Cada any, quan s’acaba el cicle de Nadal al mes de gener, ja comencem a preparar la temporada següent. Aquest any, a més, amb la celebració dels vuit-cents anys del primer pessebre, ja sabíem que seria un any especial. En el nostre cas, ho és perquè el primer pessebre que hi va haver fa vuit-cents anys va ser un pessebre vivent, però també és especial per altres federacions o agents culturals com els Pessebristes, la Comunitat de Frares Franciscans Caputxins, Patrimoni de la Catedral de Barcelona, Patrimoni Immaterial de l’Arquebiscat de Barcelona o diferents museus amb obres que connecten amb el pessebre, com el Museu Diocesà de Barcelona o el Museu Etnològic de Barcelona entre d’altres. A principis d’any ens vam reunir diversos agents d’aquest sector per veure com l’encaràvem, o sigui que fa molts mesos que hi treballem. Ja vam fer el primer acte de celebració, que va ser una trobada de pessebres a l’octubre, i aquest diumenge 19 de novembre farem el pessebre gegant a Montserrat.

Doncs ens ha superat les expectatives. En un principi, pensàvem que seríem uns sis-cents participants i ara ja superem els vuit-cents, més tot el personal tècnic. Ens n’anem a unes nou-centes persones involucrades d’alguna manera o altra. Hi participaran trenta-quatre pessebres d’arreu de Catalunya que representaran les escenes més clàssiques del pessebre, com l’Anunciació als pastors i a Maria, l’Establia, l’Adoració dels reis i de la gent del poble, el palau d’Herodes, el campament romà, etcètera. Farem una cosa extraordinària que no s’ha fet mai i que és probable que no es torni a repetir. 

És una incògnita. Pel fet de ser a Montserrat, que ja té milers de visitants de per si, fa preveure que hi haurà molta gent. Si a això hi afegim que l’activitat en si és inèdita, és imprevisible. El que sí que recomano és que la gent vingui amb cremallera o aeri, perquè la previsió de col·lapse als aparcaments és pràcticament assegurada. També cal dir que s’emetrà per televisió per tota aquella gent que no es pugui desplaçar. 

L’encarem amb molt d’optimisme, hi ha molta gent amb ganes de fer pessebres vivents. Cada any inaugurem la temporada al voltant d’aquestes dates, a mitjans de novembre, que és quan ja obrim els canals d’adquisició de tiquets. Aquest any, ens coincideix amb el gran pessebre vivent, que serà una bona arrencada del cicle de nadal. És una bona data per a iniciar la temporada perquè no interfereix en la celebració dels pessebres en les seves dates habituals. Hem de pensar que a dues setmanes vista del pessebre gegant de Montserrat, ja tenim les primeres representacions.  

Els pessebres vivents catalans tenen una salut de ferro. Any rere any, comptabilitzem al voltant de tretze mil participants en aquests muntatges. Pel que fa al públic, els últims anys hem tingut cent trenta mil visitants a cada temporada. Aquests últims anys hem patit la desaparició d’un parell de pessebres per falta de relleu, com passa a totes les entitats, però també n’apareixen de nous. També hi ha casos de pessebres que aturen l’activitat durant un temps i després la reprenen. Aquest any, hem recuperat el nombre de pessebres a la Federació.

Tenim la sort que neixen nous pessebres, se’n consoliden i se’n van apuntant a la Federació. Justament abans d’aquesta entrevista he parlat amb un pessebre que neix de zero i que els seus impulsors tenen moltes ganes de tirar-lo endavant. En realitat, no hi ha cap pessebre que s’assembli, més enllà de les representacions de les escenes més típiques. Són molts i molt variats. Cada un té les seves particularitats, en funció del lloc on es fa i de les característiques del poble o de la ciutat on se celebra. Visitar un pessebre també vol dir visitar el lloc i la gent que hi viu i veure les particularitats de cada un d’ells. Tot el conjunt és patrimoni cultural, al cap i a fi. 

És tradició. Si anem als seus orígens, el pessebre té arrels religioses evidentment, però avui la tradició i la valoració del patrimoni cultural sobrepassen el sentiment religiós. Quan parles amb els pessebres per fer les valoracions de la temporada, parlen dels visitants i dels participants. El públic que va a veure els pessebres vivents és molt transversal, hi van des dels avis fins als nets. La gent hi va en bloc, normalment en família, amb grups d’amics o en parella. Sol ser una tradició familiar anual. Fins i tot hi ha gent que fa ruta de pessebres per Catalunya i en visita un de diferent cada any, és una tradició molt viva. 

És tot un repte. Fa anys que formo part de la Federació com a coordinadora del Pessebre Vivent del Pont Llarg de Manresa, però una cosa és ser-hi com a membre i l’altra com a junta i com a presidenta. La gent que fem pessebres i estem a les juntes som gent que treballem per amor a l’art. Fem això perquè donem el temps i l’energia a canvi de res, perquè estimem el que fem i estimem la tradició que mantenim viva. Ens agrada l’associacionisme i fer coses en comunitat i fer-les pel gaudi de la resta de la gent. El nostre objectiu és conservar i preservar la tradició dels pessebres vivents, i això és el que ens mou. És una experiència que comporta molta feina, però també és una feina amb molt de retorn. M’emporto moltes amistats de molta gent amb qui fem dia a dia un treball conjunt. Els moments d’esgotament se superen perquè es fan les coses amb il.lusió i ganes. Estic molt contenta d’estar vivint aquesta aventura i això fa que les expectatives i els nous projectes t’engresquin. Els pessebres vivents són l’horitzó i tenen una bona salut amb tota la bona gent que els tira endavant.