats i a la una es van començar a servir les primeres racions.

Els assistents van tenir l’oportunitat de tastar les receptes de les dotze colles d’arreu del territori català i que formen part de la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques, des de la calderada de la Seu d’Urgell, els amfitrions, el Ranxo de Capmany o la sopa de Verges fins a l’escudella de Castellterçol o de Gelida i l’arròs d’Albons, passant per les preparacions de Montmaneu, Ponts, Vergues i Vidreres, i també de Rialp, Talarn i Isona, que s’han incorporat aquest mateix any a la federació. La trobada ha comptat també amb tres sopes convidades: la italiana Paniccia de Varallo, del Piemont –una escudella d’arròs i verdures característica del carnaval i que data de l’any 1799–, i les escudelles d’Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria, d’història més recent.

I és que des de la Federació es volen teixir vincles amb altres països perquè les sopes puguin arribar ser reconegudes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Però aquest seria un objectiu a llarg termini, el més immediat, explica el president de la Federació, Jordi Preses, és mantenir viva aquesta tradició centenària i donar a conèixer un patrimoni cultural que encara és força desconegut a Catalunya: “Moltes vegades ens trobem que és la festa principal d’una població però en el municipi del costat no saben ni que existeix”.

Cada sopa, ranxos o escudella té les seves peculiaritats i una recepta única, ja que cada poble utilitza els seus ingredients. Però sí comparteixen uns trets comuns: totes es cuinen al foc en peroles o grans calderes, són centenàries –algunes fins i tot estan documentades des del segle XV– i mai han de deixat de fer-se, a excepció de periodes molt breus i puntuals, com els anys de guerra. També es caracteritzen pel seu caràcter solidari, ja que el seu origen està relacionat amb un àpat que els senyors feudals o els convents oferien a les persones més necessitades del poble. Aquest component benèfic continua present a moltes de les sopes avui dia, amb actes solidaris o recaptació a benefici d’entitats socials.

Jordi Presas explica que, amb les dotze entitats de la federació, el mapa de les sopes històriques a Catalunya ja estaria complet, o gairebé. “Pensem que no hi ha més sopes a Catalunya, tenim el dubte de dues sopes però encara falta temps perquè es puguin certificar”, explica. I és que molta de la documentació s’ha perdut per culpa en cremar-se els arxius durant els conflictes bèlics.

La trobada anual de la Federació marca l’inici del calendari de celebració de les sopes, que arrencarà oficialment el dia 13 de desembre amb l’escudella de Santa Llúcia a Gelida. Justament, aquest municipi de l’Alt Penedès serà l’amfitriona de la trobada de l’any vinent, coincident amb el 170è aniversari de la seva escudella.