Després d’estudiar els elements de les llistes de Salvaguarda Urgent i Representativa, arriba el torn a la de Bones Pràctiques. De fet aquesta llista és l’autèntic esperit de la Convenció però és la menys popular. Els tres elements que es presentaven -una escola d’artesania d’Eslovàquia, la tradició de l’instrument musical ucraïnès kobza i el veler escola d’Oman- han passat a la primera, sense cap comentari dels estats part.

L’estudi dels elements de les llistes -ja sigui per comprovar si mantenen els criteris pels quals se’ls ha inclòs, per posar-ne de nous o per passar-los d’una llista a una altra- sempre és el plat fort mediàticament. Però no acaba aquí la tasca del Comitè Intergovernamental. Queden per estudiar punts de continguts ben complementaris, com ara la tasca duta a terme pel Fòrum d’ONGs al llarg de l’any. Actualment hi ha 264 reconegudes per la UNESCO i durant l’any es treballa per grups en diferents temes. L’ENS s’ha implicat en el canvi climàtic i aviat veurà la llum en català i aranès la declaració aprovada el passat mes de juny. És un tema que ocupa de manera especial la UNESCO i no cal dir que afecta de manera molt directa la península Ibèrica després dels grans aiguats que hem viscut recentment a València i han causat grans pèrdues materials i dolorosament humanes.

El tractament del punt relatiu a l’article 18 de la convenció ha estat llarg. És un punt clau per definir les formes de treball per estudiar els elements de les llistes. Al llarg dels anys s’han anat canviant alguns aspectes de les formes de treball i ara ja es parla d’incorporar noves tecnologies per presentar els expedients. Però no tots els països estan en igualtat de condicions perquè les zones més pobres del planeta tenen problemes per accedir-hi. Més d’un estat part ha fet notar la importància de la llista de Bones Pràctiques que és la que millor expressa la voluntat de la Convenció. S’ha insistit en la necessitat de presentar més expedients d’elements a incorporar-hi.

Un cop tractats els temes interns habituals, toca parlar de futur. S’ha definit qui formarà l’Òrgan d’Avaluació per al cicle 2026-2027, amb un límit de 60 expedients per any estudiar.

L’ENS ha estat present en les reunions paral·leles de migdia o de vespre en les quals s’ha tractat aspectes del canvi climàtic i la influència en la vida de les comunitats. Molt interessant ha estat la presentació de la seguretat alimentària dins del canvi climàtic realitzada per Crespial, centre d’Amèrica Llatina. La desforestació d’algunes zones de l’Amazònia està implicant canvis en l’agricultura que tenen repercussió en els cultius i els productes elaborats per a la vida quotidiana. En concret s’ha parlat dels formatges de Minas Guerais i de la sopa anomenada tacacá de l’Amazònia. Si les vaques no tenen l’herba de sempre per menjar o si no es produeixen els vegetals i animals que són la base de la sopa, forçosament canviarà el producte final.

La presidenta de la sessió, Nancy Ovelar de Gorostiaga, ambaixadora de Paraguai a la UNESCO, ha acabat fent un resum de la sessió. Han participat 1084 persones de 123 països diferents. Hi ha hagut 165 ONGs presents. S’han estudiat 66 expedients en total: 2 per a la llista de Salvaguarda, 58 a la de Representació i 3 de Bones Pràctiques. Tres elements de la llista de la Salvaguarda han passat a la Representativa. S’ha decidit el nou Òrgan d’Avaluació i la propera reunió del Comitè Intergovernamental se celebrarà a la ciutat de Nova Delhi del 8 a 13 de desembre de l’any vinent.