El paisatge és cultura, és història, patrimoni i ànima de qualsevol territori. Sense el paisatge no s’entén una societat. I és aquesta relació la que explorarà el XIV Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), organitzat conjuntament amb l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), que se celebrarà els pròxims 8, 9 i 10 de novembre a la sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre de la Generalitat de Catalunya, ubicats al Palau Oliver de Boteller de Tortosa. Amb el lema Els rius: territori, societat i cultura, el Congrés mirarà d’oferir una aproximació als rius “amb una mirada àmplia i multidisciplinària, des d’un punt de vista geogràfic i ecològic i també com a element imbricat en la realitat social i humana, en la mesura que històricament i culturalment els rius han condicionat la població i l’evolució dels nostres territoris”.
Punt de trobada de la recerca sobre l’aprofitament de l’aigua
L’organització del congrés preveu abordar qüestions relatives a les principals conques fluvials, i també a tota la resta de variants (rieres, torrents, barrancs, rambles o, fins i tot, rius secs), entenent que “existeix una realitat ecològica (en constant transformació), una manera d’explotar i aprofitar l’aigua (amb les respectives regulacions i conflictes), unes pors i uns perills determinats (la sequera i les riuades), unes atribucions i uns usos (administratius, militars, comercials, de comunicació, etc.) i unes mentalitats (identitats, simbologia, etc.) que han de ser conegudes i reconegudes”. Tot plegat, en un moment en què l’aigua i els rius estan al centre de l’atenció pública pels efectes de la crisi climàtica, el Congrés de la CCEPC vol ser un punt de trobada de la recerca generada des dels centres d’estudis locals i des de les universitats dels territoris de parla catalana.
Els eixos vertebradors del Congrés
Àmbit 1. Els rius com a camí/eix.. Natura i territori: El rius com a elements naturals que estructuren els territoris. Els cursos de l’aigua, les vies de comunicació històriques i actuals. Rius temporals o efímers. Passat, present i futur. Els rius com a vertebradors: via de comunicació i via d’urbanització. Patrimoni natural. Canvi global.
Àmbit 2. Els rius com a recurs. Història i aprofitament: Els rius com a elements transformadors. Les protoindústries i indústries mogudes per l’energia de l’aigua, els regadius, l’energia elèctrica, els embassaments, sostenibilitat… Passat, present i futur. Aprofitament humà. Poder i conflictivitat. Economia vinculada a l’aigua. Els emplaçaments urbans, sequeres i aiguats. Embassaments i població. Regulació i legislació.
Àmbit 3. Els rius com a tret d’identitat i símbol. Patrimoni i identitat: El rius com a confluències patrimonials. Els valors ecològics, paisatgístics, històrics, literaris. Hidrotoponímia. Les lluites socials i els conflictes, les identitats territorials.
Es podran presentar comunicacions a qualsevol dels tres àmbits del congrés, fins al 5 de juliol, amb un resum de 1.000 caràcters. El 20 de setembre serà la data límit per lliurar el text sencer de la comunicació. Per altra banda, l’assistència al congrés és lliure, prèvia inscripció contactant amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Els preus varien en funció de la modalitat d’inscripció.
