A finals dels anys 1980 a Catalunya hi havia poc més d’una vintena de colles de diables, avui hi ha registrades més de 650 de diables, diablesses i bestiari, i més de 71.000 persones formades com a usuàries. Només l’any passat es van autoritzar 1034 actes de foc a municipis de la província de Barcelona.
Davant aquest creixement exponencial de l’àmbit del foc en la cultura popular –“un creixement de persones usuàries, dels actes de foc i d’una percepció de les pràctiques de risc”– neix el document “Recomanacions per a l’ús d’articles pirotècnics en correfocs, cercaviles de foc i manifestacions festives religioses i culturals”, que el Departament de Cultura ha presentat aquest matí a Barcelona. El text pretén oferir “una guia als agents implicats en l’organització de correfocs i estableix una sèrie de recomanacions que poden transportar-se i integrar-se com a obligacions en protocols festius”.
La presentació ha anat a càrrec de Carol Duran, Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural; el tècnic del departament Oriol Cendra, i Lluís Terrades, director de l’Àrea d’Indústria i Energia de la Delegació del Govern a Catalunya. Els tres han destacat que es tracta d’un document treballat al llarg d’any i mig i consensuat entre tots els sectors implicats. Així, hi han col·laborat la Direcció General de Cultura Popular; les federacions nacionals de bestiari, diables i diablesses (l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya); l’Àrea d’Indústria i Energia de la Delegació del Govern a Catalunya; empreses de pirotècnia i persones vinculades a administracions públiques i locals.
Oriol Cendra ha remarcat que la intenció del document és ser una guia “divulgativa” i “útil” i per això consta de dos textos, un més extens i un altre més breu, tots dos disponibles en línia en aquest enllaç. La guia recull les diferents tipologies d’articles pirotècnics, com les carretilles, els sortidors i les bengales i altres; descriu el seu abast, posicions d’ús i edats recomanades; ofereix consells per al seu ús –com adequar-los al recorregut, a les persones participants i al públic–, per al suport i subjeccions, per al disseny d’elements i per al transport de la pirotècnia i finalment exposa què fer amb els elements fallits que no s’han encès correctament o no han detonat. El text finalitza amb un breu glossari relatiu a la pirotècnia.
Per Carol Duran, el propòsit del document és garantir la seguretat d’aquests actes de foc però també reconèixer la seva dimensió i “salvaguardar aquestes manifestacions festives que han arrelat amb tanta força al país”. La directora general ha recordat que “el món del foc és un sector viu” i per això el document és una proposta oberta, que es pot revisar i anar adaptant a les noves necessitats.
Aquest document es complementa amb altres iniciatives que la Direcció General està impulsant en aquest àmbit. Una es la nova aplicació, FOC – Festa, foc i pirotècnia, per al registre de les persones aptes per a l’ús de pirotècnia, en funcionament des del 15 d’octubre. I l’altra són la proposta d’unes fitxes didàctiques com a accessori formatiu de diables, diablesses i persones portadores de bestiari, amb una mirada específica a les persones menors d’edat.
