La Xarxa de Balls de Diables de Catalunya ja és una realitat. La nova secció de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya va presentar-se dissabte 8 de novembre a la històrica Capella de Santa Àgata, situada des de fa més de 700 anys a l’antic Palau Reial de la ciutat Barcelona.
La presentació va ser conduïda pel president de la Federació, Pep Enric Martí, que va felicitar la posada en marxa d’una iniciativa que vol protegir el model tradicional de ball de diables, clarament minoritari avui en dia no només en el si de l’entitat sinó també entre el conjunt de colles de diables de Catalunya. Aquesta és la primera vegada que la Federació disposa d’un paraigua comú que aglutini i promogui específicament els balls de diables.
Per part de la Xarxa, la primera a intervenir va ser Paloma Herrero, que va glossar els orígens i l’evolució de la figura del diable en la cultura popular catalana. Un traçat històric que Herrero va enllaçar des dels diables més primigenis, vinculats als elements més salvatges de la natura; passant per les processons de Corpus, on ja s’interpretaven petites representacions teatrals que contraposaven el Bé i el Mal; fins al posterior trasllat d’aquest entremès a les festes majors de pobles i ciutats, element clau per al manteniment dels balls de diables fins als nostres dies.
A continuació, Meritxell Andreu va detallar el procés de naixement d’aquest nou col·lectiu, que cristal·litza un any de reunions i feina conjunta per part de dotze balls de diables d’orígens, trajectòries i territoris diferents. Andreu també va repassar els objectius de la Xarxa, entre els quals també hi ha el d’acompanyar totes aquelles colles que vulguin recuperar o abraçar per primer cop el model de ball de diables.
Van tancar el torn de parlaments el conseller del districte de Ciutat Vella, Albert Salmerón, que va ressaltar el paper de la cultura popular com a font de cohesió social, i la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat, Carol Duran, que va elogiar la voluntat d’unir-se i de fer una mirada al passat per abordar els reptes d’una tradició que està viva i que vol assegurar-se el futur. Tots dos van posar-se a disposició de la nova Xarxa de Balls de Diables de Catalunya per establir vies de col·laboració.
Després dels discursos institucionals, un representant de cada ball de diables va entrar en formació pel passadís central i es va fer una foto conjunta, símbol de la posada en marxa de la Xarxa, al davant de l’altar de la Capella de Santa Àgata.
La jornada va posar el punt final amb un brindis col·lectiu a la mateixa plaça del Rei per desitjar sort i encerts al nou projecte i amb una cercavila de foc pels carrers del barri Gòtic, culminada amb una encesa conjunta de més de 250 diables a la plaça Sant Jaume, on participants i públic van entonar de manera improvisada i emotiva Els Segadors.
Creixement de la Xarxa
La nova Xarxa de Balls de Diables de Catalunya està formada pel Ball de Diables de Badalona, el Ball de Diables de Barcelona Revenedors, el Ball de Diables de Cervera Carranquers, el Ball de Diables d’Esplugues de Llobregat, el Ball de Diables de Masquefa, el Ball de Diables del Prat de Llobregat, el Ball de Diables de la Ràpita, el Ball de Diables de Ribes Colla Jove, el Ball de Diables de Sabadell, el Ball de Diables de Sitges Colla Vella, el Ball de Diables de Valls i el Ball de Diables de Vila-seca.
Des del passat 20 d’octubre, quan la Xarxa de Balls de Diables de Catalunya es va donar a conèixer públicament a través de les xarxes socials, el col·lectiu ja ha rebut una vintena de peticions per part d’altres balls i colles de diables, entre sol·licituds d’accés per adherir-se al projecte i sol·licituds d’informació per conèixer-lo més àmpliament de primera mà. Entre les voluntats prioritàries de la Xarxa hi ha la creació de totes les sinergies possibles amb els balls de diables que ara mateix no formen part –o no estan actius– a la Federació. Així mateix, en paral·lel, ja s’ha començat a treballar un calendari d’accions internes i actes públics per a l’any 2026.
