Compte enrere per a la celebració dels mil anys d’història de l’abadia de Montserrat, que va fundar l’abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll el 1025. Ho farà amb un ampli programa de més de mil activitats religioses, culturals, socials i participatives –xerrades, exposicions, conferències i mostres de cultura popular–, que s’allargaran fins al desembre de l’any vinent. Hi haurà actes en les seves instal·lacions i també alguna exposició itinerant per capitals europees, alguns organitzats directament per l’abadia però la major part de la mà de col·lectius i entitats de la societat civil, que s’hi han volgut implicar per la simbologia del santuari i de la commemoració.

Tot plegat arrencarà el cap de setmana del 7 al 8 de setembre. El dissabte al vespre es farà l’acte institucional de caràcter civil, dins de la basílica de Santa Maria. I el diumenge, coincidint amb la festivitat de les marededeus trobades, “la festa major de Montserrat”, el mateix escenari acollirà una celebració litúrgica i després, al migdia, la inauguració popular a les places exteriors, amb una destacada presència de la cultura popular.

Un dels plats forts d’aquest acte serà l’estrena de la sardana ‘Montserrat, mil anys!’, que ha compost per a l’ocasió Josep Maria Serracant. A encàrrec de SomSardana, el compositor sabadellenc ha volgut sintetitzar el que significa Montserrat per a ell i per al país, i ha inclòs també petites picades d’ullet al Virolai o a la Salve Montserratina. Deixeble dels compositors Josep Maria Bernat i Manuel Oltra, Serracant és autor d’una trentena llarga de sardanes (entre elles, ‘Montserrat 1974’, dedicada també a l’emblemàtica a muntanya), de nombrosos arranjaments i d’obres lliures per a cobla, i també és president de Músics per la Cobla, entitat que ell mateix va fundar amb la finalitat de preservar i difondre aquest gènere i la dansa.

La Bellpuig Cobla serà l’encarregada d’interpretar la peça, i el mateix acte comptarà amb altres expressions de cultura popular catalana. Estaran els gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, en Treball i la Cultura amb el grup de portadors, que ballaran en honor a la inauguració i davant de les autoritats de Montserrat, i els Castellers de Vilafranca aixecaran les seves torres humanes.

Tot i que la majoria dels actes encara no especificats, sí que s’han avançat alguns dels més destacats. En l’àmbit cultural, s’ha previst un festival de música del mil·lenari amb una quinzena de concerts; exposicions a París (ja en marxa), al Palau Robert de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya; una edició de segells i monedes del mil·lenari; jornades i activitats acadèmiques; l’edició de material pedagògic sobre Montserrat o l’organització de la 56a edició de la Flama de la llengua.

En l’àmbit participatiu, s’han programat trobades amb altres sectors, esportius, empresarials, de col·legis professionals i de la cultura popular. En relació amb aquest últim punt, Montserrat reservarà prop de 25 dies al llarg del calendari perquè les colles i entitats de cultura popular s’hi sumin a la celebració. Així, l’Agrupament d’Esbarts Dansaires organitzarà el cap de setmana del 15 i 16 de març de 2025 un seguit d’activitats, que inclouran, una mostra de moixigangues a l’interior de la basílica i una ballada de diferents esbarts a diferents indrets de Montserrat que acabaran amb una ballada conjunta a plaça davant del monestir.

En l’àmbit religiós, hi haurà una trobada de superiors i superiores de monestirs ibèrics; una altra de moviments cristians i una d’escoles cristianes de Catalunya; una jornada sacerdotal de la Tarraconense o les romeries.