La Selva del Camp vivia aquest mes de maig una jornada festiva i històrica amb la recuperació de l’Aplec de Paretdelgada, sis dècades després que es deixessin de celebrar. La colla Germanor ha tornat a organitzar l’esdeveniment tradicional en què agrupacions sardanistes, i altres agents de la cultura catalana, es trobaven a l’ermita del municipi. Originàriament, els “Grans Aplecs (1959-1964)” van ser un espai de resistència política i cultural en plena època franquista i, de fet, es volien recuperar per no oblidar aquells temps, com una crida a les colles dels Països Catalans en clau de memòria popular.
Va ser entre els anys 1959 i 1964 que es van celebrar a la Selva del Camp (Baix Camp) aquests aplecs sardanístics anuals, que promovien espais de catalanisme i, per tant, sota el punt de mira del franquisme. Tenien com a rerefons la sardana, que, per tractar-se d’un aspecte folklòric, preocupava menys les autoritats franquistes. Eren unes trobades que pretenien mostrar l’oposició al franquisme des d’un punt de vista de resistència no només cultural sinó també política.
Testimonis de luxe d’aquell llegat cultural i polític
Ara,s’estrena nou contingut al canal de sardanes de la plataforma La Xarxa+ impulsat per SomSardana. Es tracta d’una producció de Canal Camp que recull la història dels cèlebres Aplecs de Paretdelgada. ‘Paretdelgada: un fil d’esperança‘ es va estrenar divendres 31 de maig a La Xarxa+, la plataforma de les televisions locals, coincidint amb el 60è aniversari de la darrera edició. El documental ha estat realitzat pel director Antonio Mellado Cardoner, i el productor Lluís Cuartero, ambdós de Canal Camp.
‘Paretdelgada: un fil d’esperança‘ compta amb el testimoni d’assistents, organitzadors i estudiosos d’aquestes festes, celebrades entre el 1959 i el 1964, i que van suposar un autèntic revulsiu per a la cultura catalana en un període on planava l’allargada ombra de la repressió franquista. La peça també repassa la gènesi, el zenit i la posterior dissolució de la colla Germanor, una agrupació que va elevar l’amor selvatà per les sardanes a la seva màxima expressió.
El documental es completa amb fragments d’un vídeo inèdit de l’Aplec de 1964 trobat recentment, així com del testimoni del muralista Josep Grau-Garriga, que es desprèn d’una entrevista de 2002 conduïda pel cronista local Quim Masdeu, i un apartat que ressenya com l’avantguarda de l’art i el teatre també es van donar cita als Aplecs. A més, compta, entre d’altres, amb personalitats del món de la literatura com Miquel Martí i Pol, Joan Fuster o Josep Maria Espinàs; de la música, com Raimon, Francesc Pi de la Serra o Miquel Porter, de les arts plàstiques, com Josep Maria Subirachs i de la Colla Vella de Valls.
El documental compta amb la participació i testimoni del cronista local de la Selva i autor del llibre ‘Els aplecs de Paretdelgada 1959-1960‘, Quim Masdeu; la lingüista i estudiosa dels Aplecs, Agnès Toda; la Colla Sardanista Germanor, entitat sardanista de la Selva del Camp, integrada per filles dels supervivents dels Grans Aplecs; l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de la Selva del Camp; les fotografies de l’època -algunes d’inèdites- en gran part procedents del fons d’Isidre Fonts Masdeu; els supervivents dels Aplecs, que van participar directament en la seva organització, alguns d’ells membres de la Colla Sardanista Germanor vinguts d’arreu de Catalunya i l’arxiu audiovisual de Canal Camp, la televisió de la Selva del Camp.
