Els premis Antoni Carné han reconegut la funció social, educativa i de recuperació del patrimoni del Pessebre Vivent de l’Espluga amb el premi Previsora General al Projecte. Què significa per a vosaltres aquest reconeixement?
Ens aporta molta il·lusió per seguir amb un projecte que no està exempt de dificultats, com tot el món de l’associacionisme cultural i del voluntariat. Però malgrat alguns entrebancs, com la pandèmia, hem aconseguit mantenir viu el projecte. Hi ha molta implicació, molta gent vinculada, però sempre hem de seguir lluitant perquè la tradició no es perdi. Quan reps un reconeixement en l’àmbit de país, és un regal per continuar i superar adversitats.
D’on neix el projecte de Pessebre Vivent de l’Espluga de Francolí?
L’any 2009 comencem a representar escenes del pessebre vivent al nucli antic de l’Espluga, era un moment en què tot el nostre centre històric, que com havia passat en moltes poblacions, havia quedat molt degradat. La gent havia manxat del centre i els carrers estaven en molt mal estat, moltes cases estaven destrossades. I és aleshores quan pensem que el pessebre vivent pot ser una bona eina per recuperar el nucli antic. Comencem en aquell moment amb un format molt petit, recuperant una tradició pessebrista a l’Espluga que, en diferents etapes, ens ve de l’any 1964. Comencem a representar a la rectoria de l’Espluga, i les escenes del pessebre amb els pas dels anys es van expandint per diferents espais del centre històric. A poc a poc, anem trucant a portes de cases tancades, d’espais abandonats del centre històric, perquè ens les obrim. Aleshores descobrim molts anys d’abandonament, molta porqueria, però que amb l’ajut del voluntariat anem arranjant. I anem descobrint espais meravellosos que ens permeten anar incrementant la quantitat de les escenes representades en aquestes cases antigues i en aquests espais abandonats que anem netejant. En alguns casos fent-hi obres i tot.
Però després de la pandèmia, el pessebre fa un salt més enllà amb el projecte Anem per feina del programa Implica’t de l’Institut Joan Amigó i Callau de l’Espluga de Francolí. Com revoluciona el pessebre aquesta col·laboració?
Sí, ens arriba una proposta per col·laborar en un projecte per ensenyar als alumnes que tenien dificultats d’adaptació a l’aula ordinària. Havien d’ensenyar-los diferents oficis, que aquests joves un dia a la setmana poguessin sortir de l’aula i poguessin anar amb algunes empreses del poble a fer d’aprenents. L’escola es trobava amb la dificultat que algunes empreses no els acceptaven la proposta i més en el postpandèmia. Aleshores ens demanen si nosaltres podríem acollir aquests joves sumant-nos a l’equip de muntatge i si podem ensenyar-los alguns dels oficis que el nostre equip de muntatge practicarà, principalment fusteria, muntatge d’escenes, obres, etc, que feien els nostres voluntaris, molts d’ells professionals del sector jubilats que ara es dedicaven a fer voluntariat. Així comença aquesta sinergia, que s’amplia també als jutjats de Valls, que ens proposen acollir persones que estiguin complint penes de treball en benefici de la comunitat. I a partir d’aquí és quan iniciem aquest projecte, amb voluntaris, joves estudiants i persones que fan treballs a la comunitat.
El pessebre de l’Espluga va molt més enllà de mantenir una tradició de cultura popular. Recuperació de patrimoni i vincles intergeneracionals. Quins fruits us ha donat aquesta experiència?
Apleguem gent molt diversa, persones amb diversitat funcional, amb discapacitat, persones grans, veïns del barri, del centre històric, que han sortit de casa i han sortit de casa i han socialitzat. Hem aconseguit fer d’un pessebre que va molt més enllà d’una simple representació per Nadal entre un grup de persones que estimen aquesta tradició. Arribem a aquesta connexió educativa i social gairebé sense adonar-nos-en, i un dia diem, això que fem és molt fort, nois adolescents que aprenen de jubilats, tot són descobriments i es crea com un espai d’altruisme fantàstic. El nostre pessebre és una gran teranyina social.
Arribats a aquest punt i amb l’èxit assolit, ara què? Quins són els reptes de futur?
Aquest any toca pessebre -és cada dos anys- i serà el 26, 27 i 28 de desembre. Hem recuperat molts espais abandonats i volem que siguin visitables tot l’any. En això estem treballant ara, aquest estiu hem inaugurat una senyalització per a tots aquests carrers del centre històric, on el visitant pot anar veient en forma de finestreta, com si fos un diorama, les diferents escenes i estances que hem recuperat. Quin és l’objectiu de futur? La feina mai s’acaba, sempre hi ha nous espais a recuperar, sempre hi ha sobretot la part del manteniment, tots aquests espais s’han de mantenir, i per tant el projecte segueix viu, mentre hi hagi voluntaris de l’associació que hi vulguin participar… i mentre les institucions que segueixin confiant en nosaltres per acollir aquest jovent, el projecte seguirà tirant endavant.
Al final, ja forma part del nostre ADN, que és fer trobades un cop per setmana durant el curs escolar, per seguir treballant, perquè quan s’acaba el pessebre tenen les feines de desmuntatge, de manteniment, etc.
