Quins espais i quins rols han ocupat tradicionalment les dones a la festa, com hem anat conquerint de nous i quines resistències hem trobat? Com la desigualtat en els usos dels temps es tradueix en una desigual participació en la vida cultural? O com el binarisme dificulta la inclusió en la cultura popular? Són alguns dels interrogants que planteja en el dossier central del nou número de la revista Canemàs, que porta per títol Identitat i rols de gènere i que es va presentar del dijous 3 al vespre a la Casa de la Sardana de Barcelona. L’acte va comptar amb les intervencions d’Antoni Serés, director de la revista; Georgina García Puig, gestora cultural i directora del dossier, i d’alguns dels articulistes.
Georgina García va explicar que el dossier parteix de la constatació que la cultura popular, com qualsevol altre espai de socialització, no és neutre, reprodueix el sistema patriarcal, estereotips, barreres, “però com a espai de conflicte i de trobada té un potencial transformador molt gran que s’ha d’aprofitar”. A partir d’aquí el dossier reuneix cinc d’articles amb reflexions teòriques i experiències o iniciatives d’èxit que tenen per objectiu provocar debat i fomentar preguntes a voltant de la identitat i rols de gènere.
El treball arrenca amb un article de Lidia Montesinos Llinares, que analitza com les dones han anat ocupant espais tradicionalment reservats als homes, i com això sovint ha generat de resistències i conflictes. En aquest camí, destaquen “el paper cabdal que han tingut les dones pioneres, al costat d’avanços legislatius, de les iniciatives de les mateixes entitats i de l’activisme”.
Sandra Anitua Jorge recull l’experiència d’algunes d’aquestes dones pioneres en l’àmbit de la festa i foc, espai històric de transgressió i reivindicació, en el seu article, que estudia el cas de la colla de Diables de Sants, originada l’any 1980 en el context de lluites veïnals i de recuperació festiva de barris de Barcelona.
La sociòloga Nuria Roca, que va publicar l’any 2018 a la revista Canemàs un treball a través de la Beca d’Estudi de l’ENS sobre la participació de les dones a l’associacionisme cultural català, reprèn i amplia aquí la mirada. Roca es fixa en com els desiguals temps de les dones i els homes condicionen la participació cultural, de forma que la vida reproductiva de les dones, la vida de cures genera interrupcions i abandonaments.
Des de la consultoria La Groc, Diana Morena aborda la problemàtica de la violència masclista, i planteja com la diferent assignació dels rols en el si de les entitats fa que sigui més difícil detectar-la. Ho estudia a través de les colles universitàries, que fa temps van posar en marxa comissions feministes i de gènere.
El dossier es tanca amb un article escrit a quatres mans per Flyn Vallena i la mateixa Georgina García, on es plantegen com el binarisme “en molts casos pot dificultar la inclusió de realitats i d’entitats de gènere diverses en la festa i en el si de les entitats”. Els autors posen en relleu algunes iniciatives que, des de les entitats, des de la creació o des de l’activisme, que impugnen aquest binarisme, com alguns esbarts que, “tot i tenir una indumentària marcadament binària”, han explorat potencial subversiu de la moda per fer-lo més inclusiu.
Georgina García va reconèixer que el dossier té un espai limitat i això ha fet que “s’hagin quedat fora molts temes i altres diversitats, no només de gènere. Encara hi ha molts fils per estirar, però desitgem que així sigui perquè això vol dir que avancem i no ens quedem només en un model de festa. Els protagonistes de les festes i els qui treballem en gestió cultural hem de fer l’esforç d’acostar-nos a totes aquestes diversitats”. La directora del dossier va citar unes paraules de l’escriptor mallorquí Sebastià Portell per recordar que “la cultura, i especialment la cultura popular, és un lloc de refugi i un espai per pensar qui som, què volem ser i com volem viure”.
Altres articles
Antoni Serés, el director del Canemàs, va fer un repàs dels altres continguts de la revista més enllà del dossier central. La revista s’inicia amb un article de Gal·la Cortadellas i Oriol Lladó sobre la figura de Paco Candel –de qui enguany es commemora el centenari del naixement- i als altres Candel d’avui
Enguany el Canemàs recorre els diversos territoris i accents dels Països Catalans: des d’Alacant, el professor Joan Borja reivindica el llegat del lingüista, novel·lista i rondallaire Enric Valor; des de l’Alguer, Carlo Sechi glossa la trajectòria del músic Ciro Fadda, mentre que Maika Casalí i Tònhò Cuito proposen una mirada a les festes tradicionals a la Vall d’Aran.
En l’àmbit patrimonial, l’antropòleg Jordi Montlló repassa els usos, funcions i tipologies de les creus de terme, que han format part del paisatge català al llarg dels segles, mentre que Albert Roig analitza les falles dels Pirineus deu anys després de la seva inclusió a la Llista Representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.
L’historiador Albert Rumbo ofereix un viatge pel calendari festiu, en aquest cas per tractar la presència dels textos satírics en la cultura popular. Des d’una perspectiva semblant, la historiadora de l’art Marina García Carbonell explica la gran popularitat que van gaudir les xilografies en la celebració de les festes.
Des d’una perspectiva pedagògica, Marina Civit, directora de l’escola EFA, parla sobre el potencial de l’associacionisme com a agent educatiu, mentre que Èlia Romaní ofereix recursos i consells pràctics per a la cerca d’informació en cultura popular catalana.
Finalment, en la secció de l’entrevista, Antoni Serés conversa amb l’actriu, directora i productora Mont Plans, Premi Margarida Xirgu 2023. El text ens convida a descobrir la seva àmplia i reconeguda trajectòria amb La Cubana, Dagoll Dagom i també “el seu compromís amb la cultura de proximitat i la cultura popular”
