Durant el segle XVIII, Catalunya exportava peces de gran perfecció a tota Europa i a Amèrica.  Amb el sorgiment del modernisme, que tanta  importància va donar a les arts decoratives,  l'artesania puntaire va viure una època d'or.  Estovalles, jocs de llit, mocadors de núvia..., eren molts els objectes quotidians que s'elaboren mitjançant aquesta tècnica. 

La progressiva incorporació de les dones en el mercat laboral va provocar una disminució de l'activitat puntaire.  El treball manual i artístic de la punta no comportava tants guanys econòmics com el salari que es podia percebre a les indústries o les fàbriques.

Conscient d'aquest nou context, Jordi Palomer, director del Museu de Puntes d'Areny de Mar, va impulsar la creació de l'Associació Catalana de Puntaires (1988).  D'aquesta manera, es desitjava mantenir els vincles entre totes les persones  i organitzacions puntaires. Trenta anys més tard, l'ACP agrupa 1.200 associats: escoles, associacions locals o tallers, puntaires a títol individual i distribuïdors de material relatiu a l'elaboració de puntes.  A més d'organitzar l'anual de la Diada de la Puntaire de Catalunya i múltiples cursos en el transcurs de l'any, actualment està treballant en la catalogació de tot el patrimoni puntaire de Catalunya