Representants d’entitats, penyes, ramaderies, món local i Generalitat han constituït formalment la Mesa de Treball de les festes amb bous, un òrgan que neix amb voluntat de reconèixer, ordenar i projectar el futur d’aquesta expressió de cultura popular, especialment viva a les Terres de l’Ebre i altres territoris amb llarga tradició taurina festiva. La constitució de la Mesa de Treball entre el sector de les festes amb bous i el Govern marca l’inici d’una nova etapa de cooperació institucional al voltant d’una de les manifestacions festives més singulars del calendari popular català. L’espai es planteja com una eina estable de diàleg per abordar, des d’una mirada patrimonial, els reptes organitzatius, normatius i socials que envolten aquests festejos.

Les del món associatiu, la creació de la Mesa s’interpreta com un pas endavant en el reconeixement institucional d’unes festes que, més enllà del fet taurí, formen part del teixit identitari i relacional de molts pobles. Els correbous, bous capllaçats o bous embolats —amb les seves especificitats locals— s’inscriuen dins els rituals festius comunitaris, lligats a les festes majors, a les economies locals i a la transmissió intergeneracional de pràctiques culturals. “Des de l’entitat que represento valorem molt positivament la creació de la taula de treball entre el govern de la Generalitat de Catalunya i els agents implicats en la defensa i l’organització de les festes tradicionals amb bous”, apunta a Tornaveu en Santi Albiol, president Agrupació Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre. Remarca que aquesta primera reunió, “va servir per posar sobre la taula tots aquells aspectes que voldrem treballar plegats”.

Un dels objectius centrals de la Mesa serà treballar en la preservació i actualització del model festiu, vetllant perquè la continuïtat de la tradició sigui compatible amb els marcs normatius vigents, els protocols de seguretat i els estàndards de benestar animal. En aquest sentit, l’òrgan haurà d’analitzar la regulació actual i proposar millores que donin estabilitat al sector i seguretat jurídica als municipis organitzadors. També es preveu que la Mesa actuï com a espai de planificació i anticipació, facilitant la coordinació de temporades festives, la gestió de permisos, els dispositius sanitaris i els requisits logístics. Aquesta funció és especialment rellevant després d’anys marcats per interrupcions i incerteses que van afectar de ple el calendari festiu.

Des d’una perspectiva patrimonial, el nou òrgan neix amb la voluntat de fer valdre el coneixement acumulat de les entitats i de promoure la documentació, difusió i pedagogia al voltant de les festes amb bous com a expressió de cultura popular viva. Això podria traduir-se en iniciatives de recerca, arxiu, formació o divulgació que ajudin a contextualitzar històricament aquests festejos i el seu paper dins la festa tradicional. La periodicitat de les reunions haurà de permetre fer seguiment dels acords i donar resposta a les necessitats canviants del sector, en un moment en què el debat social al voltant de les festes amb animals continua present.

Amb la seva posada en marxa, entitats i administracions obren un espai que aspira a equilibrar tradició i contemporaneïtat, garantint que les festes amb bous —allà on són històricament arrelades— puguin continuar formant part del patrimoni festiu i del calendari comunitari dels municipis que les celebren.

Actualment, no hi ha cap restricció que afecti l’organització o celebració de festes amb bous a Catalunya, de manera que el 15 de febrer començarà oficialment la temporada a Catalunya i en especial a les Terres de l’Ebre i Godall (Montsià) un poble d’aproximadament 600 habitants serà l’encarregat de posar el punt de partida a la temporada 2026.