Què ha de fer l’associacionisme cultural per combatre els discursos i pràctiques discriminatòries per motiu de gènere? Entorn aquesta pregunta s’articula el dossier Identitat i rols de gènere, publicat en el número 30 de la revista Canemàs, que es presentarà dijous 3 de juliol (19 h) a la Casa de la Sardana de Barcelona (C./ Pou de la Figuera, 15).
Dirigit per la gestora cultural Georgina García Puig, Identitat i rols de gènere alterna reflexions teòriques amb l’exposició d’estudis de cas. El capítol introductori, a càrrec de Lidia Montesinos Llinares, planteja que la cultura popular és un espai de conflicte on entren en conflicte rols socials, especialment en matèria de gènere. Tot seguit, la sociòloga Núria Roca Samon, autora de la Beca d’Estudi Les dones a l’associacionisme cultural català, reflexiona quin impacte té la distribució desigual de les cares, que majoritàriament recauen en les dones, en la participació associativa. Des de la consultoria La Groc, Diana Morena exposa l’experiència de les colles castelleres en l’abordatge de les violències masclistes. L’antropòloga Sandra Anitua Jorge firma «La rauxa en femení. Classe, gènere i transgressió als Diables de Sants», una reflexió sobre què passa quan es trenquen els estereotips de gènere. El darrer article del dossier, firmat a quatre pans per Flyn Vallena i la mateixa Georgina García, pivota sobre la necessitat de trencar la lògica del binarisme.
Altres continguts del Canemàs 30
El Canemàs 30 dedica tres articles a homenatjar activistes culturals de renom. Gal·la Cortadellas i Oriol Lladó versen la figura de Paco Candel, de qui enguany es commemora el centenari del naixement; el professor Joan Borja reivindica el llegat d’Enric Valor, mort fa vint-i-cinc anys, com a lingüista, novel·lista i rondallaire; i des de l’Alguer, Carlo Sechi glossa la trajectòria del músic Ciro Fadda.
El recorregut pels Països Catalans continua amb l’article de Maika Casalí i Tònhò Cuito sobre les festes tradicionals a la Vall d’Aran. També des d’una òptica patrimonial, l’antropòleg Jordi Montlló ofereix una síntesi sobre els estudis publicats sobre les creus de terme— la seva protecció jurídica, i com s’han d’encarar la seva política de salvaguarda—i Albert Roig comparteix quines accions ha dut a terme la comunitat fallaire dels Pirineus per donar compliment al compromís adquirit amb la UNESCO com a element inscrit, des del 2015, a la Llista Representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
L’historiador berguedà Albert Rumbo ofereix un viatge pel calendari festiu, en aquest cas per tractar la presència dels textos satírics en la cultura popular. Des d’una perspectiva semblant, la historiadora de l’art Marina García Carbonell explica la gran popularitat que van gaudir les xilografies en la celebració de les festes.
Marina Civit, directora de l’escola EFA, disserta sobre el potencial de l’associacionisme com a agent educatiu—temàtica que serà tractada, de manera més extensa, en el dossier del Canemàs 31 (desembre 2025). El gruix dels articles es tanca amb una Guia pràctica per la cerca d’informació en cultura popular catalana, elaborada per Èlia Romaní amb l’objectiu de donar a conèixer els recursos que tenen a l’abast els investigadors sobre patrimoni immaterial.
L’actriu, directora i productora Mont Plans, Premi Xirgu 2023, és l’entrevista d’aquest número del Canemàs. El director Antoni Serés hi conversa sobre la seva trajectòria a La Cubana, Dagoll Dagom i també amb directors del prestigi de Sergi Belbel, Xavier Albertí o Calixto Bieito.
Presentació del dossier ‘Cases de la Festa’ a Vilanova i la Geltrú
La presentació del dossier ‘Cases de la Festa’ a Vilanova i la Geltrú, divendres 20 de juny (19.30 h) al centre d’art contemporani La Sala (c./ de Joaquim Mir, 12), comptarà amb les intervencions de l’antropòleg Lluís Bellas, que n’ha estat el coordinador, i del director de la revista Canemàs Antoni Serés.
