Què fem les entitats per donar la benvinguda a nous membres o celebrar el naixement de la mateixa organització? I per acomiadar persones estimades o tancar la barraca? Són algunes preguntes que plantegen el dossier Ritus de pas, dirigit per Rosa M. Canela Balsebre, que s’ha publicat en el Canemàs 27. La presentació de la revista se celebrarà dimecres 26 de juny (19 h) a la seu de la Fundació Ferrer i Guàrdia de Barcelona (C. Avinyó, 44).
El dossier tracta sobre els ritus de pas des d’una mirada àmplia. Joffre Villanueva reflexiona sobre la reflexió de protocols associatius en el marc d’una societat secularitzada; Sílvia Bartolomé i Eloi Gispert inviten a pensar, respectivament sobre les benvingudes i els comiats en el món associatiu; Marina Espinach aborda la liminaritat de les neofestes, premeditadament ambivalents entre la tradició i la seva transgressió; finalment, Glòria Ballús ofereix unes directrius a tenir en consideració quan s’organitzen esdeveniments de certa envergadura.
Altres continguts del Canemàs 27
En el marc del bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé, l’estudiós Pere Baltà ofereix un retrat minuciós de les influències filosòfiques del pare de l’associacionisme contemporani, així com del context històric on desenvolupà la seva acció cultural i la petjada que ha deixat el seu llegat.
Pep Adell convida a espiar les interioritats del programa radiofònic Fes ta Festa. Un projecte nascut el 1989, pioner en la divulgació de la cultura popular, que amb el pas de les dècades ha esdevingut un repositori de continguts sobre molts àmbits del patrimoni immaterial català.
Reyes Barragán firma “Les Passions, tradició i modernitat”, un article sobre la popularitat que històricament han gaudit les Passions a Catalunya, i també de la nova revifalla que s’està vivint els darrers anys. Una oportunitat per saber per què a Catalunya és el país europeu on més s’han prodigat les representacions, i conèixer quines noves tendències escèniques els grups actualment.
Irene Muñoz ha dedicat la tesi doctoral a la producció literària i intel·lectual de Caterina Albert / Víctor Català. El seu article ens descobreix l’afició que l’autora de Solitud sentia pel folklore, que la va empènyer a mantenir una estreta col·laboració amb Rossend Serra i Pagès.
El musicòleg Òscar Crespo proposa un recorregut per la història de la sardana: com ha estat interpretada per cada generació en funció dels poders establerts i ideologies dominants de cada moment històric. Un viatge d’uns 175 anys per tenir una mirada matisada i transversal sobre la dansa.
La gastronomia està guanyant prestigi com a objecte d’estudi del patrimoni immaterial. A “Els dolços tradicionals del pas de l’any als Països Catalans”, Marta Ibáñez mostra la gran diversitat de propostes culinàries que tenim a les terres de parla catalana per celebrar les nostres diades festives.
Des de principis del 2000, l’Orfeó Lleidatà ha intensificat els projectes de marcat caràcter social, treballant per la universalització de la cultura en col·lectius vulnerables (persones amb malalties psíquiques, minusvalideses, que sofreixen addiccions, etc.). Xavier Quinquillà fa una relació de tots els projectes que ha impulsat l’entitat per aconseguir ser més propera i útil a la ciutadania.
A finals d’octubre del 2023 va celebrar-se la jornada La festa domesticada? Els antropòlegs Marta Contijoch i Martí Torra-Merín han escrit a quatre mans una crònica de les reflexions i experiències que s’hi van compartir.
L’entrevistada del Canemàs 27, Assumpció Maresma, repassa la seva trajectòria professional, que comença a Ràdio Arenys, i prossegueix al Departament de Cultura, a El Temps online i com a impulsora de Vilaweb. Maresma es mostra escèptica sobre el futur del panorama comunicatiu. “Tots els mitjans de comunicació estan en crisi”, afirma.
