Robert Quirantes substitueix, des del passat 7 de febrer, Miquel Audí al capdavant d’una Agrupació formada per més de 450 colles geganteres d’arreu de Catalunya, País Valencià, Catalunya Nord, Madrid i Balears. Apassionat de la cultura popular, Quirantes va començar amb el món geganter amb deu anys i un any després, quan va anar a la Ciutat Gegantera de Vic li va “obrir tot un món”. Des de llavors ha estat involucrat en diverses colles geganteres, impulsant projectes i activitats, especialment amb la seva colla actual, la de Castellbisbal (Vallès Occidental). Entre els anys 2012 i 2017 també va formar part de la junta de l’ACGC.

Quirantes i el nou equip volen treballar per fer una federació més propera a les colles, participativa i oberta a tot el territori, i aposten per revitalitzar els grans projectes de l’Agrupació i recuperar esdeveniments com la Trobada Nacional de Capgrossos i el Concurs Nacional de Balls de Gegants de Catalunya.

Tenim dos objectius principals. El primer és aproximar l’Agrupació a totes les colles. La nostra candidatura portava el lema “Una Agrupació per a tothom”. Perquè moltes colles sentien que s’havien desconnectat de l’Agrupació, percebien la federació com un ens que els facilitava una assegurança i poca cosa més. Per això, la nostra voluntat és tornar a connectar amb les colles i fer-les recuperar el sentiment de pertinença cap a l’ACGC.

I com ho farem? Aquest és el segon objectiu: proporcionar a les colles recursos de tot tipus: partitures i balls, formacions, i també suport en aquells temes més purament administratius, que cada vegada són més farragosos.

A més, també volem enfortir i revitalitzar els esdeveniments i projectes propis de l’Agrupació, donar-los continuïtat, obrir-los a tot el territori i adaptar-los a tothom, perquè moltes vegades les colles no disposen de recursos suficients per acollir l’activitat.

Serà una edició molt especial, perquè la població commemora els 15 anys de la proclamació de la Seu d’Urgell com a 26a Ciutat Gegantera de Catalunya (el 2011) i els 35 anys de la primera trobada gegantera (l’any 1991). La Colla de Geganters i Grallers de la Seu d’Urgell, con juntament amb el seu consistori, han preparat una programació amb molta activitat durant tot el cap de setmana –amb una part expositiva, tallers, xerrades amb constructors que explicaran l’ofici, etc.– i hi esperem la participació de gegants de fora de Catalunya, del País Basc, de Múrcia,Madrid, Aragó…, en un intercanvi cultural que és el que és un dels punts que volem potenciar amb aquest esdeveniment.

A més, el fet de celebrar la Fira a la Seu d’Urgell és una aposta clara per descentralitzar els actes i per portar l’Agrupació al territori.

Més que introduir-ne grans canvis, el que volem és potenciar els esdeveniments propis. A banda de la Fira del Món Geganter, tenim la Ciutat Gegantera, que és l’activitat més important de l’Agrupació, i a finals d’any celebrem la gala institucional, un acte de reconeixement al qual volem donar-li un caire més institucional però ple de cultura popular. També volem recuperar la Trobada Nacional de Capgrossos –l’última edició va ser fa 16 anys– i el Concurs Nacional de Balls de Gegants de Catalunya, que es va deixar de fer per la pandèmia i ara ja li hem posat data: el dissabte 23 de maig a Sant Feliu de Llobregat.

A banda dels esdeveniments propis de l’ACGC, però poden sorgir altres. La revista Gegants fa 40 anys aquest 2026: doncs fem-ne difusió i podem plantejar celebrar-ho com és mereix. Però també cal crear taules rodones, xerrades o la creació d’espais participatius on les colles puguin expressar la seva opinió i fer que sentin més seva l’Agrupació.

Era una trobada bianual que es va estrenar l’any 2000 a Capellades i va celebrar l’última edició el 2010 a Juneda. Possiblement va agafar un caràcter molt semblant a la Ciutat Gegantera, i no va acabar de seduir a les colles. Per recuperar-la, pensem que cal donar a aquesta diada una personalitat pròpia. Els capgrossos surten junt amb els gegants, però no tenen ni la mateixa funció ni la mateixa activitat: interactuen més directament amb el públic i poden ballar totalment diferent als gegants, etc. S’ha d’entendre quin és el paper propi d’aquestes figures per poder dedicar-les una festa i una trobada digna. Ja tenim tres municipis interessats en acollir l’acte.

Som més de 450 colles, que mouen aproximadament unes dotze mil persones, representem una de les federacions més grans en l’àmbit català. No només tenim colles de Catalunya, també de Catalunya Nord, el País Valencià, Madrid i les Illes Balears, especialment de Mallorca.

El calendari 2026 recull 780 trobades i activitats de més de 200 colles geganteres, no només de colles associades sinó també d’altres festes i figures molt significatives. Ni molt menys hi és tot el que es fa arreu de Catalunya al llarg de l’any (segurament hi hauria més del doble), però és una dada molt significativa.

El fet geganter ha estat tradicionalment un àmbit força masculinitzat. Com us proposeu avançar en favor de la igualtat?

En la cultura popular, i no només en l’àmbit geganter, encara hi ha moltes barreres que s’han de trencar, de masculinitat, de gènere, d’orientació sexual, etc. I és un dels temes clau que volem treballar en aquesta legislatura. En el nostre equip hem volgut ser paritaris, amb quatre dones i sis homes. Hem creat una vocalia específica d’inclusió i igualtat que treballarà en l’elaboració i aprovació d’un protocol de prevenció i actuació davant situacions d’assetjament sexual, d’orientació sexual, etc. La intenció és fer que aquest document sigui accessible a totes les colles, perquè puguin implementar el seu, i oferirem a les entitats recursos, formacions, etc. Són eines molt necessàries pel seu dia a dia i cal que les acompanyem.

Cal posar en context les festes i els personatges. Sovint les figures es fan servir com a arma política per generar debat. Una cosa és crear figures específicament per atiar la polèmica, i en això mai estarem a favor, i una altra diferent són aquells gegants que ja formen part de la tradició i la identitat d’un territori. Hi ha figueres de tota mena: personatges mitològics, de llegendes, històrics, actuals… cada figura dins el seu municipi té una raó de ser i una estima per part de la població. Cal fugir d’aquest tipus de debat que utilitza els gegants com a arma política. La cultura popular està al carrer, és viva i la mou la gent.

Un dels nostres objectius és treballar l’àmbit educatiu. Com ens ho imaginem nosaltres? Volem reprendre la comissió educativa, amb una visió intergeneracional, on hi siguin representats els més petits i els més grans, i reactivar el projecte ‘Gegants a l’escola’, de l’Agrupació, per tal de divulgar a les escoles la cultura gegantera, i explicar des de com s’ha de portar un gegant fins a la història de les figures.

Cada cop les colles rebem més demandes per dinamitzar una activitat amb gegants. Que els gegants surtin amb molta freqüència creiem que fa que es perdi l’essència i l’excepcionalitat. Cal treballar-ho i fer molta pedagogia. Si en un municipi els gegants surten només per festa major i per la trobada, per posar un exemple, la gent ho sap i els anirà a veure amb il·lusió i ganes. Pensem que l’abús de gegants al carrer no és òptim per fer-nos valdre. El món geganter ha de poder oferir altres recursos i alternatives per evitar aquest sobreconsum.

Com plantegeu les relacions amb altres entitats?

En el nostre programa també teníem com un objectiu bàsic treballar per estrènyer vincles amb altres coordinadores geganteres del país i de l’estranger, així com amb federacions nacionals d’altres àmbits, com poden ser de l’esbart, la sardana o el bestiari. Penso que hem d’aprendre de la tasca que han fet altres federacions nacionals. Entre totes podem sumar projectes i fer valdre la cultura popular catalana, cadascuna en el seu àmbit. Ens podem nodrir d’experiències i coneixements i, qui sap, fer projecte plegades.