En els últims vint anys a Catalunya s’ha produït un boom de cases de la festa. Actualment hi ha una cinquantena d’aquests equipaments repartits pel territori, i molts més en procés de creació o desenvolupament, que tenen per objectiu divulgar, conservar, interpretar i gestionar la cultura popular catalana i que han esdevingut espais fonamentals per a la salvaguarda del patrimoni immaterial a tot el país.
Quines tipologies de cases de la festa hi trobem i quines estratègies emprenen per gestionar la cultura popular? Quins són els principals reptes que afronten? Quin paper hi poden jugar les administracions i la ciutadania en la preservació i dinamització d’aquests espais? O també, com aconseguir que l’exposició permanent de les figures festives no menyscabi l’excepcionalitat de la festa?
Són alguns dels debats que es plantegen en el dossier central del número 28 de la revista Canemàs, que es presentarà el dissabte 12 d’abril (17 hores) al Local Boig de Solsona. El treball, que porta per subtítol ‘Museu social i patrimoni immaterial: més enllà de les Cases de la Festa’, ha estat dirigit per Lluís Bellas, antropòleg i investigador a la Universitat de Barcelona.
L’acte serà presentat per Antoni Serés, director del Canemàs, i consistirà en una taula rodona al voltant d’aquesta temàtica, que comptarà amb la participació de Lluís Bellas; Albert Colell, regidor de cultura de l’Ajuntament i soci de Solsona Experience, i Carles Freixes, director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i autor d’un dels textos que integren el dossier. El debat se centrarà en el context de Solsona i el Quarto dels Gegants, un espai que aixopluga tots els elements que surten durant la Festa Major i el Corpus, i que és un dels exemples que Freixes analitza en el seu article. El Quarto va obrir les portes l’any 2012 en els baixos de la Casa de la Mare de Déu, un espai conegut almenys des del 1710, després d’un llarg procés de debat i diversos projectes alternatius (com un gran centre d’interpretació dels gegants a escala mundial que havia de dir-se Gegantòrum) que es van descartar.
Altres autors del dossier
A més de l’aportació de Carles Freixes, el dossier inclou també els treballs d’Agnès Bartolomé, que exposa el cas de La Casa dels Entremesos de Barcelona; Carles García, que tracta el Museu del Ter de Manlleu, i Gil-Manuel Hernández, que reflexiona sobre tres equipaments del País Valencià: el Museu Faller, Museu del Corpus-Casa de les Roques i Museu de la Setmana Santa Marinera Salvador Caurín. Els quatre articles es complementen amb un primer text més teòric que firmen Mireia Guil i Xavier Roigé, on presenten estratègies de museus d’arreu del món que treballen cultures populars, des de L’ETNO a València fins al Museo Nacional de Culturas Populares a Mèxic.
