En declaracions a Tornaveu, Montserrat Garrich explica que són moltes les entitats que demanen ajuda a l’Esbart Català per completar la informació sobre un ball que s’havia dansat als seus municipis. En algunes ocasions l’objectiu no és purament teòric, sinó el desig que aquest ball torni a formar part del calendari festiu del municipi. Garrich apunta que, a diferència del patrimoni material, que és fàcilment reproduïble (almenys conceptualment), recuperar les pràctiques immaterials és més complex. En el cas de les danses, no només cal conèixer els elements tangibles (coreografia, indumentària, música), sinó el simbolisme i la funció social que la dansa exercia, i que no és evident a través dels testimonis gràfics o audiovisuals.

Organitzant aquesta exposició, l’entitat barcelonina ha volgut compartir les passes de tot el procés de recerca, des del punt inicial (proposta) fins que la coreografia torna a plaça. En aquest punt, explica Garrich, l’Esbart cedeix tot el protagonisme a l’entitat local, que ha de vetllar perquè la proposta de recuperació arreli en la població. 

Com indica el  subtítol de l’exposició, aquest procés de recerca és explicat a través d’un cas concret, el de les danses de Vilanova i la Geltrú que es ballen cada any el diumenge de Carnaval. Es tracta només d’un exemple de la tasca continuada que desenvolupa l’Esbart Català en la recuperació de danses. En el web de l’entitat, podeu consultar la cinquantena de coreografies, de diferents tipologies (ball de bastons, de cercolets, ball pla, de morratxes, de romeus, etc.) i d'arreu de la geografia catalana,  que s’han aconseguit salvaguardar en els darrers anys.

Paral·lelament, l’Esbart Català de Dansaires també lidera el projecte Inventari de danses vives de Catalunya, mitjançant el qual es vol conèixer la totalitat de balls de carrer que actualment es ballen a Catalunya.