‘A l’hivern, bona sopa (o escudella) i vi calent’. ‘Brou de gallina, la millor medecina’. ‘Escudella ben bullida a tothom convida’. Segons el paremiòleg Víctor Pàmies, en la llengua catalana trobem almenys 460 refranys que ens parlen de les sopes, brous, caldos o escudelles. I és que els àpats de cullera omplen les taules i estómacs dels catalans des de fa segles. Per Carnaval, a municipis com Capmany, Verges, Vidreres, Ponts o Castellterçol les sopes esdevenen les grans protagonistes de la festa. Cada població té la seva pròpia recepta, però totes tenen en comú que són centenàries, que es cuinen sobre foc de llenya en grans olles o peroles d’aram o d’acer, i el seu caràcter col·lectiu i solidari, segons explica Jordi Presas, president de la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya (FERSHC). L’entitat, conformada per dotze municipis, vetlla per recuperar i mantenir aquesta tradició.
Festa de la Caldera de Montmaneu
La Festa de la Caldera Montmaneu obre el cicle de les sopes de Carnaval el diumenge 2 de març. En aquest municipi de l’Anoia, l’àpat està documentat des del segle XIV. Com en els altres ranxos, massius i gratuïts que es cuinen aquests dies, el seu origen estaria en les anomenades sopes de pobres, els àpats que rebien els més necessitats a les portes de convents abans de Quaresma, o també en els convits que els senyors feudals regalaven als seus vassalls.
El programa comença a les vuit de matí, amb l’encesa dels focs. Durant el matí hi haurà esmorzar, mercat de pagès, castells i moixigangues, missa solemne, espectacle de circ, tot plegat, abans d’arribar al moment culminant, a les dues: la benedicció de les calderes i el repartiment del brou entre tots els assistents. Enguany Ada Parellada, cuinera del restaurant Semproniana, serà distingida amb el títol de calderera d’honor. A la tarda la festa continuarà amb l’espectacle d’humor Locus Operandi, amb Toni Albà.
150 anys del Ranxo de Ponts
Entre tots els ranxos, sopes i escudelles que es cuinen per Carnaval, el de Ponts és el més multitudinari: el dimarts 4 de Carnaval espera servir 12.000 racions entre tots els assistents. Enguany, a més, Lo Ranxo celebra 150 anys de la seva primera referència escrita en el municipi, i ha preparat una programació especial i ampliada, que inclou exposicions, un cicle de xerrades, l’estrena d’una cançó commemorativa.
Les activitats van començar el passat cap de setmana, amb una trobada de gamers, on els participants havien de superar diverses proves relacionades amb la festa, i amb el tradicional Lo Ranxo Petit. També com a actes previs, entre el 24 al 27 de febrer s’ha programat un cicle de conferències amb ponents com l’autora Alba Vilanova Prat, el cuiner Sergi de Meià, l’escriptor Antoni Gelonch i l’exconseller de Cultura Lluís Puig, que presentarà una trobada per al 6 de juliol a la Catalunya Nord, amb tast de Lo Ranxo i colles geganteres de Ponts i Elna, tot plegat dins el programa de l’Aplec de Cultura Nacional de Prats de Molló.
El dissabte 1 de març s’inaugurarà l’exposició 150 anys de records de postal i es presentarà la cançó commemorativa de Lo Pau de Ponts, acompanyada d’un brindis amb el vi del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts. I el dilluns 3 de març es farà la cercavila del Lali-Lali, sota el ritme de tambors i cançons tradicionals per recollir els productes destinats a l’escudella.
El dimarts 4 de març, el dia central de la festa, el programa començarà de bon matí, amb la preparació de les caldereres al passeig. Al migdia, tindrà lloc la tradicional benedicció de les olles, enguany amb l’apadrinament de la cuinera Ada Parellada, i la posterior degustació popular i gratuïta. A més, durant el matí del dimarts també es presentarà el llibre infantil Petita història de Lo Ranxo de Ponts publicada per l’Editorial Mediterrània, amb text de l’escriptor local Jaume Invernon i il·lustracions de Pilarín Bayés. Les activitats s’estendran fins al 9 de març, amb un showcooking de Sergi de Meià (6 de març) i el concert de Carles Belda i Anna Roig (9 de març).
Ranxo de Vidreres
A Vidreres, com en altres indrets, es desconeix l’origen d’aquesta festivitat, però podria tenir més de dos-cents anys d’antiguitat. Des de llavors, s’ha celebrat de forma continua, i només es va aturar per la guerra civil i per la pandèmia. La Festa del Ranxo cuinarà 2.900 litres de ranxo en una trentena de peroles i repartirà més de 10.000 racions en la plaça Lluís Companys. En aquest municipi de la Selva, el programa es completa amb la tradicional subhasta del ranxo, a les dotze del migdia, seguida de la rua del ranxo i Carnaval amb carrosses i comparses pels carrers de la vila. A més, des del dissabte 1 fins al dia 4, es podrà visitar l’exposició El Patrimoni d’un Poble, al Casino la Unió, organitzada per la comissió de festes del Ranxo, i es projectarà la pel·lícula històrica sobre el Ranxo de Vidreres de 1933 al 1935 d’Agustí Fabra Bofill.
Sopa de Verges
La primera referència de la Sopa de Verges és un dibuix notariat de Miquel Corsaví de Castelló d’Empúries, datat entre el 1348 i el 1402, que retrata dues persones preparant un brou en una perola, però la festa podria ser inclús anterior. La Plaça Major és l’epicentre de la festa, que el dimarts 4 de març es tornarà a omplir de perols fumejants i ciutadans enfundats en barretines. L’Associació La Sopa de Verges repartirà unes 2500 racions d’una sopa contundent, que descriuen com ‘una evolució de l’escudella’ i elaborada amb carn de vedella, porc i xai, a més dels llegums, la verdura i fideus. Podeu consultar el programa en aquest enllaç
Escudella de Castellterçol
La festa de l’escudella se celebra el dimarts de Carnestoltes en la plaça Prat de la Riba. Aquí, es fan servir una trentena d’olles, que es posen a bullir des de les set del matí, i a la una del migdia es procedeix al repartiment d’unes 6000 racions, que els assistents poden degustar a la mateixa plaça o també portar-se a casa. La recepta porta 250 kg de carn magra, botifarra negra, costella i pollastre; 100 kg de fideus; 100 kg d’arròs; 22 kg de llard i 22 litres d’oli, pebre i sal, i és probablement l’única escudella totalment càrnia de Catalunya.
L’arrossada d’Albons
A Albons, l’estrella del carnaval no és una sopa sinó una arrossada, que reuneix més de mil comensals. En una vintena de peroles es couen uns 170 quilos d’arròs, barrejats amb costelló (costella de porc), salsitxes, conill, sèpia i crancs, amb un bon sofregit previ, a base de ceba i tomàquet, i s’hi inclou una picada. El repartiment serà a la una del migdia al Recinte del Local Social. Al matí, per alleugerir l’espera, es fan activitats infantils.
Ranxo de Capmany
El ranxo de Capmany és l’únic de tots els àpats de Carnaval que es menja per sopar. Serà a les set del vespre, a la Plaça Major. Abans actuaran el Grallers d’Espolla i la cobla Foment del Montgrí i en acabar el repartiment de racions hi ha el gran ball de disfresses. L’Associació del Ranxo de Capmany és l’encarregada de cuinar entre sis-centes i set-centes racions, en vuit peroles, per menjar exclusivament a la plaça. Consulteu el programa en aquest enllaç.
La primera referència trobada del Ranxo data de l’any 1763 i l’origen seria un àpat que el senyor del castell de Capmany oferia a tots els seus vassalls a base de ranxo de patates, mongetes i carn, tot plegat cuit en perols.
Escudelles al Pallars
També acomiadaran el Carnaval amb ranxos i escudelles a Rialp, Talarn i Isona, al Pallars, tres municipis que es van incorporar a finals del 2024 a la Federació, després de poder acreditar la seva antiguitat de més de cent anys. El dissabte 1 de març al matí Talarn farà la plega pel dinar del Ranxo, que tindrà lloc el diumenge 2, a les dues hores, com activitat estrella; el dimarts la festa continuarà amb el sopar de Carnestoltes i la crema del Safarino. Isona cuinarà la tradicional Guixa, una mena d’escudella elaborada amb tocino, fideus, cigrons, carabassa, arròs i mongetes; es podrà tastar a partir de les dues a plaça Bisbe Badia, i a la tarda hi haurà ball de disfresses i crema de Carnestoltes. Per la seva banda, la calderada arribarà a Rialp acompanyada d’altres activitats, com xarangues, bingo, actuacions de Stresband i la crema de la sardina.
Catalunya no és l’únic indret on es cuinen ranxos i sopes. A la localitat italiana de Varallo, al Piemont, preparen la Paniccia, una escudella d’arròs i verdures característica del carnaval que data de l’any 1799. A Andorra moltes parròquies elaboren i reparteixen escudelles per Sant Antoni i Sant Sebastià, tot i que en el país veí la tradició és més recent. Jordi Preses explica que amb algunes d’aquestes colles la FERSHC està teixint vincles i complicitats –de fet algunes van estar convidades a la trobada de la Seu d’Urgell el 2024–, per tal de sumar-les d’alguna manera a la federació, i amb l’objectiu de poder presentar una candidatura conjunta per tal de cercar el reconeixement de la UNESCO com a patrimoni cultural immaterial.
