Festes.org, web de referència en la difusió del patrimoni festiu nascuda l’any 1999, ha estat guardonada amb el Premi bonÀrea a la Comunicació de l’Associacionisme Cultural Català en reconeixement de la tasca pionera de la plataforma en la difusió de les tradicions catalanes en l’esfera digital. A Tornaveu en parlem amb el seu fundador i director, el periodista Manel Carrera.
Festes.org va ser pionera en el món digital difonent el patrimoni festiu dels Països Catalans ara fa vint-i-cinc anys. Com van ser aquells inicis i com neix el projecte?
L’any 1995 no hi havia internet i teníem un desert informatiu en aquest àmbit. I el 1999, nosaltres vam tenir la sort de ser els primers. Vaig acabar la carrera de periodisme i vaig tenir l’encert o la visió d’estar amb els pioners de la Internet a Catalunya. La gent que estava investigant què estava passant, i un grup de persones, amb un dissenyador i un antropòleg, vam dir, què podem fer nosaltres en aquest nou món que comença? I vam decidir parlar de festes, perquè a nosaltres ens encantava anar a les festes! I ja en les primeres versions de Festes.org hi tenim tres espais molt diferenciats, l’agenda d’actualitat festiva, una secció de reflexió, que recollia textos d’especialistes, i una guia inventari amb totes les associacions que hi havia. Aquests van ser els inicis. Ens reuníem on podíem, sense el suport de l’administració durant els quatre primers anys. De fet, la relació amb l’administració sempre ha estat molt complicada.
Has vist evolucionar de primera mà la comunicació en el món de la cultura popular i el patrimoni festiu. Fora de les publicacions especialitzades com Festes.org, els mitjans de comunicació hi paren prou atenció?
Penso que ha millorat. Quan només tens un canal has de triar què posar-hi. I, per tant, en funció de la persona que decideix què es posa i què no, algunes informacions són excloses. Si la persona que decideix no sap què és la cultura popular, la deixarà a la banda. Però en la mesura que es multipliquen els canals, creixen les possibilitats de difondre la cultura popular i els enfocaments. És just reconèixer que la presència de la cultura popular i el patrimoni festiu han guanyat molta visibilitat als mitjans, però encara no és la situació desitjable i que pertocaria per la seva dimensió a la societat.
Però encara falta arribar una mica més a l’arrel, perquè sí que la gent coneix la diada castellera, la Patum de Berga, però falta arribar a la cultura popular menys evident, la que hi ha a cada racó del país. Mitjans com Festes.org sí que podeu anar més a l’arrel.
Sí. Mireu, al final els mitjans tenen un propietari, i aquest propietari decideix què surt i què no al seu mitjà. Ara, quan hi ha subvencions públiques, quan els mitjans tenen participació pública, sí que penso que s’ha d’exigir que hi hagi continguts de cultura popular, que ha de tenir una presència, com una quota. Al final, per què es dediquen tres minuts a un concert de no sé quin cantant i no a una festa major? Probablement, aquí hi ha una gran desconeixença del nostre país, i pensar que és més interessant un entrenament de la Fórmula 1, per exemple. Penso que encara hi ha un desconeixement profund de la cultura popular en els grans mitjans de comunicació. Es presta molta atenció a la cultura comercial i no a la cultura popular, i si reps uns diners públics, també has de donar un servei en aquest àmbit.
S’ha fet prou feina des de les administracions a tots els nivells? No parlem només de subvencions, sinó també de comunicar i de donar suport a les festes i a la comunicació de les festes.
No, gens. És més, no sé què s’està fent, ni sé quina és la política del nou Govern en aquest sentit. Tampoc sé, perquè no els expliquen, quins són els criteris que regeixen aquestes polítiques, i no crec que hi hagi una estratègia. De fet, jo diria que fa molts anys que el Govern no té estratègia comunicativa en cultura popular.
Des de l’administració s’han fet intents de fer portals de cultura popular, però han acabat en fracàs. A què ho atribuïu, vosaltres que heu sobreviscut, i com dius, amb no gaire ajuda pública?
Hi ha hagut intents de fer grans portals, com el Portal de Cultura Catalana, i on és? I fa poc, es va fer Vibra –la va presentar el 2020, aplegant unes 1.000 experiències culturals diàries a tot el país i propostes de gairebé 4.500 equipaments–, una aplicació que pretenia ser una agenda de cultura popular, on és? És a dir, cada gestor de torn que arriba a l’administració, en comptes de col·laborar amb la gent que ja està fent coses, té un atac de creativitat i crea grans portals i grans projectes que després desapareixen, perquè han de comptar amb el sector i amb gent que ja hi treballa, i no ho fan. Les administracions gasten diners en coses que ja no existeixen, i nosaltres que fa vint-i-cinc anys que piquem pedra ens donen una ajuda miserable. Però seguim endavant perquè som molt tossuts!
2012, quan veu la llum la col·lecció “Els llibres de Festes.org”, conformada de moment per quatre volums: Calendari de festes amb foc (2012), Calendari de festes amb pirotècnia (2014), Calendari de festes amb aigua (2016) i Calendari de festes del mar (2019). Hi ha cap novetat en aquesta col·lecció?
La col·lecció continua. Estava previst publicar l’any 2021 un calendari de festes amb terrissa, festes que tenen alguna cosa a veure amb la ceràmica i el fang, però vam haver de posposar-ho per la Covid, i esperem que pugui sortir el 2025.
I coincidint amb el 25è de festes.org, l’Associació Rebombori Digital està treballant en la renovació del portal. Què hi trobaran els usuaris?
La més notòria serà que es renovarà el disseny del portal, i a més, es podrà veure en dispositius mòbils, que fins ara no es podia. L’estructura de continguts serà la mateixa, però sí que hi haurà un nou motor de cerca al web molt millorat i nous continguts, abordant tot l’àmbit de la cultura popular, amb temàtiques fins ara no tractades com la cuina, llegendes, cançoner, jocs, imaginari, oficis artesans, paremiologia, herbes remeieres, mitologia, creences, medicina popular, etc. Quan vam començar només tractàvem les festes i no la cultura popular en general, perquè no fem com molta gent fa erròniament d’assimilar festa al conjunt de cultura popular. Fer panellets és cultura popular, però no és una festa, perquè ens entenguem.
Avui Internet és omnipresent i consolidat, i ara toca batallar amb la intel·ligència artificial, una nova tecnologia que ens planteja nous reptes i noves oportunitats. El sector de la cultura popular està preparat per fer-hi front?
Jo crec sincerament que encara no. Les institucions, i també les federacions i associacions, s’han de prendre molt seriosament la qüestió de la intel·ligència artificial, no pot ser que busquis una cosa i doni molts errors, perquè encara no hi ha prou informació a la xarxa en aquest àmbit de la cultura popular i tradicional. Perquè la IA funcioni bé, cal que les fonts d’informació de les que s’alimenta siguin bones, fiables i de qualitat, i en aquest sentit, ens cal un exèrcit de treballadors del coneixement: persones amb la capacitat per recollir, analitzar, contrastar, contextualitzar i després explicar, de la millor manera possible i sense tecnicismes, de manera clara i acurada, aquest univers tan ampli i ric.
