Aquest any volem que el pessebre tingui major projecció des de totes les seves expressions, no només des del pessebrisme, sinó també des dels pessebres vivents, de les catifes d’art floral, del teatre, de la poesia, etcètera. Volem que tot aquest món que envolta el pessebre quedi més visibilitzat que de costum, perquè es vegi que el pessebre té moltes dimensions i que hi ha moltes maneres d’interpretar-lo i de representar-lo.

A part de les cent vint exposicions de pessebres públics arreu de Catalunya organitzats per les seixanta-vuit entitats federades, hem volgut que Barcelona fos la capital dels vuit-cents anys del pessebre a través de tres exposicions. La principal és la XIX Biennal del Pessebre de Catalunya al Reial Cercle Artístic, que és una mostra del moment artístic actual del pessebrisme català amb una representació de prop de quaranta diorames de diverses associacions pessebristes. Es fa cada dos anys i aquest cop l’hem volgut portar a Barcelona.

Sí, a la sala Martí l’Humà, al Tinell. En aquest cas volem posar en relleu el paper que ha tingut Barcelona en la projecció internacional del pessebre, i per això l’exposició es diu “Greccio, Barcelona, patrimoni cultural internacional”. Volem homenatjar l’Associació de Pessebristes de Barcelona que amb cent seixanta anys d’història és l’entitat documentada més antiga arreu del món, i també a l’Escola de Barcelona encapçalada per Antoni Moliné, qui va implementar la tècnica del diorama. També volem posar l’accent en la part de patrimoni i associacionisme i en la projecció internacional de Barcelona amb el fet que ara fa setanta anys, el 1953, la Universalis Foederatio Praesepistica (UN-FOE-PRAE) es va fundar a Barcelona.

No, encara tenim una tercera exposició extraordinària que aprofundeix en la part artística del pessebre, a la Casa dels Entremesos. Allà hi ha una exposició on es visibilitza la part dels artesans i artesanes de les figures del pessebre, una exposició de diorames de grans mestres pessebristes catalans i una exposició d’escultors de figures de Catalunya de les darreres dècades.

Sí, de fet fa uns dies vam inaugurar una mostra a Rieti, a la Valle del Primo Presepe, on hi ha Greccio, que és on es va fer el primer pessebre. En aquesta mostra internacional hi ha tres pessebres catalans representant les dues entitats que formem part de l’UN-FOE-PRAE, l’Associació de Pessebristes de Barcelona, com a entitat fundadora de la Federació Internacional, i la Federació Catalana de Pessebristes com a entitat membre d’aquesta federació internacional i que a més el seu president és membre de la federació catalana.

Jo crec que bé, la gent fa el pessebre a casa seva. Una mostra d’això és que les fires de Santa Llúcia d’arreu tenen molts visitants i les exposicions de pessebres de les nostres entitats són les exposicions més visitades de tot l’any a molts llocs. El pessebrisme el portem incorporat com a part de la nostra herència cultural i la nostra tradició i forma part del nostre patrimoni cultural popular.

Sí, és tot el que té a veure amb l’associacionisme i la part creativa i cultural. Hem de tenir en compte que el pessebre actualment transcendeix el fet religiós. És evident que representa l’escena del naixement i té un origen religiós, però al voltant de tot això ha anat creixent l’art de fer el pessebre i de compartir-lo sobretot en l’àmbit associatiu. El pessebre és un bon element didàctic de coneixença perquè, al cap i a la fi, és un treball artístic molt global. Comprèn des del plantejament, l’escenografia, la tècnica de la perspectiva, les il·luminacions, la cromatografia i les figures del pessebre que són petita estatuària. Per tant, té una multitud de disciplines artístiques englobades en quadres de tres dimensions.

Sí, hem d’anar més enllà i és que el pessebrisme ha anat evolucionant. Catalunya té un gran figurista que és Ramon Amadeu que va començar a fer figures amb vestimenta rural catalana. De fet, vam ser dels primers llocs on es va fer el que es coneix com a assimilacionisme, és a dir contextualitzar els pessebres en l’entorn on es troben. Sí que hi ha hagut una part més historicista de recrear els pessebres a Betlem en construccions palestines o hebrees, però aquí és molt habitual veure pessebres amb paisatge pirinenc, amb figures vestides de catalans… A més, darrerament el pessebre ha anat evolucionant cap a formes molt més artístiques i simbòliques i de transmissió de valors socials, transportant escenes del pessebre típiques com el fet de cercar hostatge amb el sensellarisme o la fugida a Egipte amb la crisi de refugiats. El pessebre està copsant tots aquests missatges.