Les cases de la festa estan adquirint un protagonisme creixent en l’oferta cultural de molts municipis. El dossier central del Canemàs 28, dirigit per l’antropòleg Lluís Bellas, reflexiona sobre quin impacte tenen en l’associacionisme. Un rol que transcendeix àmpliament la funció expositiva. La revista i el dossier es presentaran dijous 23 de gener del 2025 (19.30 h) a La Casa dels Entremesos de Barcelona (plaça de les Beates, 2).
El dossier és encapçalat pel pòrtic de Bellas, doctorant a la Universitat de Barcelona d’una tesi sobre les Cases de la Festa. El capítol introductori, firmat a quatre mans per Mireia Guil i Xavier Roigé, detalla vuit estratègies que utilitzen els centres museístics per divulgar el patrimoni immaterial: des de les més tradicionals (representació d’objectes) fins a les més innovadores (museus virtuals). Tot seguit, quatre articulistes comparteixen el funcionament d’equipaments de referència: Carles Freixes (Quarto dels Gegants de Solsona), Agnès Bartolomé (La Casa dels Entremesos de Barcelona), Carles García (Museu del Ter de Manlleu) i Gil-Manuel Hernández (Museu Faller de València, Museu del Corpus-Casa de les Roques i Museu de la Setmana Santa Marinera Salvador Caurín). El conjunt d’aportacions mostra que les cases de la festa, més enllà de la funció expositiva, són un espai per fugir de l’atomisme associatiu, impulsar la recerca i vertebrar projectes comunitaris.
Altres continguts del Canemàs 28
El Canemàs 28 dedica una tríada d’articles a importants commemoracions que s’han celebrat el 2024. Arran dels 600 anys de la primera referència documental dels gegants, Nico Alonso proposa fer un repàs per la història gegantera i reflexions sobre actualitat; Valeri Laguna disserta la importància que el teatre associatiu ha tingut en la difusió de l’obra teatral d’Àngel Guimerà; i per celebrar el centenari del cinema amateur a Catalunya, Ignasi Renau i Enrique Fibla ens inviten a descobrir com es va viure aquest fenomen entre 1924 i 1940. També des d’una mirada històrica, el dibuixant i caricaturista Jaume Capdevila Kap repassa quina visibilitat ha tingut la cultura popular i tradicional en les vinyetes de la premsa escrita.
Des d’una òptica més contemporània, alguns continguts del Canemàs 28 plantegen la necessitat de trencar velles dinàmiques i consensos establertes. És el cas de l’article «La gestió econòmica en les entitats culturals no lucratives», en el qual Cristina Cinelli planteja la necessitat d’avançar cap a una gestió més professionalitzada de les entitats i menys dependent de les subvencions públiques, i de la reflexió de Lluís-Xavier Flores «Per una urgent redescoberta del patrimoni etnomusical català», que segons el musicòleg exigeix reconèixer que els cànons creats han difós una imatge molt parcial i esbiaixada de la catalanitat.
Més enllà de la reflexió estricta, la revista també publica exemples de bones pràctiques patrimonials i associatives. Jordi Mullor, vicepresident de Protocol de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, explica com va gestar-se el projecte Glossari bestial, concebut per traduir el lèxic més comú en el món de la imatgeria festiva a la Llengua de Signes Catalana, i com està evolucionant. D’altra banda, Cèlia Mallafré fa una àmplia relació dels estudis -tant històrics com actuals- que s’han publicat entorn les construccions de pedra seca, tècnica que l’autora reivindica per afavorir la biodiversitat.
En el capítol de les cròniques, es recullen les intervencions del seminari Pessebrisme i Patrimoni, celebrat a Tarragona el 4 de maig, i de la jornada Cultura popular, festa i religió, organitzada per l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona (18-20 de juny). L’entrevista del Canemàs 28, a Albert Jané, repassa la trajectòria personal, professional i cultural del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2024.
Podeu adquirir el Canemàs enviant un correu a canemas@ens.cat o la xarxa de llibreries de la revista.
