El dossier ‘Cultura popular i educació, sense límits’, publicat en el Canemàs 31, aborda la relació entre aquests dos conceptes des d’una perspectiva àmplia, que abraça la filosofia Waldorf (Marta Miserachs), l’escola formal (Càndid Trujillo), els esplais (Marina Julián), les entitats culturals (Merche Femenía) i les escoles cooperatives (Jordi Bosch). El contingut dels articles es presentarà dimarts 20 de gener (19 h) a l’Associació de Mestres de Rosa Sensat (avinguda de les Drassanes, 3 –Barcelona).
Preguntat sobre la perspectiva d’anàlisi, Víctor Baroja remarca que s’ha fugit «d’una visió excessivament escola centrista». El director del dossier afegeix que «es pot educador des de diferents entorns. Per a nosaltres, no existeix educació formal, educació informal i educació no formal; existeix EDUCACIÓ». A més de buscar reflectir aquesta mirada espectral, el monogràfic també ha volgut donar veu a experiències educatives del conjunt dels Països Catalans.
Els altres continguts del Canemàs 31
Un dels objectius fundacionals del Canemàs és donar testimoni de les dinàmiques associatives. Joan-Ramon Gordo recorda la constitució de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català (2005), i Montserrat Garrich presenta les conclusions del seu treball de camp sobre l’organització de premis convocats per federacions.
148.667 espectadors van assistir l’any 2024 a una sessió programada per entitats associades a la Federació Catalana de Cineclubs (FCC). Emma Fernández i Mireia Iniesta, expresidenta i vicepresidenta de la FCC respectivament, expliquen la trajectòria expansiva de la federació des de l’esclat de la pandèmia (2020-2025). També des d’una òptica associativa, la coreògrafa Teresa Agustí exposa els canvis que han dut a terme els esbarts catalans per deixar de transmetre rols de dominació masculina.
Dos altres articles pivoten entorn el patrimoni immaterial. «Una visita comentada a l’educació patrimonial», escrit a quatre mans per Anna Verdaguer i Agnès Villamor, ens invita conèixer la tasca dels professionals que apropen les exposicions als visitants. Amb motiu del vintè aniversari de la inscripció de la Patum a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, Nil Rider reflexiona entorn l’execució de les polítiques públiques en aquest àmbit.
Les tradicions catalanes han deixat un gran pòsit en l’imaginari col·lectiu. A «La cultura popular fotografiada», Jesús Vilamajó ens proposa descobrir les primeres incursions que, des del periodisme i l’excursionisme, es van fer en aquest camp. D’altra banda, Joan Puigmalet ens ofereix un repositori sobre diccionaris i altres reculls de termes sobre castells, gegants, diables, jocs populars, i festes.
La gestió de la interculturalitat és un objecte d’estudi recorrent en el Canemàs. En aquest número, s’analitza a partir dels testimonis d’Ariadna Solé (coordinadora de l’Oficina d’Afers Religiosos) i la crònica de la jornada ‘Descobrir, gaudir i compartir les nostres celebracions’, firmada per Maria Torradeflot i Carla Vidal.
Entrevista a Estel Solé
Estel Solé comparteix amb Antoni Serés el naixement del plaer per l’escriptura, l’activisme social d’adolescent a Molins de Rei, i totes les passes d’una trajectòria professional—com a actriu, escriptora i gestora cultural—fonamentada en l’afany d’obrir contínuament nous camins. Entre altres, Solé recorda el seu pas per La riera, la creació i rodatge d’Animals de companyia, la satisfacció per haver estat reconeguda amb el Premi Ramon Llull per Un tros de vida, i el descobriment que està fent del batec cultural del país al capdavant de Perifèria Cultural.
