Entitats de cultura popular de tot Catalunya es van trobar divendres al vespre al Patronat de la Catequística de Figueres per celebrar la 8a edició dels Premis Antoni Carné, uns guardons que volen reconèixer i promocionar les bones pràctiques, la imaginació, la innovació en l’associacionisme cultural i associatiu català.

Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana entre els anys 2000 i 2024, va ser el primer a pujar a l’escenari per rebre el Premi Ens a la Persona per la seva “tasca incansable a favor dels centres d’estudis de parla catalana i del foment de la historiografia local”. Santesmases va agrair el guardó destacant la sort d’haver treballat arreu dels Països Catalans, i de “trepitjar aquest país, amb la gent dels centres d’estudis escampats arreu, d’Òpol a Guardamar i de Fraga a l’Alguer”.

El Premi bonÀrea a la Comunicació va ser per a Ràdio Arrels, l’emissora creada per l’Associació Arrels a Perpinyà el 1981, pel seu “compromís amb la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord”. Laura Manaut, presidenta de l’Associació Arrels, i Miquel Martínez, periodista de Ràdio Arrels, van ressaltat la importància i la responsabilitat de ser l’únic mitjà de comunicació en català de Catalunya Nord: “Fer entrevistes en francès seria molt fàcil, però no es pot defensar el català parlant en francès”.

El Premi Arç Cooperativa a l’Activitat va ser per la Coral Sant Medir de Barcelona, pel concert “Llibre Vermell. Sons del passat del ritme del present”, un projecte fet en col·laboració amb l’Esbart Ciutat Comtal i la Companyia Elèctrica Dharma i que estrenaran el 2 de novembre a l’Auditori de Barcelona. El jurat va destacar el valor patrimonial i l’originalitat de la proposta, que convida a redescobrir els cants i danses d’aquest manuscrit medieval des d’una mirada contemporània.

El premi Previsora General al Projecte el va recollir L’Alzinar – Societat Recreativa i Cultural de Masquefa (Anoia) per la seva intensa i variada agenda cultural, que inclou cicles de cinema, música i poesia, conferències especialitzades, trobades de bastoners i ballades de sardanes. Per la seva vicepresidenta, Joana Golobardes, “cada activitat és una oportunitat per compartir moments de cultura i alegria, gràcies a la participació activa de tot un poble i dels seus socis”.

Finalment, el Premi BBVA a l’Entitat es va concedir a l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona, per la difusió i dinamització de la sardana des de fa més de cent anys, a través d’activitats ben consolidades com les Ballades de Sardanes al Pla de la Catedral de Barcelona o el cicle de Cobla a Barcelona. Eduard Costa i Joaquim Rucabado van ser els encarregats de recollir el guardó. En la mateixa categoria van quedar finalistes l’Associació de Pessebristes de Banyoles, amb porta 60 anys promocionant el pessebrisme (organitza l’Escola del Pessebrisme, el concurs anual de pessebres a les llars, exposicions de diorames, etc.), i l’Associació Artística Triskel, pel projecte l’Eva Ludens, que porta la narració i tradició oral als centres educatius de primària i de secundària.

La gala va acabar amb el parlament del president del Parlament, Josep Rull, qui va aplaudir la celebració d’aquests Premis i va posar en relleu el paper clau de l’Ens en la defensa, promoció i cohesió del teixit cultural i associatiu dels Països catalans. Per Rull, en un context “convuls, amb un augment de l’individualisme, la deshumanització i les constants amenaces a la llengua i cultura catalanes, entitats com l’ENS s’alcen com a eines imprescindibles per difondre la cultura popular, generar estima, orgull, cohesió i esperances de futur”.

Ricard Sayeras, president de la Cate, va recordar el compromís de l’ateneu amb la cultura, des de la seva fundació l’any 1921, i que aquesta “és una eina formidable per impulsar la cohesió social i el progrés de la comunitat”.

En el mateix sentit es va pronunciar la presidenta de l’ENS, Rosa Maria Provencio, que també va reivindicar la cultura popular com a cultura de “proximitat, de quilòmetre zero i escola de ciutadania”. En referència a la llei de Projecte de Llei del Patrimoni Cultural Immaterial que està en tràmit al Parlament, va demanar que es tingui en compte la veu de les comunitats practicants: “La llei s’ha redactat a partir d’un despatx i s’ha deixat al marge les comunitats portadores. La UNESCO té molt clar que el patrimoni immaterial està en mans de les comunitats que el realitzen dia a dia. Tenim l’esperança que la redacció final reflecteixi les nostres necessitats i impulsi l’activitat”.

A la gala van assistir també el segon tinent d’alcalde de Figueres, Josep Maria Bernils, els diputats del Parlament de Catalunya Jordi Bertran, Imma Ferret i Núria Navarro; la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Carol Duran; el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira, i la consellera del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Anna Palet, a més d’una àmplia representació de les federacions nacionals de cultura popular.

Els Premis Antoni Carné

Impulsats per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), els premis busquen fomentar l’associacionisme cultural i associatiu català i visualitzar les bones pràctiques, la imaginació, la innovació, la capacitat de mobilització i d’inclusió social i de dinamització del territori. Creats el 2017, els guardons s’adrecen transversalment al conjunt d’entitats culturals de les terres de parla catalana.

Els Premis porten el nom d’Antoni Carné i Parramon, destacat activista cultural. La seva determinació va ser decisiva per crear l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català, la primera confederació transversal dels col·lectius de cultura popular, de la qual en va ser el president-fundador (2005-2015). Carné va treballar per modernitzar la gestió de les entitats i fer-les receptives a les demandes socials.