L’exili polític ha estat -i encara ho és- una constant en la història de Catalunya. Exili procedeix etimològicament del substantiu llatí exsilium o exilium, que vol dir desterrament, pena, càstig, i també d’exsiliare, referint-se a l’acció d’obligar algú a deixar el seu país. Justament, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana va posar el focus en el seu XIII Congrés, celebrat el novembre de 2022, en els exilis polítics a l’època contemporània, als segles XIX i XX, amb un pes substancial en la Guerra Civil espanyola, però obrint el focus a altres exilis. Ara, les actes d’aquell congrés s’han publicat en format llibre: Exilis a l’època contemporània (segles XIX i XX) Territoris de partida, territoris d’acollida, amb la participació de diversos autors. Les ponències es van estructurar en diversos àmbits: estudis locals, exilis polítics i culturals, i memòria, vestigis i oblits. També una conferència inaugural, La recerca local sobre els exilis a l’època contemporània (2014-2022). Una aproximació, a càrrec de Jordi Font Agulló, Jordi Gaitx Moltó i Miquel Serrano Jiménez, i una conferència de clausura, a càrrec de l’historiador Agustí Alcoberro.
Nous camins de recerca
En la introducció s’explica que, en l’àmbit dels Països Catalans, sobretot pel que fa a l’exili de 1939 (potser es podria aplicar a altres exilis també), s’estan obrint camins de recerca que contribuiran a copsar les repercussions de l’exili en les societats de partida; és a dir com es van modificar aquelles societats a causa del desplaçament forçós de molts dels membres que les conformaven. Alhora, des del Congrés es posava de manifest que “continuen essent necessàries perspectives que abordin les condicions socioeconòmiques als països d’arribada, les oportunitats laborals, les xarxes de relacions dels mateixos refugiats, les interaccions amb comunitats de migrants prèvies a l’exili, l’estudi de la memòria dels descendents dels exiliats com a objecte de la història”. “Un ric jaciment d’investigació sobre el qual caldrà continuar treballant”, assenyalaven al Congrés.
En la conferència de cloenda, amb el títol L’exili com a constant històrica dels Països Catalans, l’historiador Agustí Alcoberro apuntava una idea molt potent, que clarament ens lliga amb la Catalunya del 2024: “L’exili es revela com un col·lectiu cohesionat i visible de cara enfora (encara que internament mantingui les picabaralles pròpies de l’atribució de la derrota). L’exiliat viu una inevitable contradicció: sempre té la maleta a punt, esperant el retorn, però ha d’abordar el dia a dia en el país on realment viu”.
