Quan parlem sobre la importància de l’associacionisme com a eina d’inclusió social, tendim a pensar en projectes de proximitat, de quilòmetre zero, impulsats per associacions locals pel benefici dels seus pobles o barris. I certament, tota transformació es basa en un coneixement directe de la realitat, en tenir detectades les necessitats dels veïns per poder donar resposta a les seves inquietuds. Però més enllà de l’acció concreta i la solidaritat espontània, és important crear espais i recursos que afectin el conjunt de practicants d’una expressió festiva. Aquí, en la definició de línies estratègiques i la implementació de canvis en la cultura organitzativa, és on les federacions nacionals tenen més camp per recórrer per garantir que tothom pugui gaudir de la vida cultural del seu entorn de referència.
Arç Cooperativa i l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS) han organitzat la taula rodona ‘Cultura per a tothom!’, celebrada dimarts 10 de juny a la seu de l’ENS, per donar veu a federacions que ja treballen en aquesta direcció. El col·loqui va comptar amb les intervencions de Jordi Mullor (Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya), Pep Morella (Federació d’Ateneus de Catalunya), Ramon Albornà (Federació Catalana de Pessebristes), Toni Font (Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya) i Javier Gómez (Arç Cooperativa).
Mullor va fer una introducció conceptual sobre quatre tipus d’activitats en funció de com acullen o rebutgen els col·lectius vulnerables: exclusives (quan no es permet la participació), segregadores (quan la participació es permet en espais diferenciats), integradores (quan es permet en llocs delimitats del mateix espai) i inclusives (quan tothom hi participa en el mateix espai). Tot seguit, el vicepresident de l’ABFPC va explicar que el projecte Glossari Bestial, consisteix en la traducció a la Llengua de Signes Catalana del lèxic més recurrent sobre imatgeria festiva. Mullor va posar l’èmfasi sobre els biaixos cognitius que tenim els activistes culturals. Fins que no s’impulsen accions inclusives, va remarcar, no es pren consciència de quantes persones han quedat excloses fins aquell moment de les activitats. Des de la federació de bestiari, va concloure, es desitja que el projecte sigui extrapolat al conjunt de col·lectius de cultura popular.
Amb Reconnectem-nos, la FAC ha demanat als grups artístics dels ateneus que s’inspirin en les experiències de persones que sofreixen solitud no volguda. La proposta té un doble objectiu: col·lectiu – conscienciar sobre aquesta problemàtica —i individual– reintroduir els testimonis en el teixit social. Morella, en una línia semblant al que havia expressat Mullor, va ressaltar que el projecte els ha fet prendre consciència de quantes persones viuen invisibilitzades. El president de la federació ateneista va subratllar la necessitat de fer aterrar els projectes, de portar els discursos teòrics a la pràctica quotidiana. Com més recursos s’inverteixin en cultura, va remarcar, menys se’n necessitaran en salut.
La transformació social pot venir motivada per canvis en les dinàmiques associatives, però també per l’evolució del patrimoni. Albornà va explicar que les mostres de pessebrisme social defugen la representació més canònica del naixement de Jesús a l’establia. En aquest cas, l’objectiu és escenificar una injustícia social (sensellarisme, exilis, guerres…) per commoure l’espectador. Atès que les maneres de representar el pessebre són molt diverses, des de la FCP prefereixen incidir en el terme pessebrisme. Actualment, va afegir Albornà, «el pessebrisme contemporani transcendeix el fet religiós, però no el nega».
Per Font, les associacions són una eina de democratització cultural. Per aconseguir que els beneficis de la cultura arribin a tothom, el president de la FGATC va reivindicar que es tinguin en consideració els criteris de territorialitat i al mateix temps ser conscient del gran potencial que tenen les propostes adreçades a infants i joves. A través del teatre, va prosseguir Font, s’aprèn a escoltar, memoritzar, tenir més empatia i cultivar la sensibilitat. Virtuts que des de la federació teatral fomenten amb l’organització de La Mostra Juvenil i La Mostra Infantil, celebrades cada any a Sant Feliu de Codines i La Pobla de Mafumet respectivament.
En la darrera intervenció, Gómez va lloar algunes fortaleses de l’associacionisme cultural (capil·laritat, organització interna, base social intergeneracional) i va remarcar els valors compartits entre aquest i l’economia social, com ara l’interès col·lectiu, la igualtat, la democràcia interna, i per sobre de qualsevol concepte, la voluntat de millorar la vida de la gent com a principi matriu. Gómez va recordar que Arç és una corredoria d’assegurances ètiques que busca els millors acords perquè les entitats estiguin protegides legalment.
Les intervencions del públic van pivotar sobre el canvi de perspectiva que estan experimentant els col·lectius de cultura popular en els darrers anys. En les darreres dècades, l’associacionisme ha estat focalitzat en el què (l’organització d’activitats, la gestió del patrimoni…). Sense oblidar aquest vessant, cada cop més entitats es plantegen el qui («som representatius?»), el com («som inclusius?») i el perquè («som útils?»). Ben pensat, potser les tres preguntes són en el fons la mateixa.
La mirada col·lectiva està virant, les entitats cada vegada som més conscients que és absurd delimitar una línia entre la dinamització cultural i les lluites socials. Els assistents van coincidir en el fet que la remor de fons és positiva. Per això és tan convenient i necessari que les administracions siguin conscients que, per massa social i implementació territorial, l’associacionisme és l’actor cultural de Catalunya amb més capacitat de mobilització. En altres paraules: el més ben preparat perquè la Llei de Drets Culturals –en fase de tramitació—no sigui paper mullat sinó que garanteixi que tothom pot accedir a la cultura i viure-la en primera persona. Que així sigui.
